Entrevista

«Els atacs polítics que hem patit no ens han de fer fugir de la nostra responsabilitat de governar»

Albert Castellanos (Barcelona, 1979) és secretari general del Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya. El segon de l’equip de Pere Aragonès analitza el nou escenari polític des d’un dels departaments que més han patit la intervenció del Govern espanyol. I on Oriol Junqueras, malgrat restar empresonat, és ben present, tal com mostren els cartells enganxats a les parets que exigeixen la seua llibertat i reivindiquen la seua legitimitat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Vostè va sobreviure al 155.

­—I encara diria més: dos dies abans de l’aplicació del 155 em van nomenar secretari d’Hisenda. Un dels últims nomenaments que va fer el vicepresident Oriol Junqueras.

­—Substituint Lluís Salvadó.

­—No. Em van nomenar secretari d’Hisenda el 25 d’octubre. El senyor Salvadó va considerar que era més prudent abandonar les seves funcions i vaig assumir el càrrec. Abans havia estat director general de Promoció Econòmica. Amb l’actual Govern ja se’m va nomenar secretari general.

—En tot cas, va ocupar el càrrec que fins el 25 d’octubre havia estat en mans d’una de les persones més assenyalades per l’Estat, especialment durant els escorcolls del 20 de setembre al departament. No li feia vertigen?

—No. Estic i estava convençudíssim que el que s’havia fet estava molt ben fet pel tarannà i pel perfil polític del secretari anterior. Tenia la total certesa que s’havia fet molt bona feina desplegant i actualitzant la Hisenda catalana. 

—Què es va trobar quan va accedir al càrrec anterior el 25 d’octubre? Quins objectius li havien encomanat?

—Encara no s’havia aplicat el 155. En aquell moment no coneixia, evidentment, el desenvolupament de l’escenari posterior i la idea era continuar desplegant i consolidant la Hisenda catalana. Perquè, malgrat que no s’hagi pogut transmetre tot el seu desenvolupament, s’ha mantingut gairebé en la seva totalitat durant els mesos d’aplicació del 155. Crec que el mèrit no és tant meu, perquè el marge era molt reduït, com de la solvència assolida per part del secretari anterior.

—S’ha mantingut perquè des de l’Estat no es va voler tocar?

—No és que no volgués, sinó que no es podia. Nosaltres vam reforçar la Hisenda catalana dintre d’un terreny de joc competencial, que és el que tenen les hisendes autonòmiques. Fins que no es va fer aquesta feina, la dotació de la Hisenda catalana, estaven en ràtios molt més baixes que en la majoria de comunitats autònomes. Això s’explica poc. Tot estava molt ben blindat i no podien trobar cap excusa. De ganes, no els en faltaven, però no hi havia arguments jurídics.

—Dins d’aquest marc legal, s’havia preparat la Hisenda per poder funcionar en cas d’independència, tal com es preveia?

—Hi ha un símil futbolístic que explica bé això: per jugar la Champions League has de jugar en primera divisió. No pots fer-ho jugant en segona. I nosaltres el que vam fer és preparar la Hisenda catalana per assumir nous reptes. Es va esgotar el recorregut que havíem de fer i ara som una Hisenda en molt millors condicions per assumir nous reptes i noves competències tributàries quan s’assumeixin de manera pactada o no. L’objectiu era que els ciutadans, també els qui no votin opcions independentistes, rebessin un millor servei de la Hisenda que el que havien rebut fins aquell moment. I ho hem aconseguit.

—En aquesta legislatura, com es vol treballar en l’àmbit tributari i d’Hisenda?

—Hi ha fases pendents de desplegar, com la de recaptació executiva, tot el que és el cobrament d’impostos durant el període no voluntari. Aquesta fase s’ha d’acabar desplegant el 2018. El fet de completar-ho no sols ens donarà molta més informació sobre els contribuents i, per tant, ens permetrà donar molt millor servei, sinó que tindrem una Hisenda molt més útil per al conjunt de les hisendes catalanes. També hem d’avançar cap a la consolidació del projecte Tributs de Catalunya, l’organisme de coordinació entre la Hisenda, la Generalitat i el conjunt de les hisendes locals. 

—Entorn de l’1 d’octubre, hi havia un excés d’optimisme pel que fa a la capacitat de la Generalitat de Catalunya davant l’escenari que s’aproximava?

—No em toca valorar-ho a mi. Però crec que hi havia la voluntat de complir amb un mandat popular i suposo que es va actuar en funció del moment polític i de quina podia ser la resposta potencial per part de l’Estat. D’alguna manera, això va condicionar de fer o no efectiu aquest mandat popular. Excés d’optimisme? No. Es va actuar amb una extrema coherència fins a veure quines eren les decisions que es podien prendre per complir amb el mandat popular sense posar en risc la ciutadania. Per tant, no parlaria d’excés d’optimisme, sinó d’un optimisme condicionat per l’exercici de la responsabilitat que vam haver d’assumir.

