Catalunya

300 dies empresonats

Aquest diumenge s'han complert 300 dies d'ençà que els líders d'Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, respectivament, van ser empresonats per organitzar les concentracions pacífiques contra els escorcolls de la Guàrdia Civil a la Conselleria d'Economia el passat 20 de setembre. Ambdós s'han pronunciat sobre la situació a les xarxes socials, així com l'independentisme català que ha recordat un ingrés a la presó tacat d'ombres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El calendari marcava 20 de setembre. Després que el Parlament de Catalunya ratificara setmanes abans la llei que impulsava el referèndum de l'1 d'octubre, el Govern català engega els preparatius per a la votació. Però aquell dia, a primera hora del matí, l'Estat espanyol reacciona de manera contundent. La Guàrdia Civil registra diferents conselleries, especialment la d'Economia. La decisió, ordenada pel polèmic jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, provoca la indignació al carrer. Centenars i centenars de persones es concentren per mostrar pacíficament el seu rebuig a la intervenció policial.

Amb l'objectiu d'evitar qualsevol reacció que trenque amb el pacifisme del moviment civil independentista, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya agafen les regnes de la concentració. Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, líders respectius d'aquestes entitats, exerceixen de negociadors amb els agents desplegats, els Mossos d'Esquadra i la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu que les protestes no impedisquen els escorcolls, tal com mostra el documental 20-S, emès a finals de juny a TV3 i dirigit pel productor català i empresari audiovisual Jaume Roures. «Us demanem màxima tranquil·litat, us demanem sempre una actitud no violenta. Ens volen provocar. Hem de demostrar que defensem les institucions d'aquest país amb democràcia», és una de les frases que pronuncia Cuixart durant aquella llarga jornada de concentracions, segons s'aprecia a la peça audiovisual.

Tot i les afirmacions realitzades pels Jordis durant aquell dia, l'aleshores jutgessa de l'Audiència Nacional i actual magistrada del Tribunal Suprem, Carmen Lamela, va enviar a presó provisional ambdós dirigents independentistes. Lamela va empresonar-los fa 301 uns dies, si comptem des d'aquest dilluns, per uns suposats delictes de sedició. La togada va acordar la seua entrada a la garjola perquè «l'actuació dels investigats apel·lant a la resistència, estava orientada a impedir l'aplicació de la llei i de les resolucions dictades per una autoritat en el si d'un procediment judicial i a assegurar la celebració del referèndum il·legal». Considerava, al seu torn, que hi havia una temptativa de reiteració delictiva i un possible risc de fuga.

Aquella mesura, però, va ser qüestionada per diversos juristes. En un manifest signat per un miler de personalitats lligades al món del dret, afirmaven que l'empresonament dels Jordis «no respon a criteris legals, sinó a un ús ideològic del Dret, que suposa la fallida del principi de separació de poders, l'ús partidista de la Fiscalia i la vulneració dels drets fonamentals». I rebatien l'argument central de la magistrada argumentant que «els fets que han donat lloc a aquesta imputació no poden constituir un delicte de sedició d'acord amb el Codi Penal vigent, sinó un lliure exercici del dret de manifestació». Segons la seua denúncia, amb aquesta interlocutòria, s'estaria vulnerant l'article 21 de la Constitució Espanyola, que reconeix «el dret de reunió pacífica i sense armes».

A la missiva signada diversos catedràtics de dret, notaris, lletrats, procuradors, exdirigents del Consell d'Advocacia Catalana, de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o per part dels col·lectius Praga i de l'Associació Drets, s'afegien més raonaments per posar en dubte la resolució de Lamela. Els firmants d'aquest manifest esgrimien que la concentració davant la seu de la Conselleria d'Economia fou pacífica i que els dos líders civils de l'independentisme empresonats van instar a dissoldre la concentració quan la reacció de comptats assistents podia trencar la tònica de tota la jornada.

