Els regionalistes del PI -Proposta per les Illes- tindran probablement també la clau de la governabilitat de l’Ajuntament de Palma. Així ho assegura l’última enquesta d’intenció de vot que s’ha publicat a Palma. L’ha realitzada l’Instituto Balear de Estudios Sociales (IBES) per al diari Última Hora. El mateix centre demoscòpic també ha atorgat al partit regionalista la mateixa condició de clau per al Consell de Mallorca i en el Parlament, és a dir per investir el president del Govern després de les eleccions del mes de maig pròxim. I cal dir que les tendències generals de vot que l’IBES avança s’acaben per convertir en realitat a les urnes. Per exemple, ara fa quatre anys publicava que el PP -que cal recordar que tenia 35 diputats sobre 59- perdria a les eleccions de maig de 2015 la majoria absoluta -que està en els 30 escons- i que podria rebre una derrota històrica. Quan faltaven un parell de mesos per a la cita amb els comicis assegurà que el PP es quedaria en vint diputats. Els dirigents del partir conservador, i sobretot els seus encarregats de comunicació, intentaren desprestigiar l’anàlisi demoscòpica assegurant que tot era “inventat”. El resultat a l’hora de la veritat? Vint diputats.
Importància de Palma
Allò mas important de l’enquesta de l’IBES sobre Palma és que confirma el paper central del PI. Perquè mentre que l’augurava al Consell i Parlament quedava la incògnita de què faria a la capital, on no té encara un candidat decidit formalment i on té problemes evidents d’arrelament, no debades el 2015 no aconseguí regidor.
El fet que l’IBES doni la clau del futur Ajuntament de Palma significa que per força reforçar la seva posició al Consell mallorquí i al Parlament amb toda seguretat. La raó és que el consistori té nomes 29 escons, per 33 la institució insular i la circumscripció de Mallorca a la Cambra legislativa. Això vol dir que és més difícil aconseguir representació a l’ajuntament que a les altres dues institucions. Si el PI, que és un partit essencialment establert als pobles mallorquins, entra amb força -dos o tres regidors- a la capital, l’efecte d’arrossegament al Consell i Parlament estarà assegurat. El 2015 el PI assolí tres diputats a cadascuna d’aquestes dues institucions. Per tant -i a l’espera que es publiquin nous sondejos, relatius a la intenció de vot d’àmbit insular i balear- el que l’IBES diu que obtindrà a la capital assegura augmentar el nombre de diputats actuals. O, dit d’una altra, manera, el partit regionalista és probable que impedeixi qualsevol de les dues majories absolutes teòricament possibles: la de la dreta, formada per la suma entre PP i Ciutadans, i la de l’esquerra, que és l’actual que resulta de la suma d’escons entre el PSOE, Podem, Més per Menorca i Més per Mallorca.
Candidat a Palma
El PI no té, com s’ha dit, un cap de la candidatura de 2019 a l’Ajuntament de Palma. Si més no oficialment no l’ha investit. Tot i així el fet que el vicepresident i diputat Josep Melià fos elegit com a líder de l’agrupació regionalista de la capital el situa com el candidat més probable.
Ara fa quatre anys, els regionalistes intentaren l’estratègia d’entrar al consistori a partit de la captació d’un candidat conegut en el sector del comerç, suposant que tindria prou capacitat d’atreure vots. S’equivocaren. El resultat no acompanyà, ni de bon tros, les expectatives. En aquesta ocasió sembla que han canviat radicalment de disseny. S’estimen més apostar per un home de la casa. Josep Melià, advocat de professió, fou president d’Unió Mallorquina i liderà la defunció d’aquest partit per fer passar els seus militants al partit que fundà, Convergència per les Illes, formació que, després del fracàs a les urnes de 2011, es fusionà amb la Lliga Regionalista de Jaume Font -que també es quedà sense representació aleshores-, per així donar llum a l’actual PI.
A l’espera d’oficialitzar qui serà el candidat, Melià compta amb la majoria de les paperetes per ser l’elegit. A tota la direcció del partit és el que més convenç. De fet, fa mig any fonts de la cúpula del PI asseguraren a EL TEMPS que s’intentaria convèncer Melià perquè “és la nostra opció més favorable”. Ara bé, també és cert que Melià deia en una entrevista el passat mes de desembre, concedida a Diario de Mallorca, que “no entra en els meus plans ser candidat a Palma”. No obstant, han passat set mesos i el PI no té -que se sàpiga, almenys- una opció alternativa.
Futur pacte
Aquest últim sondatge de l’IBES publicat a Última Hora situa el PI en una situació envejable. Decidiria la majoria política a l’Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca i Parlament -o sigui que determinaria qui seria batlle de Palma, president de la institució insular i qui ocuparia la presidència del Govern.
Què farà, si ho pot decidir tot?
És la pregunta del milió d’euros. Els dirigents no volen parlar-ne. “Ara no estam per això sinó per fer feina, que és prou necessari per tenir el millors resultat possibles a les eleccions”. I no se’ls treu d’aquí. Ni a Jaume Font ni a Josep Melià. L’obsessió és “enfortir el partit” i “preparar-nos” pel repte electoral “sense pensar en res més”, assegurava Font a EL TEMPS en conversa informal, l’última vegada que fou interrogat sobre el particular.
No se sap què farà el PI a l’hora de decidir les futures majories polítiques, però tot indica, hores d’ara, que serà l’únic partit del qual dependrà tot.