CÀBALES ELECTORALS

El rum-rum d’una tardor electoral

Encara que enguany no hi ha prevista cap convocatòria electoral, la incertesa que plana sobre la política catalana i l’atractiu de segregar els comicis valencians de la resta d’eleccions autonòmiques convida a no descartar-ne un possible avançament. Una hipòtesi que a Andalusia sembla ben plausible i que, atesa l’exígua minoria parlamentària del Govern socialista de Pedro Sánchez, tampoc no resulta impensable en el cas estatal. Visitarem les urnes abans de Nadal?

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Encara no fa nou mesos —el 21 de desembre de 2017— que van tenir lloc les eleccions catalanes convocades per Mariano Rajoy. Amb el suport del PSOE i Ciutadans, l’aleshores president espanyol va activar l’article 155 de la Constitució espanyola i va desposseir de les seues funcions el Govern català. Un fet inèdit que va traduir-se en una participació rècord però que, tanmateix, no va alterar la majoria sobiranista preexistent. En qualsevol cas, la constitució del nou executiu català va endarrerir-se força, fins al punt que Quim Torra fou investit president de la Generalitat de Catalunya el 14 de maig, prop de cinc mesos després de la jornada electoral. Abans, la justícia espanyola havia vetat les investidures de Carles Puigdemont i dels presos Jordi Sànchez i Jordi Turull.

El rum-rum electoral, de llavors ençà, no ha deixat de ressonar. No debades, la creació de la plataforma Crida Nacional per la República —un projecte apadrinat pel mateix Puigdemont, que a la pràctica ha absorbit el PdeCAT i al qual s’ha adherit Torra— vol preparar els fonaments de la propera contesa electoral. Les municipals del 26 de maig de 2019 podrien significar la seua estrena, però aquesta també podria avançar-se en cas que les diferències entre les diverses formacions que donen suport al Govern s’eixamplaren encara més. El turbulent final de l’últim període de sessions i la postura fèrria tant de la CUP com dels CDR en el sentit d’implementar la república de manera immediata fan pensar en la possibilitat d’unes eleccions anticipades.

Quim Torra i Carles Puigdemont donen suport a la Crida Nacional per la República, que ha asborbit el PdeCAT. / EFE

La bona relació que mantenen el president Torra i el seu vicepresident, el republicà Pere Aragonès, pot evitar un procés electoral que tornaria a significar una prova de foc per a l’independentisme. Un escenari gens convenient, a hores d’ara. Per tant, preservar la majoria sobiranista actual s’erigeix en la prioritat número u. Ara bé, si la relació entre els grups parlamentaris de Junts per Catalunya i ERC continua erosionant-se, per exemple a causa de la divergències a l’hora d’acarar la relació amb el Govern de l’Estat, l’opció de la visita a les urnes anirà guanyant pes. Les eleccions se celebraran si fa no fa dos mesos després que Torra signe el decret de convocatòria i dissolga el Parlament. Caldrà copsar, doncs, amb quins ànims retornen els uns i els altres de les vacances. Fa l’efecte que la desconnexió estival era més escaient que mai tant pels uns com pels altres.

Al sud, al País Valencià, tampoc no es pot descartar un avançament electoral. És una hipòtesi que circula de fa mesos i que EL TEMPS ja va exposar amb motiu de la previsible aprovació de la reforma estatutària valenciana, que caldrà ratificar en un referèndum. Tot i que la potestat recau en el president, costa de creure que el socialista Ximo Puig adopte una decisió d’aquesta envergadura sense el vist-i-plau de la seua vicepresidenta i màxima referent de la coalició Compromís, Mónica Oltra. Després dels pròxims comicis, qualsevol govern progressista necessitarà la reedició de l’Acord del Botànic. Per aquesta raó, costa de creure que el PSPV prenga una decisió tan transcendent de forma unilateral. A Compromís, que es presentaran en solitari a les eleccions valencianes després d’haver-ho fet amb Podem i Esquerra Unida a les estatals, tenen clar que els interessa una cita compartida amb les municipals, a fi d’aprofitar la força de les seues candidatures locals, que en molts casos desenvolupen tasques de govern, i en més d’un centenar de casos, l’alcaldia.

