Turquia

“L’aïllament entre la coalició governant i l’oposició és total: no hi ha gairebé ponts que les connectin”

Melike Janine és investigadora independent en ciència política i té un màster en Seguretat Internacional per l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI) i és llicenciada en Història, Arqueologia i Història de l’Art per la universitat turca de Koç i la Universitat Lliure d’Amsterdam. Parlem amb ella del resultat electoral de les últimes presidencials i parlamentàries a Turquia en clau nacional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

—Què significa per a Turquia el resultat d’aquestes eleccions?

—Crec que cal diferenciar els partits de la gent. Sembla que els primers estan contents dels resultats: Erdogan està content d’haver guanyat la presidència, potser menys per no haver guanyat les parlamentàries, però amb el suport de l’MHP tenen majoria. El CHP [Partit Republicà del Poble] està content perquè en les presidencials Muharrem Ince ha superat el sostre electoral de la formació, senten que hi ha marge. L’MHP està content perquè l’AKP depèn d’ells i tant IYI com el HDP estan contents per haver superat la barrera del 10%.

—I la gent?

—No sembla que estigui contenta. L’economia no va massa bé i tard o d’hora hi pot haver un trasbals. Les relacions amb la Unió Europea i els EUA no van bé, Turquia s’està quedant aïllada. També hi ha inquietud pel fet que ningú no plantés cara davant dels indicis de frau massiu. S’ha perdut aquest momentum i hi ha molta decepció per això entre els que no han votat els suposats guanyadors.

—Però el mateix Muharrem Ince va concedir que, malgrat l’existència de frau, el suport majoritari a Erdogan fou innegable.

—Hi va haver al·legacions massives de frau. Si vius en un país democràtic, fins i tot el cas més petit ha de ser perseguit. I no només perquè siguis un país democràtic, sinó perquè els que t’escullen esperen això de tu. Els seus electors confiaven que arribaria fins on calgués. Si mires els resultats, Erdogan guanya per un 52%, que representen relativament pocs milions de sufragis que li permeten no haver de celebrar una segona volta i podria entrar als marges d’una operació fraudulenta.

—Més enllà del recompte electoral, tenint en compte l’estat d’emergència i l’ampli control que el partit governant reté dels mitjans turcs, es pot parlar d’unes eleccions netes?

—No podem parlar d’eleccions justes ja que es trobaven sota l’estat d’emergència, i en segon lloc, si tu mires quantes hores es van donar als candidats presidencials la desproporció a favor d’Erdogan era clara. La desigualtat fou patent.

—I què hi ha de la resiliència de l’oposició? En aquestes condicions tan desiguals que planteges, com s’ho fan el 45% dels votants per resistir el relat d’Erdogan?

—S’explica, en part, per l’ascens quant al consum informatiu via les xarxes socials. Amb l’ofensiva que han patit els mitjans turcs hi ha un nombre creixent de persones que utilitza plataformes com Periscope o similars. L’oposició s’hi ha encomanat molt, com el CHP, fent vídeos sobre la llibertat a internet, per exemple. Ara, això també els dona una idea molt falsa sobre la voluntat popular, ja que és un segment molt concret de la societat, la part més liberal, la que utilitza activament aquestes xarxes. Quan utilitzes una etiqueta de Twitter tens la falsa sensació que l’activitat opositora està reeixint.

—Formen la seva pròpia cambra d’eco?

—Sí. L’AKP també té votants joves i amb un nivell d’estudis alt, però les dues esferes no es barregen. Si no segueixes els que no pensen com tu la sensació que s’imposa després d’una elecció com aquesta és la d’una profunda desil·lusió.

«Que l’AKP hagi guanyat les eleccions amb una coalició nacionalista no vol dir que l’oposició hagi desaparegut»

—Es dona la possibilitat que, pel bé de la superació de la polarització, Erdogan busqui aliances puntuals amb el camp opositor i doncs incompleixi l’acord preelectoral amb l’MHP? Cal recordar que els ultranacionalistes demanaven coses tan poc conciliatòries com mantenir l’estat d’emergència o reinstaurar la pena de mort, cosa que posaria punt i final a les converses d’adhesió de Turquia a la Unió Europea.

—Aquest és el gran problema que ara mateix enfronta Erdogan. L’MHP té un gran poder al Parlament sobre l’AKP. Crec que Erdogan farà equilibrismes per acontentar tant la Unió Europea com l’MHP, sobretot a la llum de l’estat de l’economia turca. També cal preguntar-se si la Unió està en disposició de trencar relacions, quan hi ha tanta inversió dels seus Estats membres al país i l’acord sobre els refugiats encara continua vigent. La relació simbiòtica existent fa que els equilibris siguin complexos.

—I ni Rússia ni la Xina són una opció alternativa…

—No. O com a mínim no en la propera dècada. Les relacions econòmiques amb la Unió Europea estan molt ben establertes sota un marc legal compartit sobre importacions i exportacions i s’espera un aprofundiment de la unió duanera. Ara com ara, ni Rússia ni la Xina són socis creïbles i seria un suïcidi polític que algú demanés que s’aturessin els negocis amb la Unió Europea.

—Però tot apunta que al proper informe del Parlament Europeu sobre Turquia es recomanarà la suspensió de les converses d’adhesió.

—Però, per sort, l’última paraula la té la Comissió Europea. No crec que fos un resultat sorprenent per a ells. Ja saps qui mana, i no has d’invertir molts esforços per fer-te a la idea de qui es troba en millor posició per retenir el poder.

—I hi ha esperança pel canvi?

—He de dir que sí. La crisi que plana sobre Turquia esclatarà en algun moment. Només pel fet que l’AKP hagi guanyat les eleccions amb la coalició nacionalista no vol dir que l’oposició hagi desaparegut. Gairebé un 50% o més es troben en disposició de resistir-se. Si coartes els drets de tot aquest camp, com ja s’ha fet sota l’estat d’emergència, les persones que el componen trobaran formes de superar-ho. Però cal dir que l’aïllament entre la coalició governant i l’oposició és total: no hi ha gairebé ponts que les connectin.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.