Crònica

La Hispanitat com a excusa per exigir més repressió

Contundència i presó contra l'independentisme. Aquesta és la proclama de l'unionisme congregat a Plaça Catalunya per celebrar el dia de la Hispanitat. La manifestació del 12-O reunia els tres partits de la dreta espanyola: Ciutadans, Partit Popular i Vox.

  • Dos manifestants abans de l'inici de la marxa de la Hispanitat. Albert Menezo i Aromí
    Dos manifestants abans de l'inici de la marxa de la Hispanitat | Albert Menezo i Aromí

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

L'espanyolisme sortia al carrer aquest 12 d'octubre per celebrar el dia de la Hispanitat. Com calia esperar, l’efemèride ha servit, sobretot, per mostrar el seu rebuig cap al procés sobiranista. La marxa, convocada sota el lema Barcelona, garant de la unitat d’Espanya, reunia unes 150 entitats espanyolistes. Compartint capçalera es podia veure els principals líders de Ciutadans i el Partit Popular, però també els del partit ultra Vox. En aquesta ocasió, i a diferència de la gran manifestació espanyolista del 8 d’octubre de l’any passat, el PSC no s’ha deixat veure.

Al Passeig de Gràcia amb l’avinguda Diagonal, instants abans de l’inici de la marxa, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, declarava als mitjans que la proposta de resolució aprovada al Parlament català per reprovar el rei era un “insult i humiliació que no es permetria en cap altre país democràtic". El dirigent popular Xavier Garcia Albiol, culpava el president espanyol, Pedro Sánchez, de la mateixa reprovació. "L'únic que pretenia era insultar el cap de l’Estat i totes aquelles persones, catalanes i espanyoles, que ens hi sentim identificats", assegurava. Al seu torn, el cap del partit ultra Vox declarava als mitjans que esperaven “que el pròxim 12 d’octubre, els colpistes estiguin complint penes de presó de molts anys.” L’ambient no podia ser més hostil.

La manifestació arrencava tocades les 11 del migdia amb diverses zones del passeig de Gràcia buides. Degut als problemes d’organització, la marxa quedava dividida en dos des del seu començament. La manifestació ha començat a baixar Es podia escoltar, esporàdicament, "Puigdemont a prisión”. I els incidents no es feien esperar. El primer ocorria tot just un quart d’hora després de l’inici de la marxa, quan un grup de persones arrencava un llaç groc de la Casa Batlló.

La mitjana d’edat dels congregats era considerablement alta i l’Estat de crispació bastant significatiu. El castellà predominava entre els assistents i les senyeres eren escasses, competint en presència amb insígnies de la Guàrdia Civil. També s’observaven símbols del tot nostàlgics, com ara algunes banderes carlines.

Quan la reportera de TV3 connectava en directe, l’escridassada era eixordadora i la gent s’abraonava contra ella per acusar-la, per exemple, de “manipuladora” i “separatista”. Xavier García Albiol, qui recentment ha anunciat que es retira de la presidència del PP català, ha estat el més aclamat pels manifestants que saltaven el cordó de seguretat per saludar-lo i fer-se fotografies .L’últim bloc de la manifestació unionista era el de la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), darrere de la qual hi havia diversos grups de dansaires de l’Amèrica Llatina. En el moment en què el carrer es feia estret i la gent tractava d’entrar a Plaça Catalunya, el dirigent popular García Albiol i l’ultra Javier Ortega Smith (Vox) discutien per veure qui entrava primer a la plaça enmig d’aplaudiments i crits de “Viva España”. Paradoxalment, Inés Arrimadas, amb molt més pes polític a Catalunya que els seus companys de manifestació, es veia superada per la multitud i ha quedat relegada a un segon pla. La disputa entre Albiol i Ortega esdevenia tot un exemple gràfic de lluita per l’hegemonia de l’espai de la dreta espanyola al Principat.

Ortega i Albiol compartint la pancarta de capçalera / Albert Menezo i Aromí

Amb l’himne d’España de fons i, els fotògrafs capturant imatges a tort i a dret, els líders dretans saludaven la gent fins arribar a la part posterior de l’escenari on es vivien  moments de tensió, empentes i corredisses, ja que la quantitat de gent que hi volia entrar sobrepassava la capacitat de control de l’organització. Els periodistes, sense estar correctament acreditats pels convocants i enmig de la munió de gent, s‘obrien pas amb molta dificultat tot patint pel material que duien a sobre. Entre empentes, els principals líders unionistes entraven a l’escenari per donar pas a l’inici de l’acte.

Els parlaments de les entitats unionistes com Espanya i Catalans, Societat Civil Catalana, Empresaris de Catalunya, Plataforma per Tabàrnia i Somatemps eren del tot contundents. Sobretot, el parlament del portaveu de Somatemps, Josep Alsina que defensava la colonització espanyola de l'Amèrica del Sud. "No va ser cap genocidi, els hi vam donar el cognom", ha expressat. Els crits de ‘traïdor’ dirigits a Pedro Sánchez eren d’allò més reiterats.

Al finalitzar la concentració, un equip de TV3 havia de ser escortat pels Mossos d'Esquadra quan eren insultats i amenaçats per un grup de persones. Al capdavall, un dia més en què la crispació s’ha anteposat al caràcter presumptament festiu de la jornada. La resposta de l’antifeixisme, que es manifestava als Jardinets de Gràcia des de les 11 del matí en una marxa que finalitzava al Parc de l’Escorxador, era, com cada any, la reivindicació anticolonial a una festivitat política que cada any és, també, més partidista.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.