Els Crítics

Els tentacles de ‘Castle Rock’

De cada cinc sèries basades en una obra de Stephen King, amb sort n’hi ha una que està a l’altura de l’escriptor. Amb aquesta estadística és evident que l’autor té un deute que ja fa temps que és hora que algú resolgui, especialment quan la seva influència és evident en altres sèries que no adapten directament les seves obres.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Precisament ha estat J.J. Abrams, fan devot de l’escriptor, qui s’ha encarregat de resoldre la ignomínia produint una sèrie que es diu Castle Rock i que no pretén ser una adaptació (més) d’un dels treballs de Stephen King, sinó un homenatge a l’univers creat per l’autor, que converteix el seu corpus narratiu en la base d’una història nova. Amb pocs escriptors es podria intentar fer una cosa així, però la teranyina de connexions entre les diverses històries de l’autor permeten crear aquesta ficció transversal que té un doble objectiu: ser la columna vertebral de l’obra de l’escriptor, en què puguin confluir totes les seves obres, i alhora no dirigir-se únicament als fans de l’escriptor, sinó a tots els espectadors amb un coneixement més o menys casual de les històries de Stephen King. El repte s’assembla al que en el seu moment va intentar portar a terme Boardwalk Empire amb la història del crim organitzat als Estats Units, però llençant referències de forma explícita perquè els espectadors les cacin, a l’estil del què ha fet Stranger Things.

En els tres episodis que un servidor ha vist fins ara (s’han estrenat als Estats Units però no arribaran aquí fins a la tardor, a través de Movistar), Castle Rock fa una molt bona feina capturant el to de les històries de Stephen King. En cada passa que fem per l’univers de la sèrie recorrem les pàgines de les diferents obres que coneixem de l’autor amb una facilitat sorprenent. Entrem a la presó de Shawshank i tenim la sensació d’haver posat els peus en una seqüel·la de Cadena perpètua, com confirma una petita menció al destí de l’antic alcaid, l’aparició d’Alan Pangborn i particularment l’escena en la qual desenterra un animal ens transporta a Cementerio maldito, mentre que més endavant sembla que estiguem en una versió renovada d’Els nens de les panotxes. La sèrie capta molt bé l’atmosfera de l’univers de l’escriptor al mateix temps que construeix una història pròpia, que té a veure amb un individu que troben engarjolat en una gàbia en una zona subterrània de la presó i que sembla que té poders estranys.

El personatge en qüestió està interpretat per Bill Skarsgard, que només amb la seva mirada posa la pell de gallina a l’espectador. El fet que l’actor hagi estat el protagonista de l’última versió d’It serveix per disparar tot tipus de teories. Té alguna relació amb el pallasso? Ho descobrirem a través del protagonista, un advocat especialista en casos de pena de mort que intentarà ajudar-lo. El passat d’aquest advocat és l’altra peça clau del misteri de la sèrie. Castle Rock ofereix revelacions en cada episodi i sempre ens deixa amb ganes de més. Malgrat això, el desenvolupament és lent degut al temps que la sèrie dedica a treballar la relació amb les obres de l’escriptor i a teixir el seu univers. És possible que alguns es desesperin amb aquest ritme, però és només així, amb el treball de fons, que Castle Rock pot evitar un dels principals riscos del projecte: que fos un divertimento en què l’únic al·licient fos caçar referències. De moment, ha aconseguit generar intriga i oferir un parell d’escenes memorables. Els tentacles amb els què Stephen King atrapa els seus lectors són forts i quan t’han enxampat no et deixen anar. Castle Rock està intentant fer el mateix. Potser m’equivoco, però això promet.

Castle Rock

Creadors: Sam Shaw, Dustin Thomason

Repartiment: André Holland, Bill Skarsgard, Sissy Spacek

Canal: Hulu/Movistar+

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.