El nou Congrés de Cultura Catalana ha fet avui un acte d’obertura social del procés que ha d’allargar-se els pròxims dos anys per tal de repensar els Països Catalans. Ho farà pensant al voltant de quatre eixos temàtics dels quals se’n derivaran una quarantena de reptes de país.
Esteve Plantada, director del nou Congrés, ha explicat que l’objectiu del procés és "recuperar l’autoestima col·lectiva" i que "parlar català, fer en català, sigui atractiu". També per aconseguir "aterrar" el pensament i "convertir-lo en accions".
Un procés que pensen lluny de "l’individualisme i les elits". Tot plegat per "redescobrir" el país i pensar "quin país volem pels cinquanta anys vinents".
En termes concrets, s’han identificat, a través de jornades de treball iniciades el març passat i que han passat per Barcelona, Palma i València, quatre eixos d’acció. El primer pensa sobre "com ens mantenim", el segon sobre "com ens comuniquem", el tercer sobre "com ens cuidem" i el darrer sobre "com ens cohesionem". Cada àmbit "ha identificat deu reptes a encarar i de cada repte se’n derivaran dues accions: una ponència i una acció performativa", ha exposat Plantada.
Aquesta part més pública, amb actes "el més inclusiu, plurals i rejovenits que sigui possible", que es preveu per 2025. Abans, però, de febrer a juliol de 2024 hi haurà setze sessions de treball, en quatre àmbits: Balears, País Valencià, Catalunya i un quart que reuneix Catalunya del Nord, Andorra, La Franja i l’Alguer.
En termes d’objectius generals, Plantada ha remarcat que "més enllà de fer accions concretes" caldrà elaborar "un pla estratègic" amb uns "objectius finals que han de ser accions". També, hauria de servir per crear identitat. "No es tracta només de preservar identitat, no es tracta d’acostar-nos-hi com si fos un fòssil", remarcava Plantada.
El director del nou Congrés ha fet també una crida al finançament popular del procés per tal de mantenir-lo independent de les institucions, tot i que també en cercaran la contribució.
Els reptes concrets
Els quaranta reptes del Congrés van lligats a quatre blocs. El primer, sobre com ens mantenim, pretén treballar per: “vertebrar i equilibrar el territori amb una visió integrada, equitativa i global“; “potenciar les oportunitats per al jovent i fomentar el desplegament del seu talent“; “revalorar el paper de les empreses i estimular el seu compromís amb la societat perquè hi generin un impacte positiu“; “generar estratègies innovadores, eficients i participatives en la gestió pública“; “fer front a l’emergència climàtica“; “afrontar la vulnerabilitat del territori i generar instruments de protecció, cura i resiliència davant del canvi global“; “detectar àmbits per a l’excel·lència en l’economia amb potencial d’innovació, singularització i creació de valor“; “afrontar la transició energètica“; “Generar una nova cultura del consum“; “foment de nous hàbits alimentaris a partir de la producció de proximitat i la regeneració del sector primari“.
El segon bloc gira entorn la qüestió de com ens comuniquem i pretén reflexionar i actuar per: “potenciar l’ús social de la llengua i normalitzar-lo en tots els sectors i tots els territoris“; “revertir les dinàmiques de minorització de la llengua i recuperar el seu valor per a les persones com element d’inclusió en la comunitat“; “ampliar els registres i espais per a l’ús de la llengua, especialment en els nous entorns informals que generen les xarxes socials“; “generar noves estratègies i mitjans de comunicació amb una perspectiva integrada del conjunt dels Països Catalans per superar la segmentació comunicativa“; “reforçar el vincle entre llengua comuna i identitat col·lectiva com a element cohesionador dels Països Catalans“; “abordar la incidència de les noves formes de difusió cultural (particularment, les plataformes digitals) en l’ús de la llengua i incrementar-hi la presència de la llengua catalana“; “millorar la capacitat lingüística de la població, particularment del jovent, i incrementar el prestigi de la llengua“; “afrontar els nous reptes de la comunicació, particularment en relació amb les diverses formes de censura, de manipulació i de banalització del discurs públic“; “afrontar els desafiaments relatius a la propietat intel·lectual en un context que facilita la reproducció, l’alteració i la reutilització dels productes culturals“; “abordar l’homogeneïtzació cultural i lingüística en el món globalitzat i dissenyar estratègies de reforçament per a la cultura i la llengua pròpies“
El tercer bloc pensarà sobre la manera com ens cuidem a través de: “garantir l’accés al coneixement com a eina d’empoderament individual i col·lectiu“; “protegir les persones en situació de vulnerabilitat i dotar-les d’eines per superar-la“; “avançar en la inclusivitat social per garantir un gaudi efectiu dels drets per part de tothom“; “emfatitzar les relacions socials equitatives a partir de la sensibilització social i institucional basada en una idea inclusiva de la cultura“; “afrontar les desigualtats entre homes i dones, reconeixent, posant en valor i redistribuint les tasques de cura tradicionalment feminitzades“; “potenciar la sensibilitat en relació amb la cura de la comunitat i del territori, particularment en relació amb el medi ambient“; “desenvolupar una cultura de la salut que reposi en infraestructures i serveis adequadament dotats i territorialment equilibrats“; “avançar en la creació i desenvolupament d’estructures de protecció de les persones basades en la proximitat i la conservació dels vincles comunitaris“; “potenciar el paper de la societat civil com a generadora d’inclusivitat a través de l’activisme, el voluntariat i la col·laboració amb els poders públics“; “atendre de manera equitativa, plena i inclusiva les necessitats bàsiques de les persones“.
