Junta de Seguretat

Buch, Grande-Marlaska i les ambigüitats interessades

El Conseller d'Interior i el Ministre d'Interior espanyol han conversat sobre la polèmica dels llaços grocs i les agressions policials contra independentistes, però han volgut centrar l'atenció en els acords de coordinació entre cossos de seguretat

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fernando Grande-Marlaska ha entrat en cotxe fins a dins del Palau de la Generalitat. Allà l'esperaven el conseller d'Interior Miquel Buch i el president català Quim Torra, encarregat de presidir la Junta de Seguretat. La primera visita del nou ministre d'Interior espanyol a Catalunya es prometia complicada, però, finalment, ha acabat per ser una de les trobades més plàcides, com a mínim de portes enfora, entre les dues administracions.

Durant els darrers dies d'agost, el conseller –pressionat per aquells que el consideraven tou respecte les agressions espanyolistes- havia demanat en repetides ocasions una reunió amb Marlaska per parlar de les agressions d'agents dels cossos de seguretat de l'Estat en casos com el del fotoperiodista Jordi Borràs. Finalment, i després de negociacions, el tema de la convivència a l'espai públic entrava a l'ordre del dia, ara bé, a desgrat de la Generalitat, la polèmica pels llaços grocs, atiada per l'espanyolisme, s'encabien en aquest espai.

No obstant això, aquest tema ha passat gairebé desapercebut a la part inicial la roda de premsa posterior. Tot i que dins la reunió s'han tocat tots els temes, ambdós costats semblaven haver acordat donar més importància als acords presos en matèria de coordinació entre cossos que no a la polèmica dels darrers dies. De fet, del tema policial, només n'ha parlat el ministre espanyol i molt per sobre, remarcant que eren casos puntuals i judicialitzat i que calia deixar la resposta en mans de la justícia.

A l'ambient s'hi respirava calma i cautela a parts iguals. Tant Buch com Grande-Marlaska han començat agraint la complicitat i mostrant una imatge de coordinació i entesa, repartint els temes a explicar i compartint mirades de respecte.

Finalment, però, ha estat moment d'entrar en la qüestió polèmica. L'encarregat d'obrir el foc ha estat Marlaska que ha dit que hi havia un acord entre ambdues administracions per tal que "l'espai públic no quedi monopolitzat per una ideologia concreta i sigui un espai de trobada per la ciutadania". La clau, però, requeia en el sentit que es dóna al concepte de no monopolitzar o al de "neutralitat", que també ha fet servir Marlaska. L'ambigüitat utilitzada per ambdós costats pel que fa a aquest punt, denotava una voluntat de no atiar la polèmica, com a mínim entre els dos Governs.

Menys caut ha estat Busch, que no creu que hi hagi "problemes de convivència", quan s'ha referit als fets conflictius dels darrers dies. Aquests, els ha atribuït a la crida feta des de mitjans d'agost per "un determinat partit polític". Adreçava així la responsabilitat a Ciutadans que les darreres setmanes s'ha mobilitzat i ha fet una crida a la mobilització contra els llaços grocs. En la mateixa línia, Buch ha qüestionat per què, si feia mesos que hi havia presos polítics i exiliats –i, per tant, llaços- la polèmica no havia sorgit fins ara.

Tal vegada, preguntat pel nombre d'agents que vindran durant els dies de la Diada, el Ministre ha remarcat que no els podia fer públic, però que els havia comunicat a la Generalitat. Buch ha agraït l'oferiment de més agents policials, però ha dit que els Mossos podien assumir l'ordre públic de la Diada sense problema.

Coordinació intercossos

A la reunió, celebrada aquest 6 de setembre hi han assistit també, per part de la Generalitat el secretari general del Departament d'Interior, Brauli Duart; el director general de la Policia, Andreu J. Martínez, i el cap de l'Assessoria Jurídica del departament d'Interior, Francesc Claverol. Al seu torn, per part de l'Estat espanyol hi havia la secretaria d'Estat de Seguretat, Ana María Botella; el director del Gabinet de Coordinació i Estudis, José Antonio Rodríguez; el secretari general tècnic, Juan Antonio Puigserver, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.

La darrera Junta de Seguretat es va celebrar ara fa gairebé un any. Enmig del clima de tensió previ a l'1 d'octubre el Govern català la va forçar parlar de com abordarien els cossos de seguretat l'imminent referèndum unilateral. De la gent que va seure en aquella taula per part de la Generalitat, Carles Puigdemont és a l'exili, el conseller d'Interior, Joaquim Forn, és a la presó i el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, va ser destituït i està acusat de sedició per l'actuació de la policia catalana aquell primer d'octubre.

D'aquella Junta en va destacar l'aprovació de la integració dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que depèn de la Secretaria d'Estat de Seguretat espanyola. Diversos entrebancs han anat endarrerint que es fes efectiva i finalment, aquest dijous, la Junta ha acordat que en 30 dies la incorporació sigui definitiva. A més, els Mossos traslladaran un agent fix a les oficines del CITCO. Això permetrà que les bases de dades dels Mossos i els cossos estatals tinguin una major compatibilitat i facilitin les cerques i, en conseqüència, les investigacions.

En la línia de reforçar vincles de treball. Buch ha anunciat la creació d'una Comissió de Coordinació entre els cossos de seguretat de l'Estat i la policia catalana. Aquest ens, de caràcter tècnic i operatiu es posarà en marxa 11 anys després que fos acordat el març de 2007. I per últim, s'ha anunciat que abans del 30 de novembre es crearà la Comissió Mixta acordada la darrera Junta de Seguretat. D'aquesta en formaran part dues persones de l'àmbit policial i dues de l'àmbit polític per part de cada una de les administracions. Aquesta comissió serà l'encarregada de definir com s'haurà de fer l'accés dels Mossos a l'Europool.

Més enllà d'això, la Generalitat ha sol·licitat que es treballi per tirar endavant dues noves promocions de 750 Mossos d'Esquadra per als cursos 2019-20 i 2020-21. Segons fonts de la Conselleria d'Interior, això permetria mantenir la xifra de 18 mil agents estipulada. Manca, però, l'aprovació de l'Estat que és qui ha de posar una part dels recursos econòmics. Des del Ministeri d'Interior s'ha emplaçat la resposta definitiva a què es pronunciï el Ministeri d'Economia i Hisenda, responsable de la partida.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.