Octubre independentista

Tardor independentista: del record als carrers

Un any després del referèndum de l’1 d’octubre, les entitats independentistes preparen una agenda plena de mobilitzacions. El punt àlgid, però, es preveu amb l’inici del judici als líders independentistes.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tot va anar molt de pressa en la tardor més llarga que es recorda a Catalunya des de la fi de la dictadura. Dies intensos, frenètics, de gosadia parlamentària i ebullició als carrers. Amb l’1 d’octubre al nucli de tot, però seguint un fil que començava amb la convocatòria del referèndum.

Va seguir amb l’aprovació de les lleis de desconnexió el 6 i 7 de setembre i la mobilització del 20 de setembre davant el Departament d’Economia durant l’escorcoll de la Guàrdia Civil. Després va venir l’encarcerament dels Jordis i l’ocupació dels col·legis electorals per part dels CDR i la posterior votació. Finalment, després d’algunes vacil·lacions, es va proclamar la República catalana, l’Estat espanyol va intervenir l’autonomia a cop de 155 i els líders independentistes van ser empresonats per raons polítiques o es vam veure obligats a exiliar-se.

Es tracta de dies que van sacsejar per sempre la política catalana i que ara, un any després, no es limitaran a passar pel calendari, sinó que prometen ser un nou epicentre d’agitació política. El record és ben viu. Aquest cop, però, els anhels d’independència compartiran protagonisme amb la lluita per l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats, que, a finals de la tardor o principis de l’hivern, veuran com la justícia espanyola dirimeix la seva causa.

Seran dies en què tothom voldrà reescriure el que va passar en funció de les experiències viscudes i de la lectura política feta els mesos següents. És per això que la manera com s’encarin els actes de l’efemèride i els judicis esdevindrà un bon termòmetre del llegat de la llarga tardor del 2017.

A ningú se li escapa aquest fet i les entitats independentistes, sobretot, però també els partits, fa temps que treballen per tenir-ho tot a punt. Si volen projectar una imatge optimista i de fortalesa caldrà que mobilitzin bona part de la societat catalana de nou als carrers per demostrar la vigència de les demandes republicanes.

Agitació

La primera prova de foc cal situar-la a la manifestació de la Diada. Fa anys que l’independentisme convoca prop d’un milió de manifestants cada Onze de Setembre i qualsevol xifra que s’allunyi d’això a la baixa serà interpretada com una punxada important. És per això que l’ANC s’ha conjurat per omplir la Diagonal de color corall —l’escollit per a les samarretes per la coincidència amb el color de les brides que tancaven les urnes de l’1 d’octubre— i el lema “Fem República catalana”. Les darreres dades proporcionades per l’entitat parlen de 50.000 persones inscrites al web. Una xifra força moderada i que esperen que creixi a bon ritme.

Més enllà del ball de xifres, una de les altres coses a les quals caldrà parar atenció aquesta Diada serà en els discursos i les proclames. Parlarà Elisenda Paluzie, presidenta de l’entitat, sobre les primàries republicanes que preparen per a les municipals malgrat el rebuig de dos dels tres grans partits independentistes? Hi predominaran els crits de “llibertat presos polítics” o l’eix central seran les exigències per la construcció republicana? Des de les diferents entitats independentistes recorden que serà la primera manifestació de l’Onze de Setembre en molts anys en què hi haurà independentistes que no hi podran anar i això s’haurà de fer notar. Tanmateix, altres veus posen l’accent en la Diada com un moment per “treballar per fer efectiva la República”.

En general, una de les coses que més han remarcat Òmnium, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Assemblea Nacional Catalana és que el seguit d’efemèrides que arribaran després de la Diada cal no enfocar-les “amb una mirada nostàlgica”, sinó amb perspectiva reivindicativa. “Demostrarem que malgrat la repressió la gent segueix amb la mateixa fermesa”, reblaven a EL TEMPS fonts d’aquestes entitats.

La segona data en què es podrà calibrar fins a quin punt tot s’esdevé de la manera que preveuen les entitats independentistes serà el 20 de setembre. La força simbòlica que han pres les imatges dels milers de persones a les portes del Departament d’Economia protestant per l’escorcoll que hi duia a terme la Guàrdia Civil i la posterior detenció de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart situen la data com a imprescindible al calendari de mobilitzacions.

