Els Crítics

La cuina de Picasso

Qualsevol tema de la vida pot ser susceptible d’esdevenir una exposició de Picasso. En un artista de la seva vitalitat, el seu hedonisme i la seva fecunditat no serà mai difícil trobar prou obres relatives a qualsevol qüestió de l’existència humana.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ara, per exemple, al Museu Picasso s’han decidit a mostrar l’obra de l’artista relacionada amb el menjar, o de manera més vaga, amb la ingesta. I res del que s’hi exposa és forçat, ja que al llarg de tota la seva vida Picasso, com molts altres artistes, va pintar natures mortes —el gènere pictòric clàssic que més té a veure amb l’alimentació—, però molt sovint les peces triades pels comissaris —Claustre Rafart, Androula Michael i el mateix director del museu, Emmanuel Guigon— no són classificables dins aquest gènere convencional.

Hi ha obres de totes les èpoques i, per tant, dels seus estils respectius. Des dels primers anys fins als darrers. Des del modernisme al cubisme, passant per totes les variants estilístiques que el gran artista andalús format a Catalunya va crear. Una de les obres exhibides, Flor, no sols representa menjar, sinó que el seu material bàsic mateix, en lloc de ser un oli, una aiguada, un ferro forjat o una terracota, és un pa. Ficat en una petita urna transparent per protegir un material tan fràgil, que suposo deu haver estat més d’un cop tractat perquè no es degradés. És una versió pròpia de Picasso dels ready-made dels dadaistes, gènere precisament que, segons reivindicava Pierre Daix, n’hauria estat Picasso i no Duchamp l’inventor.

També la fotografia té un paper important aquí (Robert Doisneau, Douglas Duncan, Brassai...), en documentar moments lligats al menjar de Picasso, que sempre donà molt bones instantànies als seus retratistes amb càmera.

I aquesta mena d’exposicions, quan es fan amb plena consciència, no serveixen només per distreure cultament el públic, sinó que poden generar recerca que aporti novetats en el coneixement de l’artista. Aquí només subratllaré un d’aquestos casos, i és la troballa d’un full publicitari del tombant de segle, que té tots els trets i l’agudesa característica del Picasso d’aquells temps seus de descoberta. El full, estampat en colors, anuncia els “Bolados Serra”.

El bolado, ara en desús però molt habitual un segle enrere i més cap aquí encara, ja sortia com a castellanisme al diccionari de Pompeu Fabra, i era una pasta ensucrada esponjosa feta amb clara d’ou i suc de llimona. Ficat en un vas, el bolado el solien posar a les taules dels conferenciants perquè no se’ls assequés la gola mentre feien la seva dissertació, i al principi de la xerrada sobresortia clarament del vas, però s’anava dissolent en l’aigua així que passava el temps. Era tan comú que generà fins i tot una expressió popular, “desfer-se com un bolado”.

Doncs aquí Picasso —com altres cops va fer per altres productes— s’hauria posat al servei de l’anunci d’una marca de bolados, que tenia també la funció de purgant. Aquesta mena de fulls publicitaris, tot i ser normalment d’edició massiva, estan condemnats a ser efímers, ja que la gent no els guarda, i per això molt pocs es conserven. Aquest fins ara era desconegut del tot, en part per culpa que Picasso no el va signar, i malgrat que l’estil és inconfusible, la precaució que envolta totes les atribucions d’obres a Picasso només es presenta aquí com a hipòtesi de treball.

Si ha arribat a poder reaparèixer en un museu és gràcies, primer, al paper benemèrit que fan molts col·leccionistes: en aquest cas, Marc Martí, propietari d’una col·lecció extraordinària de cartells i fulls publicitaris. Així, aquí la constatació que Picasso havia fet alguna cosa per als “Bolados Serra” la va aportar la comissària catalana de la mostra, que lligà caps en recordar que un dels centenars d’apunts i dibuixets que custodia el Museu Picasso per donació del mateix artista el 1970 era un que portava la inscripció autògrafa, fins ara incògnita, “La mejor purga Bolados Serra” (MPB 110.426). A l’exposició, doncs, el full imprès i l’apunt manuscrit es mostren en una vitrina costat per costat.

Sigui quin sigui el pretext per bastir una mostra sobre Picasso, si la prepara gent adequada sempre dona molt de si.

La cuina de Picasso

Museu Picasso de Barcelona

Fins al 30 de setembre de 2018

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.