Precampanya electoral

PSIB i Més discuteixen pels presos

El PSIB-PSOE i Més divergeixen en votacions parlamentàries en relació a l'existència o no de presos polítics a l'Estat, reeditant així un enfrontament entre les dues formacions que s'ha convertit en clàssic de les precampanyes electorals

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La precampanya electoral ja ho marca tot, a la política de Balears. I qualsevol aspecte de la vida pública és susceptible d’usar-se en clau d’urnes. Aquesta setmana ha tocat als dirigents independentistes catalans empresonats ser el motiu de polèmica preelectoral.

Presos polítics: sí o no

El PSIB-PSOE i els seus socis en el Govern, Més per Mallorcadivergeixen en relació a la catalogació dels dirigents sobiranistes empresonats. Els socialistes votaren aquest dimarts passat amb el PP i Ciutadans en el Parlament balear a favor que a l’Estat espanyol «no existeixen presos polítics», tal i com deia la iniciativa parlamentària presentada pels conservadors. Era, d’alguna manera, la resposta socialista Més per haver presentat una altra iniciativa que instava el Govern espanyol perquè «no torni» aplicar mai més l’article 155 a Catalunya, i que s’aprovà per mor d’una diputada del PP que s’equivocà i votà a favor.

Però la pugna d’iniciatives parlamentàries divergents entre els socis no s’acaba aquí. Ara, en resposta a la votació PSIB-PP-Ciutadans que nega l’existència de presos polítics, Més ha anunciat -aquest divendres convocà una roda informativa per informar als periodistes al respecte- que presentarà una Proposició No de Llei «en suport de la democràcia i en reconeixement que hi ha presos polítics a Espanya com a conseqüència del passat 1 d’octubre» de 2017, en referència al referèndum que el Govern de la Generalitat convocà i que se celebrà a pesar de la intervenció de les policies espanyoles que intentaren evitar-ho.

Aquesta última iniciativa s’explica pel malestar que ha provocat en el si de Més que els seus socis del PSIB, que segons fonts parlamentàries d'altres partit «juguen a ser diferents del PSOE», s’haguessin arrenglerat amb la visió del conflicte català que tenen els dos partits dretans, PP i Ciutadans, hostils en extrem a les reivindicacions sobiranistes. «Per ventura no ho són tant, diferents», del PSOE, els socialistes del PSIB, afegeixen les veus consultades. Per això Més vol obligar els socialistes a deixar clar si són de bon de veres «diferents» de la seva referència espanyola. Al contrari de les iniciatives abans esmentades, que no passen de ser una mera declaració que es vota i prou, amb una Proposició No de Llei s’obliga a la Cambra, d’acord amb el seu reglament, a debatre, a més de votar, allò presentat, amb la qual cosa cada grup parlamentari podrà explicar la seva posició al respecte. Dit d’una altra manera, el PSIB-PSOE, que vol passar de puntetes sobre aquestes qüestions que per a ell son la mar d’espinoses, i amb les quals se sent molt incòmode, no podrà en aquesta ocasió liquidar el mal tràngol amb una simple votació. S’haurà d’explicar en públic i sotmetre’s a les opinions contràries del seu soci de Govern, i probablement també del soci extern, Podem.

Precampanya

Les divergències manifestades aquesta setmana entre els socialistes i els ecosobiranistes s’han de contextualitzar en la situació preelectoral que viuen les Balears. D’ençà el debat de política general, celebrat els dies 18 i 19 de setembre passat, totes les formacions han pitjat l’accelerador cap a les urnes. Totes estan en mode de campanya. Tot es pensa, es diu i es fa en funció de si es creu o no que pot tenir rèdits a l’hora de recollir vots. I en aquest cas no és diferent.«Cadascú marca el seu territori, per dir-ho de qualque manera», explica un diputat que no pertany ni al PSIB ni a Més.

També cal tenir present que les topades entre el PSOE balear i el PSM - partit majoritari de Més per Mallorca i de Més per Menorca- són un clàssic de les precampanyes electorals, en especial quan governen junts, tal i com feren entre 1999 i 2003 en el primer Pacte de Progrés, i entre 2007 i 2011, en el segon. Ara no és diferent a aquelles dues ocasions anteriors. Són dos partits que tenen una part de les respectives bosses de vot que actuen a la forma de vasos comunicants -quan van cap a un, l’altre els perd, i viceversa -, i les direccions en són del tot conscients, del fet. Per això sempre que s’acosten les urnes cada un «marca territori» davant de la parròquia respectiva, intentat, alhora, deixar en mal lloc al soci i tanmateix adversari, a pesar que tot dos són conscients que el vertader adversari mutu és la dreta.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.