Tribunal Suprem

Pablo Llarena confirma el processament per rebel·lió mentre exhalta Espanya

El Tribunal Suprem veu indicis de la implicació dels 15 electes independentistes empresonats i a l’exili en la violència que, considera el magistrat, es va donar els dies 20 de setembre i 1 d’octubre.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El Suprem s’ha pronunciat. Vuit mesos després. L’Alt Tribunal ha confirmat el processament dels 15 electes independentistes per rebel·lió, malversació i desobediència. Un anunci que pot implicar la suspensió dels diputats que es troben fora de l’Estat o en presó preventiva. El magistrat Pablo Llarena considera que va “existir un alçament amb un ús tortuós del poder” per assolir la independència entre l’1 i el 27 d’octubre. La suspensió del càrrec afecta Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Toni Comín, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull.

La confirmació del delicte de rebel·lió, malgrat els dubtes expressats per diverses judicatures europees, constata els pitjors presagis sobre el processament dels líders republicans. Per Llarena, tots ells es van constituir “en un poder polític absolutament autònom” per assolir allò que duien al programa del partit en les eleccions que van guanyar. La plausabilitat que el jutge atorga a aquest tipus penal es basa en considerar que sí hi va haver violència, una violència que, segons Llarena, es va exercir “sobre persones, com resulta del número de ferits; i sobre les coses, el que resulta valorable com una amenaça de violència immediata contra les persones”.

El pes de les acusacions recau en els fets ocorreguts la jornada del passat 20 de setembre a la conselleria d’economia i la pròpia jornada de votació de l’1 d’octubre. Pel magistrat, el dret de manifestació està garantit per l’ordenament vigent, però topa amb el límit d’impedir-ne la seva aplicació fent ús de la força o al marge de la llei: una actitud que condueix, com a mínim, al delicte de sedició. La consideració del pas de la sedició a la rebel·lió, amb el factor de la violència que va associat al segon, hauria quedat provada de manera indiciària en les dil·ligències practicades fins el moment.

Crida l’atenció les aportacions valoratives que el jutge introdueix en la resolució. Refereix l’autogovern català d’“amplíssim” o, de manera més indissimulada, quan afirma que “Espanya és una democràcica perfectament homologada dins de la Unió Europea, amb una Constitució molt assentada i d’observància i aplicació normalitzada”. I segueix: “Fins i tot, pot dir-se, és un sistema extremadament generós, en tant que permet la presència i actuació en el seu sí dels que pretenen abolir-lo, en peu d’igualtat amb els que el defensen”.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.