Es considera influencer?
No. És una paraula que em sonava molt estranya. Mai m'ha agradat la paraula ni el concepte. No penso que ningú marqui directives a la resta. Segueixes a la gent que més o menys pensa com tu, però no al revés. No som tan idiotes. Et pot fer reflexionar, però no t'influencia. Twitter no és una xarxa molt intuïtiva. Hi pot entrar tothom, però la gent que hi és sol tenir un nivell de coneixements.
Llavors, com descriuria la seva activitat a les xarxes?
Jo vomito el que penso. Treballo a casa i treballo sola. Al dia es generen moltes notícies i el que faig és verbalitzar el que penso, com li diria al company del costat. Si el tingués, li diria a ell. És una manera de desfogar-me.
Per tant, per vostè no és una dedicació?
No. El meu perfil és molt impulsiu. Si t'hi fixes, sempre tinc faltes d'ortografia o frases mal construïdes. Si trobes algun tuit perfecte, m'ho comentes.
En quin moment s'interessa per Twitter?
Me'n vaig fer perquè els meus amics em van dir que era molt xulo. Ho vaig fer servir al principi per desfogar-me. Jo en aquell moment m'estava divorciant i era per desfogar-me, com un petit diari. A partir del 9N em començo a interessar pels temes polítics. Em va enganxar a Twitter el perfil @egel71.
En quin moment veu que el seu perfil comença a transcendir o se li envà de les mans?
La sensació és clarament que se t'escapa de les mans. Farà un parell d'anys, em va amenaçar per Twitter un grup de tuitaires, entre els quals hi havia un periodista de Crónica Global. Em van amenaçar a mi, a la meva família i fins i tot al @Berlustinho. A partir d'aquell moment vaig donar de baixa a Twitter una setmana. Quan vaig tornar vaig fer un escrit dient que Twitter era com una mena de claveguera on la gent s'insultava. La gent el va començar a repiular, fins i tot Puigdemont, i se'm va escapar de les mans.
En aquell moment, però, ja devia tenir un nombre important de seguidors...
Uns 15 mil i des d'allà no va parar de créixer. L'escrit volia explicar que ens estava passant a tots, que ens insultaven, i la gent es devia sentir identificada.
Qui era el periodista de Crónica Global?
El Julio Murillo
Els ha denunciat?
Els vaig denunciar a ell i cinc o sis més. Quan després em van cridar al jutjat havien passat sis mesos i molts comptes ja estaven tancats. Em van dir que trigaria un parell d'anys i em va fer mandra. Però em van arribar a enviar fotos de dones esquarterades, nens enterrats sota terra i dient que els meus fills patirien.
Per quin motiu?
Perquè era independentista, però també perquè a vegades hi ha usuaris que t'agafen mania i la cosa se'n va de mare.
Quan tens vuitanta mil i escaig seguidors, sents una responsabilitat a l'hora de piular?
Sento responsabilitat no pels seguidors, sinó pel moment que estem vivint. Abans m'era igual colpejar a qui fos. Tant em feia criticar a qualsevol. Ara penso que tots els independentistes estem patint perquè tenim gent a la presó. A mi em fa igual de mal un Rull que un Junqueras, sigui del partit que sigui. Si jo ataco la gent d'un partit sabent que està patint, tinc la sensació que els faré patir doble. La repressió ens ha agafat a tots. Has de castigar els que no pensen com tu, però estan patint com tu? Crec que no. Recordo que quan la CUP va dir que no volia investir a Mas, vaig criticar-los tot el que vaig voler i més. Ara mateix no m'atreviria. Ara podria dir que penso que ERC, el PDeCAT o qui sigui ho fa malament, però d'una altra manera.
Què fa que els seus tuits funcionin?
La gent veu que ho faig amb el cor. Que no ho faig per interès i em contradic. El 2015 no suportava la CUP i ara els votaria. Dic el que penso.
No creu que aquesta forma d'opinar no pot anar en contra d'un debat polític de fons, serè o reflexionat?
