Badalona

El Govern a prova però amb el focus a Badalona

Badalona eclipsa la primera sessió de control a l'executiu de Torra amb un PSC molt relaxat al Parlament.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Dimecres li tocava examinar-se al Govern català. Era la primera sessió de control amb l'Executiu de Quim Torra al capdavant, i un bon moment per copsar la temperatura de la política catalana, la polarització de la qual no sembla decréixer. La jornada començà puntual amb la condemna de Torra per l'assassinat per violència masclista d'una dona a Badalona —una ciutat que acapararia el protagonisme per altres raons— i amb nous electes a la Cambra: Anna Erra per JxCAT i Marc Sanglas i Lluïsa Llop per ERC per substituir els consellers que assumeixen responsabilitats de govern, Alba Vergés, Chakir El Homrani i Isabel Ferrer.

La sessió va estar marcada per l'educació en tots els seus nivells. Responent a una pregunta del diputat de JxCAT Xavier Quinquillà, el conseller d'Educació Josep Bargalló va subratllar l'èxcel·lència de l'escola catalana, i va recalcar que correspon al departament i no "a la fiscalia ni els jutjats" defensar els drets dels docents. Contestava, així, la intervenció del diputat d'ERC Jordi Albert sobre la judicialització de l'escola. "Som l'autoritat educativa de Catalunya i l'exercirem. No acceptem ingerències externes en el món educatiu", va reblar Bargalló.

I de l'escola, en genèric, a la universitat, en concret. El PSC i Elisenda Alamany, dels comuns, van preguntar sobre la fixació de preus a les universitats catalanes, el que respondria la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, que s'ampliarà el finançament a les universitats per tal de reduir les taxes de manera progressiva. Chacón, a més, ha convidat a Alamany a unir-se al Pacte Nacional per les Universitats.

El Partit Popular va obrir un altre front preguntant per la reactivació del Diplocat, el qual, al seu entendre, s'està utilitzant per "desprestigiar Espanya". Menys concretes van ser les aportacions de Ciutadans, que van acusar el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, de voler "arruinar i empobrir Catalunya". Unes acusacions que Puigneró, senzillament, va ignorar.

Les intervencions pels "problemes reals de la gent" van seguir amb la pregunta a la consellera de Cultura, Laura Borràs, sobre el boicot a l'acte de Societat Civil Catalana en homenatge a Miguel de Cervantes a la Universitat de Barcelona. Ho feien mentre mostraven exemplars del conegut llibre l'autor. "El millor homenatge a Cervantes és llegir-lo", va contestar Borràs, qui va seguir la seva argumentació: "Contra la intolerància ens hi trobareu sempre, però hi hem de ser tots".

Però la sessió de control va estar marcada per un element exogen que la va acabar eclipsant. La moció de censura contra l'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, va desplaçar actius dels partits del Parlament, com la CUP, que va estar present a l'esdeveniment a través de la figura del diputat Carles Riera. Mentre això passava, els anticapitalistes preguntaven per la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a que el president Torra va contestar que serà un procés subsumit a la legalitat vigent i que vetllarà per la pluralitat i la independència dels professionals.

A uns kilòmetres, el dia començava amb la incògnita de la postura del Partit Popular de Xavier García Albiol, que ha mantingut la incògnita sobre el seu suport a la moció contra Sabaté fins minuts abans que se sotmetés a votació. A fora, a partir de les 11, desenes de manifestants protestaven contra l’expulsió de l’alcaldessa a mans dels socialistes, que s’escudaven en la consulta a les bases. Entre els suports de primera línia a la fins ara primera regidora del consistori, l’ex diputat de la CUP David Fernández, i l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau, que en el seu moment també promogué una consulta per fer fora el PSC del govern municipal. Els socialistes al·legaven un excés de ideologització del consistori i una paràlisi, però, val a dir, això no fou impediment perquè aflorés la incomoditat entre les seves files.

Però el consens de l'anomenat bloc del 155 a Badalona ha contrastat amb la voluntat constructiva a la Generalitat del partit que la promovia, el PSC. D'altra banda, la resta de formacions part d'aquest camp:,el PP i Ciutadans, han posat l'accent en els cavalls de batalla habituals del constitucionalisme. Tot plegat ha estat una bassa d'oli en un moment en què la política l'han protagonitzada paraules gruixudes com "xenòfob" o "totalitari". Ara, que hi hagi hagut una pau relativa en aquesta sessió, amb relativament poca gesticulació, no implica que a les següents també hi domini la tranquil·litat. I menys veient el panorama badaloní.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.