Albert Castellanos / Jordi Play

—Com va condicionar l’aplicació del 155 el Departament?

—El treball diari quedava condicionat del tot. Va desaparèixer el Govern i no hi havia instruccions polítiques directes. No teníem iniciativa política, perquè havia de venir del Govern espanyol i no va ser el cas. Els moments de màxima interferència van ser els previs al 21 de desembre. No tant perquè es qüestionés l’obra de govern feta, sinó perquè el Govern espanyol havia de demostrar que “posava ordre” al Govern de la Generalitat. En l’àmbit d’Hisenda, l’únic que es va qüestionar i es va acabar suprimint d’una manera bastant irregular va ser un dels programes que desenvolupava la Hisenda catalana. Consistia a recollir i coordinar el pagament d’impostos estatals del conjunt d’entitats públiques de la Generalitat a través de l’Agència Tributària Catalana. Havíem de fer coses tan absurdes com demanar a l’Estat que presentés un recurs contra ell mateix. 

—Ara, quan vostè accedeix a la Secretaria general, quina herència pensa que deixa aquesta intervenció?

—Les intervencions que hi va haver durant el 2017 es van fer revertir tan aviat com va ser nomenat el Govern català. Però sí que hi havia una intervenció de les finances prèvia al 2017. Encara que no sigui fruit del 155, entenem que el Govern de la Generalitat, econòmicament, ha de ser plenament sobirà. I això implica tenir unes finances sostenibles i equilibrades al màxim. També per reduir al màxim la tutela del Ministeri d’Hisenda. Tot i que no sigui herència del 155, els objectius polítics per recuperar una certa normalitat ­—si és que n’hi ha mentre hi hagi presos polítics, que no ho pensem— impliquen treure tota la intervenció financera. 

—Aquests canvis es poden veure reflectits, d’alguna manera, en l’elaboració dels pressupostos?

—Això no forma part tant de l’elaboració de pressupostos com dels controls que exerceix el Ministeri d’Hisenda sobre la Generalitat de Catalunya. Pressupostàriament s’haurien de veure reflectides altres coses. S’ha parlat molt del nou model de finançament autonòmic, però hi ha dues coses prèvies que caldria tractar abans: que l’Estat espanyol compleixi amb els seus compromisos explícits, que satisfaci el finançament específic dels Mossos d’Esquadra —que suma al voltant de 6.600 milions d’euros. Alhora, entenem que no té massa sentit negociar segons quin tipus de models de finançament autonòmic quan hem vist que l’actual s’incompleix de manera flagrant. Per tant, el que s’hauria de veure reflectit en els pressupostos de 2019 és que es compleixen els compromisos de l’Estat i veure si realment aquest nou Govern i la ministra d’Hisenda, María José Montero, a banda de tenir un nom diferent del ministre Montoro, es comporta també de forma diferent. Pel que fa a la regulació vigent, haurem de complir amb un objectiu de dèficit el 2019 del 0,1% del PIB. Pensem que hi ha marge suficient per relaxar aquest objectiu de dèficit. Si el relaxéssim, tindríem un cert marge per fer pressupostos que responguin millor a les necessitats principalment socials i econòmiques del país.

—Vostè esmentava el canvi de Govern a l’Estat espanyol. Esquerra no va tenir cap dubte a l’hora de fer fora Rajoy. Un cop fet, s’ha dubtat si aquesta decisió va ser la correcta?

—No. Malgrat no ser ingenus i no pensar que un canvi de color polític a l’Estat reorientarà en 180 graus la nostra situació, no és el mateix un govern de Sánchez que un de Rajoy. Qui negui això, menteix. Per tant, nosaltres no ens penedim d’aquest canvi, sent conscients que això no soluciona el fons d’aquest país, que necessita decidir el seu futur polític. Però crec que sempre podrem trobar més punts d’entesa amb Sánchez que amb Rajoy.

—Les reunions bilaterals entre governs estan servint per reprendre el diàleg. Però esperen que tinguen cap altra utilitat enllà d’això?

—Veurem. Nosaltres, del que estem convençuts, malgrat que de vegades costi d’entendre emocionalment, és que el greuge i els atacs polítics que hem patit no ens han de fer fugir de la nostra responsabilitat de governar. I això vol dir aconseguir el millor finançament per a la Generalitat, exigir al Govern espanyol que compleixi els compromisos i exigir a l’Estat els objectius de dèficit que ens semblin justos. I això no vol dir que ni ens oblidem del que va passar l’1 d’octubre, de les agressions policials, de l’aplicació del 155 ni del nostre objectiu polític a mitjà o llarg termini. Crec que podem mantenir exactament els mateixos horitzons, podem estar igual de dolguts i indignats pels atacs que hem rebut i, a la vegada, fer el millor possible la nostra feina de govern, que és aconseguir el millor pressupost.

