Judicialització

El Suprem nega novament la llibertat dels presos

Els nou presos polítics havien demanat la seua llibertat emparant-se en l’impacte familiar que el seu empresonament preventiu té sobre el seu entorn familiar i personal.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Tribunal Suprem torna a denegar la llibertat dels nou presos polítics catalans. Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joaquim Forn havien demanat, a través de les seves defenses, la llibertat basant-se en els greuges que estan patint les seves famílies pel fet de tenir-los empresonats. Alguns argumentaven el patiment dels fills petits. Uns altres, la necessitat de cuidar els pares i les dificultats que ara hi ha perquè rebin l’atenció necessària.

En canvi, segons la interlocutòria emesa pel Suprem, l’esmentat tribunal només pot valorar el risc de reiteració delictiva i el perill de fuga. Pel que fa a l’argument de les defenses, segons el tribunal, «la divisió funcional d’aquesta Sala -orgue predeterminat per la llei- està concebuda en garantia del dret constitucional dels processats a un tribunal imparcial. Ens permet mantenir una conscient distància quant als fets que seran objecte d’enjudiciament. Ens preserva front a qualsevol prejudici i, el que és més important, converteix les proves que seran practicades en el judici oral en l’única font valorativa sobre la qual construir el desenllaç del present judici».

Alhora, el Tribunal també assegura que «quan el judici de ponderació sobre la concurrència dels elements que volen legitimar la mesura restrictiva es fa amb el filtre d’aquests principis, els sentiments d’aflicció dels familiars debiliten el seu rang axiològic i no poden operar com a raons desencadenants de la llibertat».

Altra de les raons de la defensa dels encausats era les condicions «precàries» en què en determinades ocasions es troben els presos, especialment quan són traslladats a declarar davant del jutge al Tribunal Suprem, «en habitacions no habilitades». Les defenses al·legaven que «en tals condicions, la capacitat d’atenció i concentració dels investigats serà ínfima als pocs dies d’haver començat la vista».

Aquest és un fet especialment ressaltat per Joaquim Forn, qui en el seu llibre Escrits de presó, publicat recentment per Enciclopèdia, relatava com quan era a Estremera, els dies més complicats eren quan el traslladaven al Suprem a declarar davant del jutge, passant matins en calabossos de condicions inapropiades a l’espera de declarar, trobant-se fins i tot restes d’excrements en alguna cel·la.

Per al Suprem, «la dignitat dels processats, les condicions de la seva alimentació i l’habitabilitat del lloc de la seva custòdia seran degudament garantides en aquesta sala».

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.