Hi ha milers de tuitaires. Jo en segueixo de més impulsius, com jo, i més reflexius. La gràcia és que pots trobar de tot. Dic el que penso al moment, però també llegeixo gent que fa anàlisi més profunda. Segueixo molta gent de dretes, perquè també vull saber què opinen. A vegades veus que no sempre tenim la raó en tot.
Diu que no es cases amb ningú, però molts la situen a l'esfera tuitoesfera de Junts per Catalunya. Et sents còmode dins d'aquest espai?
Tots som afins a un partit. Si segueixes una mica la política, tots ho som. Però, per exemple, el CiU que votava abans no el votaria ni borratxa. Ara mateix em sento més a prop d'una CUP que d'un PDeCAT. És cert que el que penso coincideix amb el que poden pensar un Puigdemont o una Aurora Madaula. Però també em sento a prop d'una Mireia Boya. És més, has de distingir el debat a escala superior que el que hi ha al carrer. Al carrer penso el mateix que molta gent d'Esquerra.
Últimament ha carregat bastant contra ells a les xarxes...
He carregat també molt contra el PDeCAT. Sembla que la gent d'Esquerra s'ofèn més. També és veritat que Tardà ens ho posa molt fàcil. Per un tuit de la Pascal en tens 100 del Tardà. Esquerra ha fet un gir brutal.
L'altre dia feia una piulada denunciant que alguns partits la pressionaven quan feia segons quins tuits...
Vaig dir que els de dalt van al seu aire. Ells saben que no estan fent allò pel que la gent els va votar. Els d'Esquerra ho saben. Aleshores, quan fas un tuit crític, et venen i et diuen de fer un cafè. Llavors et diuen que estàs dividint a la gent o que això no toca. Ells ho saben, sinó a que venen a mi.
A veces te entran por DM. A veces cara a cara. Y siempre lo mismo "Ara no toca" "Estás dividiendo al independentismo"... o te piden explicaciones por un tuit. Eso no lo hace quién está seguro que va en sintonía con los suyos.
— Cris (@gallifantes) 17 de juny de 2018
Ha vingut gent d'Esquerra a dir-te això?
I del PDeCAT, dels dos. A preguntar que què m'havien fet o perquè havia escrit això.
Amenaces també?
No, cap ni una. Sempre des del respecte. Però des del moment en que càrrecs intermitjos d'ERC i el PDeCAT venen a demanar explicacions pels meus tuits...Si estan segurs del que han fet, per què dubten?
És incomode?
Molt.
Et fa sentir important?
No, incòmode. Molt. A més, jo tinc una capacitat molt baixa de dir no. A més, sempre que m'ha entrat gent, són persones que política o intel·lectualment em donen mil voltes. Debatre aquesta gent, per mi, és una muntanya. Si em fan un discurs molt elevat em perdo.
Qui t'ha entrat?
No t'ho diré perquè em fa por. Però no és una cosa que em fan només a mi. Altres companys també ho fan.
Hi ha qui t'ha proposat pagar-te per piular coses?
Mai m'ho han ofert ni mai m'he ofert. Jo tinc la meva feina i m'encanta. La meva vida és molt tranquil·la i la política és un món molt lleig. No vull cobrar, perquè un cop ho has fet l'has cagat.
Per què ets a Twitter si no cobres i no t'agrada el tracte?
Hi sóc per la independència. No em dona la gana viure d'això. Sé que això s'acabarà un dia. El nivell de merda que aguantes és tan gran que si l'objectiu no fos tan important no aguantaria.
Per tant, si que hi ets per convèncer altra gent?
No, el meu objectiu no és convèncer. El meu objectiu és mantenir la gent animada. El que ens estan fent són cops baixos. A mi m'obre molta gent per DM dient-me que cada dia plora. Hi ha qui pateix molt. Imaginat senyores de 70 i poc anys que veuen a la tele com ens estan reprimint. Aquesta gent pateix moltíssim. El meu objectiu és donar la volta a tota la merda que ens tiren.
La ironia funciona...
Funciona molt bé. El que més m'agrada és quan la gent em diu que riuen del que dic. Som un poble intel·ligent i la gent l'atrapa de seguida.