Finalment, el quart punt, sobre “com ens cohesionem“, per: “enfortir i repensar la idea de Països Catalans com a comunitat plural i diversa que generi una identitat compartida sòlida“; “potenciar l’acció col·lectiva de base i de proximitat i generar xarxes de col·laboració“; “regenerar la normalitat de la cultura compartida i revertir la minorització, la folklorització i la fragmentació“; “reforçar el vincle entre la producció cultural i les problemàtiques socials i ambientals, particularment davant de l’emergència climàtica, la pressió turística i les desigualtats socioeconòmiques“; “definir estratègies institucionals i informals per superar la fragmentació i els desequilibris entre els diversos territoris dels Països Catalans“; “incentivar una cultura de la innovació arrelada en el territori, amb la capacitat de potenciar la identitat comuna i generar inclusivitat“; “resituar la cultura catalana en el context internacional i, particularment, potenciar la seva projecció europea“; “recuperar el sentit de la història i assumir la importància dels vincles col·lectius i els patrimonis espirituals, en un context en què la immediatesa genera isolament, desorientació i angoixa“; “posar en valor el patrimoni cultural (material i immaterial) com a element de vertebració i d’inclusió social“; “refermar la vinculació entre territori i cultura, particularment a partir de la revalorització del paisatge, de l’urbanisme i, en general, de l’entorn físic“.
Cultura i xarxa
Agustí Alcoberro, president de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana ha estat l’encarregat, abans, d’obrir l’acte, recordant que "una primera part del Congrés és de tipus reflexiu", però "juntament amb la reflexió hi ha d’haver un procés de mobilització". Ha recordat que la voluntat del nou procés és, doncs, "generar consciència i autoestima".
El jurista Josep Ramon Barberà, part de l’equip que impulsa el Congrés, ha plantejat que davant un moment crític, a escala local i planetària, en què "la comunitat està en joc, la seva existència, creiem en la cultura com a manera de preservar-ho".
Una cultura que entenen, destacava Barberà, "com el conjunt de narratives, d’actuacions dinàmiques, que persegueixen essencialment la resiliència i la cohesió del nostre poble". Unes narratives, tal vegada, que cal que siguin "originals", és a dir, "noves paraules per dir el que sempre hem volgut dir, perquè arribin a la gent i amb pràctiques innovadores".
Per tant, exposava, visualitzen "el congrés com un extraordinari procés de creació col·lectiva" per "acabar amb el derrotisme" i a través de "confiança i generositat". Tot plegat, per fer que "la gent es conegui" i fer una ‘xarxa que ens apoderi’. També, perquè "neixin nous lideratges socials" i que "la gent jove prengui el comandament".
La filòloga Blanca Garcia Oliver ha fet una reflexió sobre el paper de la joventut dins el Congrés. "Ens agradaria pensar en un Congrés de Cultura Catalana total i transversal. Ningú en pot quedar fora", ha explicat.
Per fer-ho, exposa que "el Congrés està especialment interessat en les noves veus que sorgeixen arreu del territori". Garcia-Oliver, per exemple, ha destacat les dificultats per impulsar projectes dels joves i ho ha exemplificat amb projectes com la Revista Caldesa. La filòloga ha volgut tancar la seva intervenció recordant les paraules de Joan Fuster: "o ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble".
Sobre el desplegament del procés al País Valencià, Garcia-Oliver ha exposat que caldrà celebrar-lo "de manera orgànica" i que compta amb "la col·laboració d’intel·lectuals i acadèmics" perquè "polítics a banda, la matèria humana hi serà".
Llegat per relligar
L’acte s’ha fet al Col·legi de l’Art Major de la Seda, nom que va prendre el segle XVIII l’antic Gremii de Velers. Un espai que va resistir a la remodelació de la Via Laietana i que acull les oficines del Congrés. “M’exalta el nou, m’enamora el vell”, deia el president de la Fundació, Agustí Alcoberro per justificar l’elecció de l’espai tot citant Foix.
Alcoberro ha destacat que en el primer congrés "un país devastat" necessitava pensar ‘com havia de ser el seu futur’. També ha remarcat que es va entendre la cultura "des d’un sentit molt ampli" i que abraçava tots els territoris dels Països Catalans. Finalment, ha valorat que el Congrés reunís acadèmia i societat civil, uns fils que volen contribuir a teixir amb el nou Congrés.