Govern Espanyol

De la complicitat econòmica a la reprovació del Rei

La vicepresidenta espanyola anuncia la voluntat de retirar el decret que l'octubre passat facilitava el trasllat de seus socials de les empreses de Catalunya a altres punts de l'Estat. Poc després, el Parlament català aprova per majoria una proposta de resolució contra la monarquia i Pedro Sánchez amenaça amb accions legals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Octubre de 2017. Moment de màxima tensió. Referèndum celebrat, malgrat tot. El món mirant Catalunya. El Govern català emprèn l’enèsim intent negociador, que tornarà a fracassar. L’Estat no abaixa el cap, però tothom sap que no se n’ha sortit. La violència policial no ha solucionat res. Negar l’existència del referèndum, tampoc. Dins d’aquest panorama de màxima incertesa, l’Estat continua movent fitxes. Tal com informava recentment el diari Ara, Moncloa i Zarzuela dissenyaven una nova estratègia. Es tractava de facilitar, quan no forçar, les grans empreses i bancs perquè traslladaren les seues seus socials de Catalunya.

Felip VI i Mariano Rajoy intervenien personalment a través de trucades telefòniques -sempre segons l’Ara. Alhora, el Govern espanyol aprovava un decret per fer encara més fàcil aquest objectiu. La intenció era sembrar el pànic. També en clau econòmica i empresarial. El manteniment del relat seria més senzill. I va tenir efectes, com calia esperar.

Entretant, la contraposició de relats continuava. Des del Govern espanyol alarmaven dels greuges que causaria la «fugida» d’empreses durant la convulsa tardor catalana. Des del català es posava l’accent en el fet que el trasllat de seus socials tenia impacte, però no era sinònim d’una fugida d’empreses, atès que aquestes mantenien les seues estructures al Principat, tot i deixar de pagar l’impost de societats. Ara, un any després d’allò, sembla que tot es pot revertir.

Perquè segons declarava dijous a RAC1 Carmen Calvo, vicepresidenta del Govern de Pedro Sánchez, l’executiu espanyol té la voluntat de revertir aquest decret que va facilitar el trasllat de les seus socials de les empreses. És el nou moviment del Govern socialista, que sense deixar d’insistir en la gravetat de la situació que viu Catalunya ni de culpabilitzar tant el Govern Puigdemont com l’actual, liderat per Quim Torra, vol marcar distàncies de l’executiu Rajoy. Almenys, pel que fa als gestos i al to.

En aquest sentit, Calvo explicava, d’una banda, que les empreses haurien marxat de Catalunya per la inseguretat. Sense deixar de dir, tampoc, que el Govern Rajoy va provocar una «destrossa» en l’economia del Principat gràcies a l’aprovació d’aquest decret. La vicepresidenta espanyola, a més, insisteix que Catalunya és ara empresarialment segura.

 

L’horitzó dels pressupostos

Una de les raons a les quals deu obeir aquest anunci és a la necessitat del Govern Sánchez de sumar suports per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat del 2019. Malgrat l’acord amb Podemos per tirar-los endavant, l’executiu espanyol necessita de molts més suports, atès la seua insuficient majoria al Congrés. I si va necessitar el suport de l’independentisme català per guanyar la presidència del Govern, també l’és necessari per aprovar els PGE. És en aquest sentit que es pot interpretar el gest de Carmen Calvo, fonamentalment. Més encara quan Quim Torra i l’independentisme parlamentari en general ja han amenaçat en diverses ocasions de deixar de donar suport a Sánchez al Congrés dels Diputats si l’actitud de l’Estat amb Catalunya no fa un tomb considerable.

Segons Calvo, l’escenari d’incertesa de l’octubre passat «ja està superat». Caldrà veure si des de l’independentisme polític consideren que hi ha motius suficients com per superar, també, les seues distàncies amb el Govern espanyol. De moment, les intencions de l'independentisme parlamentari no són les de donar via lliure a l'executiu espanyol en l'aprovació dels PGE.

 

I el rei, reprovat

Si el rei era un dels grans protagonistes segons el diari Ara en l'operació d'Estat per facilitar la marxa d'empreses fora del territori català, també ho acabava sent quan el Parlament, en un segon intent, reprovava tant la figura com l'actitud del monarca espanyol.

Dimarts hi va haver un primer intent frustrat per la impossibilitat que els diputats processats votaren després del desacord entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Aquests diputats continuen sense poder sumar, si bé ara ha estat possible la reprovació gràcies als comuns, que en un primer moment no es van voler afegir pel fet que la proposta de resolució posava com a horitzó "assolir i culminar democràticament la independència de Catalunya".

Divendres, però, en la proposta de resolució 4 per "la defensa de les institucions catalanes i les llibertats fonamentals", el Parlament català feia una crida contra la repressió i condemnava les amenaces d'aplicació del 155 i d'il·legalització de partits. I no s'oblidava del rei Felip VI, del seu posicionament "i la seva intervenció en el conflicte català, així com la seva justificació de la violència per part dels cossos policials l'1 d'octubre". En la proposta, a més, es confirmava "el compromís" del Parlament "amb els valors republicans" i "s'aposta per l'abolició d'una institució caduca i antidemocràtica com la monarquia".

La proposta de resolució ha estat aprovada per JxCat, ERC i comuns. La CUP s'abstenia per discrepàncies en alguns dels punts. Tot i que sense confirmar quins, dins d'aquestes propostes emeses pels comuns -que han presentat el document- hi havia una crida a que els partits catalans amb representants al Congrés no vetaren l'aprovació dels Pressupostos. És ben possible que qüestions com aquesta no siguen del tot compartides pels cipaires.

Tornant al rebuig a la monarquia, aquesta qüestió ha enfadat distints representants polítics espanyols, entre ells el mateix president del Govern i altres com ara el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Manuel Valls. No han faltat les amenaces.

 

 

 

 

 

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.