Eleccions regionals

Terratrèmol a Baviera

Com calia esperar, els aliats de Merkel de la CSU s’han desplomat i hauran de buscar un company de viatge per mantenir el Govern.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Després de tot, els Alps continuen estant on estaven. És, només, una frase breu que serveix per tranquil·litzar aquells que van anar a dormir després de sentir els advertiments apocalíptics del candidat principal de la CSU i primer ministre regional Markus Söder quan pensaren en els resultats de l’Estat de Baviera.

Söder salvarà el seu govern amb una coalició amb Electors Lliures (FW per les seues sigles en alemany). Aquest partit, membre del Grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, on hi ha integrats el PDeCAT i Ciutadans, passa d’un 9% dels vots el 2013 a l’11,5. Sumats als 37,4% de la CSU -que havien sumat majories absolutes consecutives des de feia seixanta anys-, els servirà, previsiblement, per formar govern i que la CSU evite haver de negociar amb Els Verds, els grans triomfadors de la cita electoral, que sumen el 17,7% dels vots i esdevenen segona força, amb 9,1 punts percentuals més de suports que el 2013. FW es diferencia de la socialcristiana CSU primer per les sigles, i també perquè els de FW gairebé no són polítics, sinó més aviat associacions d’electors amb aspiracions d’àmbit municipal.

Per tant, tot continua igual a Baviera? No. El partit de domini etern, CSU, està clarament frustrat. L’única política a Baviera, exercida durant dècades amb només una breu interrupció, probablement perda per sempre. La paraula “Bayern” ja no és sinònim de l’abreviatura CSU. I això és un èxit fonamentalment dels Verds, que han aconseguit allò que l’SPD mai no va fer a Baviera: ser percebut com una alternativa creïble. L’ascens dels Verds contrasta amb la greu i previsible caiguda dels socialdemòcrates, que han passat del 20,6% al 9,6% dels vots respecte a 2013.

La CSU haurà de canviar. La seua posició política està molt per darrere del desenvolupament social del seu país. Els bavaresos pensen en quasi tots els camps de la política progressista. Més que els que els democristians volen admetre. Ningú encarna més aquesta discrepància que el president de la CSU, Horst Seehofer, qui també és ministre d’Interior i va amenaçar Merkel a dimitir i trencar la Gran Coalició si acceptava la política europea de refugiats. La distància entre CSU i Merkel era tal que la cancellera no va participar en campanya. Sí que ho va fer, amb la CSU, el canceller austríac, Sebastian Kurz. Un posicionament que va adoptar per frenar el creixement de l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD) a Baviera, que entra al Parlament com a quarta força, amb el 10,2% dels vots.

Seehofer s’ha convertit en un egòlatra. A la disputa esmentada sobre la política de refugiats, va lluitar amb la cancellera i va empènyer el seu partit tan a la dreta que ha perdut el centre. Alguns dels seus partidaris com Alexander Dobrindt han contribuït a aquest viratge, però són suficientment àgils com per defensar el contrari del que defensaven el dia anterior. Al cap i a la fi, saben que tenen un futur. Però Horst Seehofer ja no en té.

Ja hi ha les primeres demandes perquè els vells partits es modernitzen i renoven. El president de la CSU haurà de convocar el seu partit i constatar dues coses: la unitat s’ha acabat i el temps del president, també. Fins i tot Seehofer ho tindrà complicat per defensar la seua continuïtat al capdavant del Ministeri d’Interior.

I hi ha alguns indicis que aquest no serà l’únic canvi a Berlín. L’SPD ha estat tradicionalment dèbil a Baviera, però els suports rebuts són la meitat que el 2013, quan es van celebrar les anteriors eleccions. Ara compten amb un trist resultat de menys del 10%, sent el cinquè grup més fort del Parlament. Això no pot deixar de tenir conseqüències per a la seua política federal. Hauria d’eixir de la Gran Coalició?

L’epicentre d’aquest terratrèmol polític es troba a Baviera. I pot desencadenar una onada que arrossegue el Govern alemany.

Fracàs, desastre... Trie un concepte, tots són certs

La líder de l’SPD, Andrea Nahles, va pronunciar després del desastre electoral del seu partit una anàlisi exhaustiva del resultat. “Les raons han de ser analitzades amb cura i a tots els nivells”. Una d’aquestes raons és, “certament, el mal funcionament de la Gran Coalició a Berlín”.

No vam poder convèncer els votants, i això resulta amarg”. Pel que fa a nivell federal, Nahles agrega que al seu partit “no ens vam lliurar de la disputa direccional a la CDU/CSU”. Quan li preguntaven sobre les possibles conseqüències per a ella, va dir que ara no ho estan pensant. Sí que es va mostrar preocupada per l’arribada de l’ultradretana AfD al parlament bavarès.

Paraules encara més clares foren pronunciades pel líder del grup socialdemòcrata, Markus Rinderspacher, qui anteriorment era líder de l’oposició al parlament bavarès. “Estic terriblement decebut: és un desastre, una catàstrofe... trieu un concepte, tots són certs”.

El líder dels Verds, Robert Habeck, va parlar d’èxit històric i va deixar oberta la possibilitat que el seu partit estiga llest per a una coalició amb la CSU. “La gent a Baviera ha elegit el canvi”.

Jörg Meuthen va parlar d’un “èxit històric”, també. EL lcap de l’AfD n’estava orgullós. El primer ministre bavarès, Markus Söder, ha qualificat el resultat de la CSU com a dolent, i l’ha “acceptat amb humilitat”. Si bé, la CSU és la força més forta i ha rebut “un clar mandat governamental”. “Assumirem la responsabilitat i millorarem”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.