L’any 1984 s'iniciava una aventura llargament covada en la qual quasi ningú no creia excepte el reduït nucli de persones que es va capficar en el projecte: el setmanari d'informació general EL TEMPS, el que vostès tenen entre les mans en aquest mateix moment mil números després. Era tanta la incredulitat que fins i tot un home de la clarividència de Joan Fuster hi va posar una pesseta. "Per al que ha de durar...", ironitzava. Qui sí que hi va creure van ser els milers de persones anònimes que amb la seua contribució van fer possible que el projecte endavant. Aquest número mil és una prova ben contundent de com d'errats anaven els pronòstics, i també un autèntic miracle si tenim en compte les circumstàncies en què va nàixer i en què s'ha desenvolupat EL TEMPS.
El repte aquell mes de maig del 1984 era titànic: l'espai comunicatiu conjunt dels Països Catalans era verge i l'estructura autonòmica -eixida de la confusa transició, que consolidava progressivament tres compartiments estancs- no era precisament una ajuda per al primer intent comunicatiu que abraçava tot l'àmbit de la llengua catalana EL TEMPS va reeixir, malgrat tots els impediments, i posava, així, el fonament de la creació d'un àmbit que després ha estat també consolidat amb més o menys timidesa; per altres mitjans com TV3, Catalunya Ràdio, el periòdic Avuio el diari electrònic Vilaweb. No amagarem, però, que encara estem molt lluny de la situació que desitjaríem els que fem aquesta revista i també, de ben segur, tots els nostres lectors.
Aquesta ha estat la vocació bàsica del nostre setmanari, la de fer país des d'un àmbit tan important com el de la comunicació. I, per fer-ho, en cap moment no hem oblidat que calia mirar més enllà dels nostres campanars, és a dir, hem estat conscients que el nostre era un país més d'Europa i que, per tant, havíem de fer una publicació que es poguera equiparar a qualsevol altre setmanari d'informació general del continent. Les nostres pàgines han estat obertes de bat a bat als esdeveniments que capgiraven el món, hem intentat ser capdavanters en la incorporació de les noves tecnologies i dels nous àmbits informatius, com ara l'ecologia o el periodisme d'investigació, i hem incorporat en una o altra etapa les signatures més importants dels Països Catalans, i algunes altres d'europees.
Però EL TEMPS ha estat, sobretot, un lloc de trobada del periodisme més heterodox, que amb més imaginació que recursos ha esdevingut una escola alternativa de periodistes i un planter inesgotable de professionals de renom. Una tasca encara més difícil si tenim en compte que EL TEMPS ha tingut clar des d'un primer moment que el seu centre neuràlgic havia de ser, com ha estat, la ciutat de València. Sempre hem estat conscients que malgrat la relativa comoditat que poguera oferir una Barcelona massa sovint tancada en si mateixa, València era un lloc millor per comprendre els problemes i les esperances de tot el nostre país, a pesar de les incomprensions que ben sovint hem patit, i no tan sols de la dreta.
Malgrat tot, en les vostres mans teniu el número mil, i confiem que en pugueu fullejar molts més. L'enhorabona, si l'hem de donar a algú, és a tots els nostres lectors fidels.