País Valencià

Alcaldes i oposició amb sou (quasi) assegurat

Amb la intenció d'evitar que els alcaldes de poblacions considerables hagen de buscar una feina mentre exerceixen el poder municipal, l'avantprojecte de llei de Governs Locals del Consell intentarà «assegurar els sous dels batlles i la dotació de recursos econòmics perquè l'oposició puga desenvolupar la seua tasca democràtica de control», assenyala el director general d'Administracions Locals, el socialista Antoni Such, a aquest setmanari. Una normativa que, segons apunta l'alt càrrec, estaria inspirada en la Llei d'Institucions Locals del País Basc.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fou una jugada polèmica. Molt controvertida. Al ple de l'Ajuntament de Xiva (Foia de Bunyol), el seu alcalde, Emilio Morales (Compromís) es quedava sense sou. L'oposició representada pel PP, Ciutadans i un regidor del partit local Alternativa Diseminados y Urbanizaciones de Chiva (ADUC) va aliar-se per retirar la retribució econòmica al batlle valencianista. Una possibilitat que va aprovar-se gràcies a l'absència de dos regidors del PSPV-PSOE. Tota una maniobra per erosionar la gestió de l'equip de govern municipal: sense un salari, l'alcalde hauria de buscar una altra feina. I la comptabilització entre la seua feina i el càrrec institucional li restarien temps per dirigir un municipi de quasi 15.000 habitants.

Per evitar situacions com l'ocorreguda l'any 2017 a la població de la Foia de Bunyol, el Consell prepara en el seu avantprojecte de llei de Governs Locals un articulat que assegure el sou dels alcaldes independentment de les decisions que es puguen determinar al ple. «Actualment, el ple decideix els salaris. Avui la llei marca quants alliberats pot tenir un ajuntament, quants regidors en dedicació parcial, els assessors pel nombre d'habitants... Però també les quanties màximes que poden percebre. Què pot passar? Que dos grups de l'oposició amb suficient força en regidors es posen d'acord per llevar-li el sou a l'alcalde», explica el director general d'Administracions Locals, el socialista Antoni Such, a aquest setmanari. I continua: «Aquesta situació obligaria a l'alcalde a buscar-se una altra feina i la seua atenció al municipi quedaria reduïda. Per tant, garantirem a través d'aquesta normativa que l'equip de govern dispose d'un sou, independentment del ple, que no podria acordar la seua retirada».

Ara bé, aquesta futura llei que encara està en el procés d'elaboració, i que difícilment serà aprovada en alguna de les sessions parlamentàries que queden per finalitzar la legislatura, també dota de recursos econòmics als grups de l'oposició per «poder desenvolupar la tasca de control democràtic». «Hi ha la possibilitat que totes les retribucions, per la majoria al ple del grup que ostenta el govern de la població, siguen per a l'equip de govern i que no hi haja cap per a l'oposició», relata Such. «D'aquesta manera, també volem garantir en certa manera que l'oposició compte amb mitjans per a la seua feia de fiscalització de l'acció de govern», assegura.

«En poblacions amb un determinat nombre d'habitants, el cap de l'oposició tindrà assegurat una retribució econòmica», expressa. I enumera algunes de les escales de sou que es consideren a l'avantprojecte d'acord amb els habitants amb els quals compta un municipi: «Per exemple, a les localitats que tinguen de 5.000 a 10.000 habitants, hi haurà una mitja alliberació per al cap de l'oposició. A partir dels 10.000 habitants, sí que es gaudirà d'un sou íntegre». «Per a fer-ho possible, ens hem fixat en la llei basca que regula els governs locals», apunta. Una normativa que ha sigut ben valorada per diversos experts, especialment per la seua aposta per enfortir l'autonomia local i la transparència als ajuntaments del País Basc.

L'objectiu d'assegurar les retribucions dels alcaldes i la proporció de recursos econòmics a l'oposició era una idea que Such va plasmar al document de la consulta pública realitzada prèvia a l'elaboració de l'avantprojecte de llei. En aquesta mena d'informe anterior a la redacció de la nova normativa, s'incloïa com a propòsit de la nova legislació «regular l'estatut dels membres de les entitats locals, drets i obligacions i, en especial, garantir els seus drets retributius».

La normativa, que recull com va narrar aquest setmanari una proposta per delimitar les competències de la Generalitat Valenciana i de les diputacions, i així buidar-les de contingut pel que fa a les matèries que presten les corporacions provincials de manera impròpia, busca «enfortir l'autonomia local, competències i finançament local». Una reivindicació històrica dels ajuntaments que junt amb uns sous garantits per als batlles poden millorar el joc democràtic local, amb l'oposició gaudint també de mitjans financers. Una llei, però, que estarà condicionada a una revalidació del Govern del Botànic a la cita electoral de l'any 2019. Les urnes, i la geometria política que surta d'elles, ho comptaran amb la darrera paraula.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.