—Potser el mal interprete, però és partidari d’acudir a les cimeres autonòmiques?

—M’ha mal interpretat totalment. Millor finançament és poder incloure la partida de finançament de Mossos del 2019. Però no cal que per a això anem al Consell de Política Fiscal i Financera. En canvi, el que no podem dir és: com que no podrem fer un referèndum pactat demà, renego de funcions. El fet que tinguem objectius polítics molt ambiciosos no vol dir que no hem de buscar els millors pressupostos possibles per a l’any que ve. I això no implica entrar en lògiques autonomistes ni multilaterals. L’etapa política és diferent i s’han de trobar els mecanismes perquè la Generalitat tingui la representació que es mereix al Govern de l’Estat i tingui una interlocució molt més efectiva. Ho diem nosaltres i ho diuen altres comunitats autònomes. Si ens podem estalviar escenificacions innecessàries en aquests marcs multilaterals autonòmics, millor.

Albert Castellanos / Jordi Play

—Una part de l’independentisme critica les reunions bilaterals entre governs perquè, considera, no s’acaba de traure profit per a Catalunya si el que es vol és obeir el mandat de l’1 d’octubre.

—El mandat de l’1 d’octubre va tenir la possibilitat de ser aplicat d’una manera o altra fins al 27. A partir del 27, per les raons que hem comentat, no va poder ser efectiu. Llavors, jo crec que en aquest aspecte, hi ha forces polítiques que fan reflexions lleugerament diferents en el sentit de dir que tenim un mandat que no s’ha fet efectiu i un Govern de la Generalitat que, per diversos motius, no només pel finançament, sinó per l’aplicació de determinades polítiques, ha d’interlocutar d’una manera o altra amb el Govern de l’Estat. I sí que és cert que perquè ens fem entendre en aquest sentit els tempos seran molt importants.

—Quin balanç fa de la reunió entre Pere Aragonès amb la vicepresidenta Carmen Calvo?

—El vicepresident va sortir de la reunió amb un 90% d’escepticisme i un 10% d’optimisme. Conscient que les posicions polítiques estan molt allunyades però, a la vegada, esperançat per la voluntat de diàleg del Govern espanyol i l’actitud receptiva de la vicepresidenta. De fet, en aquesta primera trobada ja van acordar reunir la Comissió Bilateral Estat Generalitat abans de les vacances.

—En aquest nou escenari, el Govern espanyol ha aixecat el 155 i ha desactivat la intervenció financera del darrer setembre. Pel que fa estrictament a l’àmbit del seu Departament, quins altres gestos esperen?

—A més del compliment de compromisos per part de l’Estat que he indicat abans, pel que fa als objectius de dèficit i el sostre de despesa, cal veure com de laxos són permetent que aquests objectius siguin una mica més elevats per al conjunt de les administracions públiques i, sobretot, pel que fa referència a les comunitats autònomes, que són les que es fan càrrec de la despesa al conjunt de les administracions. Per últim, en termes estrictament financers, hi ha operacions que creiem que poden alleugerir la Generalitat, com la gestió de deutes a curt termini per convertir-los a llarg termini perquè siguin menys lesius per als nostres pressupostos.

—Presumiblement, almenys, ocuparà el seu càrrec fins al 2021, quan acaba la legislatura. Com imagina llavors Catalunya?

—Imagino una Catalunya havent completat la recuperació econòmica que hem començat els últims anys. Una Catalunya que faci possible la reducció de les desigualtats socials del nostre país. Per tant, que sigui capaç de generar més ocupació i de més qualitat. I també una Catalunya amb moltes més capacitats per tornar a exercir la decisió del seu futur polític. I fer-lo efectiu. Entenem que des del Govern de la Generalitat hi podem ajudar molt en la mesura que tenim una economia més sòlida i solvent i una societat més cohesionada. Així serà més probable que puguem prendre decisions d’ampli consens social i parlamentari per poder exercir el nostre dret a decidir. És difícil concretar més. Hem viscut legislatures molt accidentades. Però aquests són els meus desitjos.

—Pensàvem que la resposta seria una altra.

—Una part del Govern, almenys, ha fet una reflexió. És un poc allò que deia Albert Einstein: si vols respostes diferents has de fer les coses diferents. No sé fins a quin punt ens fem un favor marcant-nos a nosaltres mateixos amb terminis i condicions concretes, perquè estem en una societat molt canviant. Els independentistes hauríem de ser capaços de generar un marc de confiança suficient. Però si plantegem l’objectiu de la mateixa manera que la legislatura anterior, probablement acabarem amb el mateix resultat. Per tant, com que no volem el mateix resultat, sinó fer efectiva la república, hem de treballar des del Govern per garantir les condicions per fer-la efectiva. Tant de bo que pugui ser en aquesta mateixa legislatura. Però això depèn de molts factors que avui no podem preveure.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.