Batllessa de Maó

«Aspirem a una ciutat que transmeti qualitat de vida»

Conxa Juanola és l’alcaldessa de Maó,  la capital menorquina que recupera  espais urbanístics per a la ciutadania i s’enfronta als problemes de l’habitatge.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Els pisos turístics s’han convertit en un problema? Com se’l tractarà, a partir de la nova llei i reglament del Consell?

­—Aquests anys hem observat la combinació de dues tendències que s’han alimentat l’una a l’altra de manera molt ràpida: la rebuda de més turisme, derivada de la inestabilitat de països competidors; i l’entrada en funcionament de les plataformes digitals, que comercialitzen allotjaments a les Illes.

A Menorca s’ha treballat bastant per frenar el creixement indiscriminat de places turístiques i l’aflorament ràpid d’allotjament no planificat, que genera distorsions. El fet que tinguem un PTI aprovat —que regula el sostre de creixement— i que Menorca sempre hagi tingut un tipus de visitant que cerca tranquil·litat i natura, fa que no s’hagi crescut desmesuradament.

La proposta del Consell Insular preveu un ús per a lloguer turístic en totes les tipologies

de les zones turístiques i als nuclis de costa, encara que no tenguin la consideració de turístics. Això permetria donar resposta a una demanda existent, però salvaguardaria la convivència entre l’oci i la qualitat de vida de les persones residents als centres urbans.

Confiem que les sancions que permet la llei per comercialització de llits turístics no legals, així com la zonificació acordada amb el Consell, permetin controlar-ne els efectes.

­—Maó pateix com Palma i Eivissa un procés de gentrificació a la zona més cèntrica: expulsió fàctica dels residents habituals per nous residents d’alt poder adquisitiu?

—No estem als nivells de Palma o Eivissa. A Maó —i a tot Menorca, en general— no patim una situació tan extrema com a les altres illes. Al nostre municipi encara no hi ha hagut, de moment, una excessiva pressió en zones urbanes, però sí que ens preocupa l’evident moviment derivat de les expectatives que s’estan creant en relació amb aquesta possibilitat.

En general, les noves persones residents d’alt poder adquisitiu que van arribant al centre, així com a alguns petits hotels de ciutat, s’estan instal·lant en cases molt grans, que havien restat tancades durant molts d’anys i que no competien amb els habituals habitatges de lloguer.

Els preus dels habitatges, per llogar i comprar, s’han convertit en un problema?

—La ràpida implantació del lloguer turístic no regulat ha incrementat els preus del lloguer de manera substancial. En aquests moments, trobar habitatges per a lloguer, a preus assequibles, és molt difícil; s’ha convertit en un problema per a moltes persones i per a l’ajuntament, que es veu desbordat per les demandes socials.

Hem recuperat algunes inversions d’habitatge social que l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), organisme que depèn del Govern de les Illes Balears, havia aturat en els darrers anys, però s’entreveu que aquesta iniciativa serà insuficient, atesa la gran demanda que hi ha.

L’Ajuntament, que no té competències en habitatge, s’està plantejant la compra d’alguns immobles, per destinar-los a casos d’emergència, per tal de poder donar resposta a situacions realment dramàtiques.

Hi ha molts pisos buits? Se’ls podrà treure al mercat?

—Els fenòmens esmentats han agreujat una situació que s’estava observant des de feia anys: l’abandonament de l’activitat residencial al centre i la seva transformació cap a usos comercials i recreatius.

En el marc de les competències municipals, hem aplicat polítiques que facin més atractiu viure al centre, com ara la zona verda destinada a vehicles de persones residents o la revisió de la normativa de renous, a fi de millorar la convivència i la qualitat de vida.

Així i tot, a Maó hem detectat unes 500 cases buides; en general, en mal estat. Hem encetat una campanya per contactar amb les persones propietàries, per oferir-los línies d’ajut per a millores, a canvi d’arribar a l’acord de posar-les a disposició del lloguer social o a preus assequibles. Però el fet de no tenir competències en habitatge ens dificulta aquestes iniciatives.

Com està la col·laboració respecte a l’habitatge, tant amb el Consell com amb el Govern?

—Algunes idees que volíem impulsar des de l’equip municipal no s’han pogut fer efectives, perquè no en tenim les competències; però les hem aportat al llarg de les reunions periòdiques conjuntes que hem mantingut, de manera que l’Ajuntament col·laborarà en tot allò que pugui ser positiu per a la ciutadania maonesa.

Per tant, hi ha bona sintonia amb totes dues administracions; i, en el cas del Govern, com hem dit, s’han recuperat projectes d’habitatge social que havien quedat aturats i que suposaran un increment del parc d’habitatge social.

Com es duu a terme la política de recuperació urbanística: antics edificis públics, nous plans d’urbanisme, etc.?

—Hem hagut de treballar intensament en aquest mandat, per evitar la pèrdua irreversible d’edificis que considerem estructuradors dels barris i de la vida al centre, a partir de recuperar-los per a usos molt necessaris, a escala de municipi o d’illa. És el cas de l’antic hospital Verge del Toro, que es volia entregar per a usos privats, però que finalment albergarà un centre d’atenció a la cronicitat.

També hi ha l’exemple de la Sala Augusta, tancada des de fa molts d’anys i on s’ha aprovat que es dugui a terme el projecte del nou Conservatori Professional de Música de Menorca. O el quarter de Santiago, on ja ha començat el procés per ubicar-hi la nova residència sociosanitària.

En processos com aquests, la iniciativa privada també hi pot participar de manera important, com en el cas de l’antic Cinema Victòria o en una part de l’edificació existent a l’illa del Rei, que acolliran galeries d’art de nivell internacional.

Quin ha de ser el model de ciutat?

—Aspirem a una ciutat que transmeti qualitat de vida a les persones residents i a les que ens visitin. On els espais comuns o privats siguin agradables, però també útils. On la dinamització econòmica vengui d’orígens diversos, com la cultura (tenim una xarxa cultural molt rica en entitats i el Teatre Principal és un gran generador d’activitat), com els serveis (Maó fa de centre administratiu de moltes coses, a escala illenca), com el port (que hem de resituar, després d’anys de crisi i de la posada en funcionament del port de Son Blanc), com el turisme (i no només el d’estiu) i com els nous centres d’innovació, com el del Llatzeret, que volem impulsar.

Cal una combinació de polítiques que permetin contemplar i afavorir les facilitats per a la mobilitat no motoritzada, els espais de joc infantil, les àgores de reflexió ciutadana, les sinergies entre agents públics i privats, la combinació del nucli urbà amb molts altres punts destacats del terme municipal (el Parc Natural de s’Albufera des Grau, el far de Favàritx, els espectaculars jaciments arqueològics, la variada xarxa de camins perifèrics...).

No resulta una tasca fàcil, però és molt il·lusionant.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.