El fil invisible, la novel·la guanyadora del premi Sant Joan, gira al voltant de dues trames, segons la seva autora, Gemma Lienas: «Un secret familiar que la protagonista intentarà descobrir en una illa de la Bretanya francesa, Île de Batz, i el paper que va jugar la científica britànica Rosalind Franklin en la descoberta de la doble hèlix de l’ADN».
La protagonista de la novel·la, explica Lienas, viatjarà a l’Île de Batz perquè allà hi viu la seva besàvia, de gairebé cent anys. L’objectiu és esbrinar «un misteri familiar que se’n deriva del temps de l’ocupació nazi de l’illa».
L’autora volia un escenari francès i ocupat pels nazis: volia que hagués estat ocupat pels nazis per quadrar el fons de la trama i el volia a França perquè és el «paisatge familiar» de la Gemma Lienas, que hi va passar llargues temporades amb la seva mare, que era francesa. El nom de la besàvia de la protagonista, Yvonne, és un altre homenatge a la mare, que es deia així.
L’elecció concreta de l’île de Batz, una petita illa amb uns 700 habitants va sorgir, segons ha explicat Lienas, quan va descobrir que la Rosalind Franklin hi va ser una temporada. Tot havia de quadrar per encreuar aquestes trames que Lienas desenvolupa en una novel·la que el representant del jurat del Premi Sant Joan, Joan Carles Sunyer, ha qualificat de «domestic noir» (una novel·la negra on el protagonista no és un detectiu sinó un personatge quotidià que es veu involuntàriament concernit per una trama fosca). Lienas no és massa partidària d’aquesta definició perquè -ha dit- no és massa lectora de novel·la negra. Tot i això ha reconegut que, al llarg de tot el llibre, «hi ha intriga».
Lienas reconeix que les novel·les que li agraden i les que vol fer són «les novel·les que tenen una trama basada en la psicologia dels personatges». En aquest cas, afegeix, «el secret familiar és l’excusa per treballar aquests retrats psicològics que m’agraden».
Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és autora de més de vuitanta obres, moltes de literatura infantil i juvenil, i guanyadora del Premi Andromina (Premis Octubre, 1987) per Vol nocturn i del Ramon Llull 2003 per El final del joc.
Com en altres obres de Lienas, El fil invisible conté també dosis de reivindicació feminista. En part hi són en el rescat de l’esmentada figura de Rosalind Franklin, en part en la recuperació de la pintora Remedios Varo (Anglès, 1908 – Mèxic, 1963) i en part en l’omnipresent debat sobre la maternitat, amb l’exposició dels punts de vista de diferents personatges.
L’homenatge a l’oblidada pintora Remedios Varo arriba fins al títol. Diu Lienas que en una obra de Varo, Harmonia, hi ha «una mena de fil invisible que intenta connectar totes les coses de l’univers mentre que les quatre generacions de la família protagonista, de la besàvia a la jove que investiga el misteri, estan també unides per una mena de fil invisible».
L’illa de Batz és també el paisatge de tres moments del passat de la besàvia Yvonne, però no és l’únic escenari de la novel·la: La protagonista es mou també per Barcelona, la seva ciutat natal, i Anglaterra -concretament Londres i Cambrige són els llocs on Rosalind Franklin fa el primer pas per a concebre una estructura helicoïdal per a l’ADN.
L’autora va reconèixer que valora especialment el Premi Sant Joan perquè l’ha guanyat gent que admira molt com Najat el Hachmi o Jordi Coca, «però sobretot -va destacar Lienas- la Carme Riera, que, sense saber-ho, ha estat una mestra per mi».