Els crítics

L’origen de Hill House

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La relació de Shirley Jackson amb la televisió ve de lluny. Un dels seus relats més cèlebres, The Lottery, va ser adaptat el 1950, quan el mitjà encara feia els seus primers passos. Però a diferència d’altres, no s’ha adaptat a la televisió de manera recurrent, potser per la dificultat de traslladar l’angoixa que aconsegueix generar l’autora amb les seves històries de terror psicològic que recorren l’espinada dels lectors d’una manera molt particular i on sovint s’endevina l’experiència vital de la mateixa autora. L’autora, que en els últims anys de vida, patia agorafòbia, va ser aïllada pels veïns del poble on vivia, condemnada a l’ostracisme. Té sentit, doncs, que dues de les seves novel·les més inquietants s’ambientin dins d’una casa: La maledicció de Hill House i Sempre hem viscut al castell (totes dues publicades en català a L’Altra Editorial). La primera està d’actualitat aquests dies perquè Netflix n’ha fet una sèrie. Feia més de vint anys que no s’adaptava cap text de Shirley Jackson a la televisió (l’últim va ser una tv-movie de The Lottery protagonitzada per Keri Russell) i és el primer cop que es fa en forma de sèrie. Només per això ja és una notícia a celebrar per als seus lectors. Aconseguirà Netflix descobrir Shirley Jackson a la nova generació de devoradors de sèries?

De moment, la sèrie ha pres una decisió intel·ligent (i al mateix temps delicada) per aconseguir-ho. En comptes de fer una adaptació convencional de la novel·la, s’ha optat per basar-se en un fragment gairebé anecdòtic del text on s’explica la història dels primers propietaris de Hill House i convertir-los en els protagonistes de la sèrie. Aquest canvi segur que serà xocant per als lectors que comencin a veure l’adaptació i esperin trobar-se el Dr. Montague i la resta de personatges que la protagonitzen, però té sentit si el que es pretén és atraure nous espectadors per construir un relat a llarg termini que es desenvolupi durant diverses temporades. Explicant l’origen de la maledicció de Hill House es posen les bases per a un projecte molt més ambiciós que els límits que presenta la novel·la i que té com a objecte narrar la mitologia que envolta la casa maleïda aprofitant tots els camins que l’autora va deixar insinuats o descrits sense entrar-hi en profunditat, quedant com petites històries dins de la història. Anar a l’origen de Hill House també permet a la sèrie distanciar-se d’adaptacions anteriors que se n’han fet al cinema.

El que segurament no era necessari és el nombre de llicències que la sèrie s’agafa sobre la història de la família Crain, els primers propietaris de Hill House. Començant pel fet que a la novel·la es tractava d’un matrimoni amb dues filles i a la sèrie els germans són cinc. Per contra, aquests germans afegits serveixen per crear trames que tenen molt a veure amb l’univers de l’autora, i en aquest sentit, el creador, Mike Flanagan, demostra un coneixement profund del material que té entre mans. També pren una decisió molt encertada en barrejar present i passat dels personatges, fent que els horrors de la casa tinguin una vinculació directa amb els patiments psicològics dels personatges, tal com sempre ha fet l’autora. La tensió que el director aconsegueix sosté molt bé la narració fins al punt de ser-ne un pilar més important que un repartiment poc destacable. El temps dirà si el projecte té futur, però de moment tenim una sèrie que, malgrat ser particular com a adaptació, conserva —i és fidel a— l’esperit de l’autora, ben bé com si ella fos un dels seus fantasmes que vigila molt de prop què es fa amb la seva obra.


La maldición de Hill House
Creador: Mike Flanagan
(basant-se en la novel·la de Shirley Jackson)
Repartiment: Timothy Hutton, Carla Gugino,
Michiel Huisman
Temporades: 1
Canal: Netflix


 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.