País Valencià

Record d’un clam valencianista

La Plataforma pel Dret a Decidir en el País Valencià, en col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ha organitzat aquest dijous una xerrada sobre els 100 anys de la Declaració Valencianista que va produir-se el 1918. L’historiador Vicent Baydal, el delegat d’ACPV a Castelló Toni Royo, l’enginyer agrònom Joaquim Meneu i el professor de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de València Joan Alfred Martínez han reflexionat sobre el valencianisme polític i el significat d’aquell clam nacionalista.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa un segle, quan encara el valencianisme polític estava a les beceroles, diversos intel·lectuals i empresaris valencians, com ara Ignasi Villalonga, van promoure un manifest que reivindicava la restitució de l’autogovern valencià la cooficialitat de les dues llengües del País Valencià. Anomenada com a Declaració Valencianista, va signar-se l’any 1918, al caliu de l'efervescència que tenia el nacionalisme català a l’Estat espanyol. Al text, fins i tot, es reclamava un estat propi. 

Aquest dijous la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, en col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV), ha iniciat una sèrie d’actes destinats a recuperar la memòria d’aquell esdeveniment i analitzar la seua transcendència per al valencianisme polític. Celebrat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, el coordinador de l’entitat sobiranista, Antoni Infante, ha recordat «la valentia d’aquella declaració en el seu context». Però també ha demanat disculpes per «les crítiques encertades de no comptar en aquesta taula amb cap dona». «Ho corregirem en els pròxims actes», ha afirmat. 

L’enginyer agrònom Joaquim Meneu ha sigut l’encarregat d’obrir la xerrada amb una radiografia de la situació de les nacionalitats històriques que durant els darrers anys del segle XIX i els inicis del XX buscaven independitzar-se dels Estats en els quals estaven integrats. «Van produir-se insurreccions importants, com la irlandesa. Cal tenir en compte que poc abans de la mateixa Declaració Valencianista va erigir-se com un estat Finlàndia», ha explicat. 

«La Declaració Valencianista és una data simbòlica, del ressorgiment d’un valencianisme que ha d’enfrontar-se a la imposició del grup etnohistòric castellà, que lluny d’acceptar la pluralitat de la resta de col·lectius amb un sentiment i una llengua pròpia va intentar acabar amb ells», ha assenyalat l’historiador medievalista a la Universitat Jaume I de Castelló, editor i divulgador, Vicent Baydal, que també ha criticat durant la seua intervenció «el nacionalisme espanyol rampant, rabiós i demagògic». «S’ha de destacar la feina i el llegat d’intel·lectuals com ara Vicent Tomàs i Martí», ha defensat el filòsof, historiador i delegat d’ACPV a les comarques de Castelló, Toni Royo, que, al seu torn, ha reivindicat la figura del pensador Joan Fuster per al valencianisme i la voluntat de Tomàs i Martí de relació entre els tres territoris de parla catalana. 

«Cal fer memòria història i no oblidar la violència que va donar-se durant la Batalla de València. Uns episodis d’agressions de l’extrema dreta fortament virulentes de les quals poc se’n coneix fóra de les fronteres del País Valencià i, fins i tot, de València», ha reclamat Joan Alfred Martínez, professor de filosofia del dret, moral i política a la Universitat de València, que ha analitzat la Declaració Valencianista des de l’òptica de la filosofia política. Un homenatge a un clam a favor del País Valencià que continua encara vigent.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.