Les entitats preparen protestes que podrien ser, de nou, a les portes del Departament d’Economia i també amb la vista posada en l’aniversari de l’empresonament dels presidents d’Òmnium i l’ANC, el 16 d’octubre.

També es preparen accions per al dia 27 d’octubre, aniversari de la declaració d’independència per part del Parlament de Catalunya. Però, també, l’aniversari de l’aplicació del 155. Una data, que per com va acabar —sense fer efectiva la República i amb el posterior empresonament i exili dels dirigents polítics— es presenta més difuminada al record independentista i podria generar més debat en la forma com cal reivindicar-lo.

La data clau

L’epicentre de tot plegat, però, serà l’aniversari del referèndum de l’1 d’octubre. La data que va marcar un abans i un després en la història recent de Catalunya serà també, enguany, la que concentrarà una càrrega més gran d’actes simbòlics i reivindicatius.

La previsió, segons fonts de les entitats, és que hi hagi actes descentralitzats arreu del territori el dissabte i el diumenge previs i que el dilluns dia 1 tot conflueixi en actes més centralitzats. Tot i que hi ha molts col·lectius diferents que treballen per preparar-ne les dates, aquells amb qui ha pogut parlar EL TEMPS coincideixen a dir que ningú no es pot apropiar la data i que, per tant, els actes es faran de manera col·lectiva i consensuada.

A més, remarquen la gran importància que va tenir el món local en aquelles dates i que, per fer-hi justícia, aquest haurà de tenir una gran importància en els actes de l’aniversari. “La gent voldrà sortir al carrer o tornar als col·legis electorals”, exposa una de les fonts consultades a EL TEMPS. En diversos mitjans, els actuals dirigents catalans s’han expressat en el mateix sentit.

Dies de togues

A escala política, però, el plat fort d’aquesta tardor (tot i que pot ser que comenci amb l’hivern encetat) serà el judici als líders independentistes un any després dels primers empresonaments i exilis. Fonts dels partits parlen que podria començar al mes de novembre, però res és segur encara pel que fa a les dates.

El que sí que és cert és que serà una nova oportunitat per a l’independentisme per tal de projectar al món la seva visió de la justícia espanyola. Pot ser un moment, també, per donar una nova empenta a la mobilització i la pressió des dels carrers.

Les entitats independentistes treballen en aquests dos àmbits des de fa mesos. “El judici s’ha d’encarar no defensant-se de res, sinó acusant l’Estat de la vulneració de drets i denunciant-lo”, remarquen a aquest mitjà fonts de les entitats. “Ha de ser com un nou Burgos, com la mobilització que va representar aquell procés”, afegeix una altra font independentista en referència a un dels darrers judicis sumaríssims del franquisme que van provocar una forta agitació popular.

Així, es preveu que les accions mentre s’allargui el judici se centrin en dues grans potes: l’acció exterior i l’acció interior. En l’àmbit internacional, fonts de les entitats independentistes han explicat a EL TEMPS que s’està treballant perquè, a banda de pronunciaments públics per part de personalitats destacades, entitats pels drets humans organitzin manifestacions a diferents indrets d’Europa. Entre aquests objectius hi ha, també, el de fer arribar aquest judici a la premsa internacional.

De portes endins, no es parla d’un acte concret, sinó més aviat d’un seguit d’accions i mobilitzacions continuades vinculades al llarg de tot el procés judicial. Sobre la taula hi ha la possibilitat de fer una manifestació a Madrid, tot i que encara no es pot confirmar. També es treballa amb la vista posada en la sentència, que s’augura contundent contra els líders independentistes, moment en el qual les entitats consideren que caldrà sortir amb força als carrers.

Amb tot plegat, després d’un estiu més aviat tranquil, la tardor torna amb força a l’agenda política independentista. Si algú pensava que els gags de Polònia amb cases de famílies independentistes plenes de roba bruta fins a dalt i neveres sense menjar per culpa de l’atapeït calendari de manifestacions eren cosa del passat, ja es pot preparar per a la següent temporada.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.