Manifestació contra els escorcolls del 20 de setembre| EL TEMPS

Aquest millar de juristes, fins i tot, van censurar que l'Audiència Nacional s'arrogara la potestat de jutjar els suposats fets delictius. «L'Audiència Nacional i el seu jutjat central d'instrucció no és el Tribunal competent per a instruir aquest cas i, per tant, el dret a un jutge predeterminat per llei només pot complir-se si s'instrueix el procediment des de Catalunya», criticaven a la carta, en la qual també exposaven els seus motius per denunciar l'empresonament provisional de Cuixart i Sànchez. «No es donen els indicis que la Llei d'Enjudiciament Criminal i la jurisprudència constitucional exigeixen per dictar la presó provisional, amb la qual cosa s'estaria vulnerant l'article 17 de la Constitució Espanyola», assenyalaven.

El catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Barcelona i un dels firmants més destacats del text, Joan Queralt, explicava a aquest setmanari els seus arguments per apuntar que no s'havia comès un suposat delicte de sedició per part dels Jordis, com sí que ho considerava la jutgessa Lamela. «Una cosa és la motivació política que tinguin els qui apliquen les lleis. Però les lleis diuen el que diuen. I una sedició és l'aixecament públic, tumultuari i amb violència per impedir l'exercici general de l'autoritat d'acord amb les lleis. Una manifestació mai no és sediciosa», indicava.

«La qüestió clau de la interlocutòria, que assenyala que van impedir-se o dificultar unes detencions contrasta amb els fets, ja que els escorcolls i les detencions van realitzar-se. Com açò ocorre, la magistrada assenyala la finalitat inconstitucional dels dos acusats. Segons la llei, però, aquests conductes no tenen suficient validesa juridicopenal. Per tant, tot el que sigui afavorir un objectiu polític és lícit», raonava. «No tenim una democràcia militant, ho ha reiterat moltes vegades el Tribunal Constitucional», rematava.

Amb els empresonaments i el mateix procediment judicial contra els Jordis en dubte per part de nombrosos juristes, aquest cap de setmana es complien 300 dies de la seua entrada en presó. «300 dies sense la meva família. 300 dies de vergonya d'un estat. 300 dies de dignitat de tanta gent al carrer demanant llibertat i democràcia. Gràcies per no oblidar-nos! Llum als ulls i força al braç!#FreeTothom», escrivia a Twitter Sànchez. Cuixart, recentment nomenat president de la Federació Llull que integra Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, publicava una carta al diari Ara en la qual acusava «l'Estat de vulneració flagrant dels drets fonamentals». Amb una crida a «no blanquejar la barbaritat jurídica d'acusacions desproporcionades i sense fonament», el líder civil independentista rematava la seua missiva expressant que «cap condemna em farà doblegar».

Després d'aquests missatges, les mostres de solidaritat i de denúncia del seu enrajolament per part de l'independentisme català s'han succeït a les xarxes. Des dels comptes d'Òmnium Cultural als de la CUP. «És exactament això, estimat @jcuixart i és exactament així com encararem aquests propers mesos: no pas defensar-nos sinó acusar l'Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals. 300 dies d'infàmia, també per @jordialapreso. Al vostre costat sempre, incondicionalment», teclejava a la xarxa social de l'ocell blau el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra.

Com cada diumenge, tot i que aquesta vegada de manera més especial, milers de persones s'han concentrat a la porta de la presó de Lledoners per reclamar «la llibertat dels presos polítics». Els manifestants han corejat els Segadors i el cant dels ocells. «Gràcies infinites a tots els que sou a #Lledoners de part de @jcuixart. En la trucada diària que ens acaba de fer, demana que us transmetem el seu agraïment per la vostra solidaritat. Diu que avui la música se sent més que mai. Una companyia que coincideix amb els 300 dies tancat», ha escrit a Twitter Txell Bonet, companya del Cuixart. Un acte per censurar l'empresonament dels Jordis compleix 300 dies

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.