XII legislatura

Denúncia institucional contra la gestió judicial de Llarena

Després de dos mesos, el anunci de Roger Torrent s’ha fet realitat. Pablo Llarena ha estat denunciat pel Parlament de Catalunya i suma un altre adversari a la llarga llista d’enemics que té l’instructor. El Parlament, però, és el seu primer adversari institucional.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Fa ara deu dies, els exiliats a Bèlgica Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig compareixien davant els mitjans per anunciar una demanda contra Pablo Llarena davant la justícia belga. Amb la participació per videoconferència de Carles Puigdemont, que es troba a Alemanya, tots quatre posaven en dubte, de manera legal, el procés judicial conduït pel polèmic magistrat que ara rep una denúncia del Parlament de Catalunya.

En aquell moment, l’argument per denunciar Llarena davant la justícia belga eren unes paraules del jutge expressades després d’una conferència a Oviedo amb què negava la condició política de l'empresonament preventiu dels consellers investigats. El fet que un magistrat contradiguera un dels arguments de les defenses dels afectats fora de judici i, més encara, de manera pública, parlant amb els mitjans, suposava, segons els denunciants, una ingerència improcedent que demostraria la seua manca d’imparcialitat.

Ara, el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, ha presentat en nom de la institució que representa una denúncia contra quatre magistrats del Suprem, entre els quals hi ha Pablo Llarena, a qui acompanyen els qui integren la sala d'apel·lacions i han aprovat les decisions del primer: Francisco Monterde, Alberto Jorge Barreiro i Miguel Colmenero.

El motiu, una presumpta vulneració de drets fonamentals dels diputats que es troben sota la seua instrucció i que actualment són a la presó o a l’exili. A hores d’ara en són set: dos a l’exili (Toni Comín i Carles Puigdemont) i cinc empresonats (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sànchez i Jordi Turull). Cal recordar que en la present legislatura molts altres han abandonat la condició de diputats per enfrontar-se a les causes que tenen pendents amb la justícia. Són els casos de Joaquim Forn, de Dolors Bassa, de Carme Forcadell, de Marta Rovira, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Carles Mundó o Meritxell Serret.

 

La majoria del Parlament considera que els instructors han «obstruït» el «normal funcionament del Parlament» i haurien actuat amb prevaricació. Entre més acusacions hi ha la de «l’atac contra la divisió de poders i l’autogovern» pel fet que «el Parlament té autonomia organitzativa i inviolabilitat en l’exercici de les seves funcions». La segona autoritat política del Principat es referia així als impediments de Llarena per investir tres presidents distints, un d’ells en dues ocasions, Jordi Sànchez, sobre qui l’ONU es va expressar instant els jutges que garantiren els seus drets polítics. És el que Torrent considera una vulneració greu al dret fonamental a la participació política, garantit a la Constitució Espanyola i al Conveni Europeu de Drets Humans.

Per últim, Torrent també es refereix a la retirada de l’euroordre de detenció contra Carles Puigdemont el desembre per part de Llarena per tal d’evitar que les autoritats judicials de Bèlgica negaren l’extradició i anul·laren la causa contra ell. Considera també que des del 17 de gener, quan els diputats van adquirir l’acta, són detinguts il·legalment pel fet que s’està ingerint en l’activitat política del Parlament «des d’altres poders de l’Estat».

El 24 d’abril la mesa del Parlament va arribar a un acord per dur a terme aquesta denúncia que acusava el Suprem «d’intromissions il·legítimes a l’activitat del Parlament». Una ingerència de la qual el Parlament es volia defensar. Ara, han donat caràcter legal a aquesta reivindicació que ha estat criticada des del primer moment. De fet, el principal grup de l’oposició i el que més diputats té al Parlament, Ciutadans, ja va anunciar que actuaria contra Roger Torrent per prevaricació en cas que prosperara la denúncia, tal com ha passat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.