Rastres d'octubre

Barcelona clama per la llibertat dels Jordis

 Milers de persones s'han aplegat al centre de la capital catalana per reivindicar les protestes del passat 20 de setembre i reclamar la llibertat de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Contrasenyes de wifi que són relats. Els periodistes que volien accedir a la xarxa havien de teclejar “resistència pacífica”. Com un any enrere, aquest dimecres 20 de setembre, la cruïlla de Rambla Catalunya amb Gran Via, a tocar del Departament d’Economia i Finances, no parava d’omplir-se durant la tarda. Llavors, la gent es mobilitzava contra el que l’independentisme considerava un atac a les institucions catalanes a les portes d’un referèndum d’autodeterminació. Aquest dimecres, les reivindicacions independentistes es fonien amb els clams de llibertat per als presos polítics i exiliats independentistes, però, especialment la del president d’Òmnium i l'expresident de l’ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Per la megafonia arrenquen l’acte dues veus en off que venen d’un any enrere. Ubicades poc després després de l’entrada de la Guàrdia Civil a les instàncies de la Generalitat. “Fem una crida al poble de Catalunya a defensar allò que és nuclear a la nostra societat”, afirmava llavors Jordi Cuixart. Sánchez el seguia: “ha arribat el moment de la resistència pacífica. Era el tret de sortida del què el president Quim Torra havia considerat, minuts abans de l’inici dels parlament, el moment en què “va començar l’empoderament del poble català que va arribar al punt culminant l’1 d’ocotubre”.

En vídeo de recordatori de la data, projectat a continuació, diferents més que un relat del succeït semblaven un testimoniatge de la defensa dels Jordis. La sensació és que caldrà temps, i excarceracions, per tal que els que van ser en aquell acte puguin deixar córrer els seus records sense les cotilles pròpies d’un marc repressiu. Per a l’entrada a presó dels Jordis, però, encara faltaven 26 dies, tot i que aquell dia les detencions van anar a recaure a altres 14 alts càrrecs de la Generalitat, amb Josep Maria Jové i Lluís Salvadó al capdavant, que també han tingut el seu moment de protagonisme en ser citats de dalt de l’escenari. Els crits de “llibertat presos polítics”, “els carrers seran sempre nostres” o “independència” eren aquest dijous, com fa un any, també omnipresents.

Des de l’organització també s’ha volgut que la música, que durant tota la tarda no es va aturar a la cruïlla on s’agrupava el gruix dels manifestants, tornés a ser protagonista. Joana Vallès, el valencià Pau Alabajos i el cantant de La Pegatina, Adrià Salas, que ha interpretat 'La Flama' d’Obrint Pas.

Videos de testimonis s’han succeït entre més i més crits fins al moment central de l’acte, la lectura d’una carta conjunta dels Jordis per part d’Ada Parellada i David Fernández. “Fa un any, milers de persones ens vam conjurar a no defallir i a seguir lleials als principis de la no violència en aquesta lluita per la República, des de la presó seguim lleials a aquest compromís. Us animem a no defallir”.

Denunciaven també que els jutjes i els fiscals, malgrat saber que no hi va haver violència, “menteixen” i demanaven “no ser com ells” perquè “tard o d’hora la injustícia caura i quan això passi, nosaltres seguirem dempeus”.

Després d’aquestes paraules, les persones que els han agafat al relleu de les entitats pujaven a l’escenari. Elisenda Paulzie remarcava que tenia “molt clar que no estem commemorant uns fets, els estem reivindicant”. La presidenta de l’ANC ha demanat també un agraïment a aquelles persones que aquell dia van agafar el relleu de la preparació del referèndum i “en especial a la Marta Rovira”. Denunciava també “el xat indigne del Consell General del Poder Judicial” que va sortir a la llum la nit de dimecres -en què comparaven, entre més, la situació política catalana actual amb la dels primers anys de l'Alemanya nazi- i que ha provocat que aquest dijous el president Quim Torra demanés la dimissió del president del CGPJ espanyol, a més de la reacció de tots els partits independentistes, dels Comuns i d'alguns eurodiputats.

“Si ho vam fer una vegada, ho podem tornar a fer. Només cal que tornem a tenir aquesta força, aquesta unió. Els hi devem”, tancava Paluzie.

L’ha seguida Marcel Mauri que amb to sever afirmava que l’acte d’avui era per “certificar que hi vam ser l’any passat. Que vam plantar-nos i conjurar-nos per exercir els nostres drets malgrat les amenaces i la retallada de llibertats”. El vicepresident d’Òmnium Cultural recordava l’entrada de la Guàrdia Civil a seu de mitjans judicials o el tancament de pàgines web. També el setge de la Policia Nacional a la seu de la CUP, que dijous, un any després s'omplia d’actes per reivindicar la jornada de resistència i denunciar que, a data d’avui, encara podien afirmar que estan essent vigilats per la Policia espanyola.

Mauri ha denunciat també que l’Estat “no té vergonya” i que “no vingui el govern de Pedro Sánchez dient que aposten pel diàleg quan mantenen els càrrecs. Que els retirin, perquè sinó seran còmplices al costat de l’extrema dreta de VOX”. Així, posava èmfasi que es tractava d’un judici polític i sense garanties, però que “han perdut perquè un any després seguim al carrer i les seves falses acusacions s’han anat desmuntant al mateix ritme que la justícia europea ho ha anat desmentint”. El president d’Òmnium acabava amb un contundent “no passaran! Al carrer, al carrer i al carrer”.

Acabat l'acte, la marxa de les autoritats estava envoltada per una munió de crits i manifestants que demanaven al govern que no fes "ni un pas enrere".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.