Hemeroteca

Sant Joan crema

Enguany, la festa local d'Alacant, les Fogueres de Sant Joan, compleixen 90 anys. La festa va ser una imitació completa de les falles valencianes. El que no va provocar que, fa uns anys, la festivitat no fora un element més de rivalitat per als alacantins. Rivalitat, en alguns moments, insana, tal com mostra aquest article publicat el 1985 per aquest setmanari (número 54) a propòsit de la rebuda que va tindre Ciprià Ciscar, conseller valencià de Cultura en aquell moment. Per sort, ara, els ànims estan molt més rebaixats.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Primer, contextualitzem

En l'article, a més de les Fogueres de Sant Joan, també es parla de l'obra teatral Teledeum, dirigida al seu moment per Albert Boadella, que va ofendre un grup de cinc centenars de catòlics que van denunciar els actors per blasfèmia. El film francès Je vous salue, Marie va causar una resposta similar pels mateixos motius.

D'altra banda, Manuel Fraga Iribarne, en aquell moment líder d'Aliança Popular -i, per tant, de l'oposició al Congrés espanyol- es va enfadar amb el director de TVE, José Maria Calviño, per l'emissió el 19 de juny de 1985 d'un reportatge en què es recordaven alteracions de l'ordre públic durant l'etapa de Fraga com a ministre espanyol de Governació el 1976. Una emissió que, segons Fraga, "trencava el consens constitucional".

També hi ha referència a la vaga del 20 de juny de 1985 que els sindicats van organitzar contra el govern de Felipe González, en plena regressió progressista.

I, tot seguit, l'ambient alacantí polititzat durant la prèvia a les Fogueres de Sant Joan de 1985. Us mostrem, ara sí, l'article.


El solstici d'estiu, la màgica celebració del foc i el sol, ha tingut enguany una benvinguda política i social ben sorollosa. Una febre estiuenca que ha afectat tots els nivells cívics i totes les posicions ideològiques. La ultradreta ha ressuscitat a Madrid. Novament, la «cruzada» religiosa. Si fa unes setmanes la pedra d'escàndol era el Teledeum (i caldrà seguir les vicissituds judicials de l'afer), ara és, amb Blas Piñar i tot, la pel·lícula de Godard Je vous salue, Marie la que ha merescut un revol de sotanes, oracions estridents i decadents gestos imperials. Ningú, a hores d'ara, no dubta que, desgraciadament, faran per continuar aquestes secrecions d'intolerància tradicionalista i racial. Paciència.

En la dreta, entre altres coses, les flames del dia 24 han encès la polseguera polèmica del senyor Fraga Iribarne, les seues «passades» policíaco-repressives i la punyalada a traïció que li han clavat des del telediari de Calviño. A l'esquerra, la vaga. I en el govern, una barreja irritant de prepotència, nerviosisme ministerial i dubtes sobre un calendari electoral que no es pot ajornar.

 

«Alicante, Alicante»

Però, com Alacant és la indiscutida capital en la celebració de Sant Joan, i el nostre benvolgut País Valencià no es deslliura dels fantasmes històrics, l'inici de les Fogueres ha afegit una anècdota a la polèmica antivalenciana que en aquella ciutat amenaça de quallar en una autèntica campanya d'enfrontament civil. El pregó que anuncià les festes, dissabte dia 15, a càrrec de Ciprià Ciscar, conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, serví d'excusa a l'activa minoria de persones «orgullosas de su condición de españoles, asentados sobre un territorio y con un aglutinante común cual es la lengua española» (sic) per a fer un poc de soroll des de la plaça de l'Ajuntament contra el «valencià» i la valencianitat.

«Alicante, Alicante», cridaven els esforçats xicots que havien pintant algunes parets de la ciutat amb eslògans que els desqualifiquen. I quan deien «Alicante» volien dir exactament això: xovinisme, cantonalisme, espanyolisme i antivalencianisme. Tot havia començat un mes abans, amb la manifestació contra l'ensenyament del valencià. I havia continuat amb una estratègia que recorda irresistiblement aquella que a València posà en peu, durant la transició política, tota la reacció anticatalanista.

L'enemic de dalt, en els dos casos (des de València, Barcelona; des d'Alacant, València), la incidència centrada en la ciutat (Elx, Alcoi i la pràctica totalitat de les comarques del sud són alienes a la maniobra), el suport tàctic i explícit de la dreta, els personatges de segona fila donant la cara entre els activistes, les cartes a la premsa, i demagògia, molta demagògia, són les característiques de la campanya. Només els calia un òrgan, una plataforma. I pareix que el diari Información està ben decidit a proporcinar-los-la. La seua primera plana del dia 16 n'era un exemple esfereïdor:

«Gritos contra Ciscar en el anuncio de las fiestas» (a l'interior anaven més enllà i titulaven «Ciscar y su pregón convirtieron el ayuntamiento en una protesta»), «Creado el passaport dels Països Catalans», «El Soro tiene miedo de torear en Alicante»… Bona l'ha feta el PSOE en facilitar graciosament a la cadena del senyor Moll -propietari del Grup Premsa Ibèrica, qui duu el diari Información- el control de l'antic periòdic de l'Estat. Deia algú que el pitjor aspecte d'Alacant era que no hi passava res. Que si, alguna vegada, hi sorgia un conflicte, voldria dir que és viu el sentiment problemàtic de pertànyer al País Valencià. I bé, ací tenim el conflicte. Ara caldrà pensar seriosament com enfrontar-lo.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.