Ximo Puig i Mónica Oltra, a les Corts valencianes. / EFE

La temptació de Puig té el seu fonament. Les bones expectatives dels socialistes a les enquestes, impulsades per l’efecte Sánchez, corren el risc d’anar davallant amb el pas del temps, quan l’acció governamental es demostre dificilíssima. El nomenament de l’administradora única de RTVE va esdevenir un autèntic suplici i la negativa dels altres grups que van donar suport a la moció de censura a votar a favor del sostre de despesa per als comptes públics de 2019 plantejat pel Govern del PSOE ha evidenciat la seua feblesa extrema. Modificar la llei orgànica que regula el sector automobilístic per tal de desblocar la vaga dels taxistes també requeria del suport de grups amb posicions antagòniques.

Estatals i andaluses alhora?

La vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, ha garantit que no sols hi haurà sostre de despesa, sinó també Pressupostos, i tant el propi Pedro Sánchez com el seu home fort al partit, José Luis Ábalos, han augurat que els socialistes seran capaços d’esgotar la legislatura, però el ben cert és que juny de 2020 sembla, ara com ara, l’infinit. I arribar-hi amb vida, una mera utopia. Per això tampoc no és descartable un avançament, sobretot si fracassa l’intent de bastir els Pressupostos de l’any vinent. La posició vacil·lant dels socialistes sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic ha permès a Compromís de marcar-hi distàncies i d’autodenominar-se, de nou, el màxim defensor dels interessos dels valencians, en no estar subjugat a cap força estatal.

Pedro Sánchez i la seua mà dreta al PSOE, el valencià i ara ministre José Luis Ábalos, a la porta de la seu del PSOE en guanyar les primàries socialistes de l'any passat. / EFE

Si, efectivament, la cita espanyola haguera d’avançar-se a curt termini, podria coincidir amb les eleccions andaluses, tal com ha succeït repetidament. A Susana Díaz les enquestes no li acaben de fer el pes, però no vol que es visualitze el trencament amb Ciutadans —que li dona suport tàcit al Parlament andalús— ni que el popular Juan Manuel Moreno Bonilla —per bé que enfrontat a Pablo Casado al procés d’elecció de president del PP— hi agafe aire. La fredor que separa ara Casado de Moreno Bonilla i el seu mentor polític, Javier Arenas, és un handicap que Díaz pretén aprofitar. A més, la sentència pel cas dels ERO falsos és l’espasa de Dàmocles, atès que afectarà els seus dos antecessors a la presidència: Manuel Chaves i José Antonio Griñán. Per aquests motius, tot indica que les eleccions a la Junta, en principi previstes per al mes de març, tindran lloc a la tardor. I, vés per on, Sánchez, enemic íntim d’ella, podria trobar-hi l’excusa perfecta per arrossegar el màxim nombre de vots en favor de tots dos.

Galícia... I el País Basc

Molt més sorpresives serien les eleccions a Galícia i el País Basc, fixades pel setembre de 2020. El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, va negar-se a participar a la cursa successòria del PP sota aquesta excusa, la d’esgotar el mandat, raó per la qual costa de creure que ara opte pel camí invers. Un hipotètic fracàs de Casado al capdavant del PP —alerta a la seua més que possible imputació pel màster aconseguit a la Universitat Rei Joan Carles— sí que podria comportar, no obstant això, la seua elevació a la cúpula popular per aclamació. En aquest cas, però, el seu successor o successora encara tindria temps per fer el rodatge de cara a 2020.

En el cas basc, les ánsies sobiranistes que ara sembla exhibir el PNB tampoc no fan descartable un avançament electoral. Els socialistes, socis de govern, podrien deixar-los en minoria si aquesta estratègia continua endavant. Cal recordar que, en aquest cas, els jeltzales i els socialistes necessiten el vot del PP per tal d’arredonir la majoria absoluta. És a dir, que tampoc no es podria descartar que Íñigo Urkullu convocara eleccions en cas que no fora capaç de tirar endavant els Pressupostos de 2020. Això sí, sempre li queda la basa de prorrogar els de 2019, que va poder aprovar gràcies al pacte en sentit doble amb el PP de Rajoy.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.