Política

La CUP debat si es presentarà a les eleccions europees

En les tres darreres ocasions, els anticapitalistes han pres posicions dispars i fins i tot diferenciades entre els grans sectors de l’esquerra independentista. Si concorren, hauran d’estudiar si ho fan sols o amb altres partits de l’Estat. El Consell Nacional del 9 de novembre, que se celebrarà a Perpinyà, haurà de prendre la decisió final.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

ACTUALITZACIÓ: El consell polític de la CUP que se celebrà a Perpinyà el dia 9 de novembre debatrà sobre la participació o no de l'organització a les eleccions europees.

La Candidatura d’Unitat Popular estudia la possibilitat de concórrer a les eleccions al Parlament Europeu del juny de 2019. Així ho han confirmat a EL TEMPS diverses fonts de la formació. Fins al moment, però, la proposta s’ha discutit al si del Secretariat Nacional, tot i que no s’ha obert debat entre les assemblees locals i territorials.

Tampoc les organitzacions que formen part del Grup d’Acció Parlamentaria, com Endavant, Poble Lliure, Arran, SEPC, La Forja i d’altres, han pres una decisió en ferm, tot i que algunes tenen previst fer el debat sobre el tema durant aquest setembre. Cal recordar que aquestes organitzacions solen participar dels consells polítics ampliats on la CUP pren les decisions d’aquesta mena i dels que participen també els representants de les diferents assemblees territorials.

Malgrat que no hi ha res tancat, sobre el paper els sectors afins a Poble Lliure serien més favorables a la proposta que no aquells més propers a Endavant. Tanmateix, a les darrers votacions del consell polític, on la CUP pren aquestes decisions, el sentit de les votacions no ha respost estrictament a l’esquema de blocs.

Entre els partidaris a presentar-se s’argumenta l'idoneïtat d’aquesta opció en tant que acció de suport i internacionalització de la causa antirepressiva independentista. S’argumenta també, per no presentar-se a aquest comicis, la coincidència amb les eleccions municipals podria fer perdre a la CUP quota mediàtica i incidiria negativament, també, als resultats de les municipals.

Per part dels que hi estan en contra, s’argumenta la poca capacitat d’incidència que podria tenir la CUP al si del Parlament Europeu, la no legitimació la institució de la Unió Europea i la voluntat de no desviar esforços de la contesa municipalista, principal camp d’acció tradicional dels anticapitalistes.

Més enllà de si cal presentar-se o no, els cupaires debaten també quina és la millor fórmula per fer-ho. Així doncs, les opcions van des de concórrer en solitari a presentar una llista amb d’altres formacions d’esquerres independentistes de l’Estat espanyol, en el marc de les reivindicacions pels drets civils i polítics.

Antecedents

Si finalment la CUP decidís presentar-se, seria el primer cop que ho fes de manera unitària, doncs en les darreres tres ocasions els posicionaments han estat dispars i no exempts de controvèrsia. En el precedent més recent, 2014, la CUP va decidir no concórrer a les eleccions europees, argumentant que “davant el cada vegada major descrèdit de la Unió Europea i davant la manca d'una agenda política concreta per part del moviment popular a aportar a les institucions europees, a diferència d'altres moviments d'alliberament d'altres nacions de l'estat, la CUP ha decidit en aquesta ocasió no acudir a aquestes eleccions per denunciar aquest sistema opac i antidemocràtic”.

En els altres dos darrers comicis, però, d’una manera o altra, l’esquerra independentista havia estat present a les eleccions europees. Ho va estar amb les seves pròpies sigles el 2004, després d’una difícil decisió que s’acabà prenent en una Assemblea Nacional extraordinària. La decisió, però, va generar una gran desaprovació dins d’Endavant que, després dels mals resultats obtinguts per la CUP, va fer un comunicat molt crític amb la decisió presa. La tensió no es va quedar només aquí, sinó que segons asseguren algunes fonts a EL TEMPS, algunes assemblees locals del sud de Barcelona haurien arribat a deixar de pagar quotes al partit.

La truita es va girar al cap de cinc anys, el 2009. En un context de d’alta criminalització de l’esquerra abertzale, diferents organitzacions de les esquerres independentistes del pobles de l’Estat espanyol, liderats per Izquierda Castellana, van presentar la candidatura Izquierda Internacionalista, que acabaria per no obtenir cap europarlamentari tot i ser tercera força en algunes parts del País Basc. D’aquesta llista en va formar part només Endavant que va col·locar a l’exregidor de Barcelona Josep Garganté de número 3 de la llista. Tot i que no s’hi van oposar frontalment, els sectors més propers a l’MDT van descartar participar-hi.

Tots tres precedents permeten intuir que els anticapitalistes viuran de nou una nova tanda de debats intensos aquesta tardor.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.