Arturo Colorado Castellary, catedràtic d’història de l’art de la Complutense, ha publicat un volum de mig miler de pàgines, Arte, revancha y propaganda(Cátedra, Madrid 2018), que tracta de la instrumentalització franquista del patrimoni durant la Segona Guerra Mundial. Colorado, especialista en aquesta mena de problemes, ja n’havia publicat altres llibres i treballs.
En aquest s’expliquen, a la llum de documents exhumats per l’autor i de la bibliografia consultada, coses sorprenents, com la pensada —després no duta a terme— que tingué el franquisme de regalar a Hitler un retrat deLa marquesa de Santa Cruz, de Goya, pel fet que a la pintura hi havia un element decoratiu que podia interpretar-se com una esvàstica, de fet un lauburu incís a la lira que la marquesa hi toca.
La presència de temes que poden interessar, per proximitat, als lectors d’EL TEMPS, és molt nombrosa al llibre. Un dels més tractats és la Dama d’Elx, que el franquisme aconseguí que la França deprimida de Pétain els lliurés el 1941, en un intercanvi d’obres desigual, que allà han considerat literalment com un robatori.
Eugeni d’Ors, Josep M. Sert, Joaquim Folch i Torres, Lluís Nicolau d’Olwer, L. Monreal Tejada, Lambert Font hi apareixen prou esmentats, en episodis detallats i sovint sorprenents. Ors és qui hi té un paper més delirant, amb episodis d’una autosuficiència que arriba al ridícul. Després de l’ocupació franquista de Catalunya, decidí actuar en nom de la Junta de Museus de Barcelona, i en nomenà una ad hoc a Donosti, amb gent aliena al món català i al museístic, i sense tan sols coordinar-se amb els que s’havien fet càrrec, d’acord amb el nou règim, dels seus museus. Naturalment el cop d’audàcia no tingué conseqüències pràctiques. Ell, però, no s’arrugava: “Soy Jefe Nacional de Bellas Artes de España y no necesito de nadie. Me basto y me sobro”, deia a la primavera de 1939, encara ficat en operacions de recuperació ja encarrilades per altres i on ell només feia nosa. Acabaria proclamant públicament haver pres possessió del dipòsit d’art català que era a Maisons Lafitte, sense tenir-ho lligat. L’agost de 1939 fou destituït del càrrec de Jefe Nacional, després d’haver-se mostrat magnànim amb Folch i Gassol, mostrant-se disposat a perdonar-los el seu passat republicà i catalanista, sense tenir cap mandat de la superioritat per prendre aquelles decisions aleshores tan compromeses. Tot i això, Ors conservà el seu lloc com a vocal del patronat del Museo del Prado on, més dòcil als designis dels polítics, va fer l’aportació de proposar que la Dama d’Elx es quedés al museu madrileny en lloc de retornar a Elx.
El paper de Folch i Torres, al llibre, se’ns mostra marcat per un amarg realisme. Convençut que la guerra es perdia, des de la primavera de 1938 optà per mantenir contacte amb el Servicio de Información y Policia Militar (SIPM) franquista, per garantir en la mesura del possible el futur retorn a Catalunya de les col·leccions que eren a Maisons-Laffitte, i alhora deixar ben clar que en aquell tresor no hi tenia res a veure la República Espanyola sinó els museus de Barcelona. Aquesta positura, tanmateix, no li estalviaria, retornat a la Catalunya ja franquista, la seva destitució, ni processos judicials, si bé la presó atenuada que va haver de suportar segurament hauria estat pitjor sense aquells antecedents.
De tots, qui més benparat surt és Sert, hàbil diplomàtic, ben relacionat amb el món cultural francès, i escoltat a la Societat de Nacions. Una proposta seva portà a la constitució del Comitè Internacional, des d’inicis de 1939, que havia de tutelar el trasllat dels fons del Prado al palau de la Societat, a Ginebra. I precisament aquesta sintonia del pintor amb aquella Societat, li va valdre una permanent mala relació amb el franquisme més extremista. Tot i això, avalat o no pels polítics, Sert estaria al darrere de moltes de les gestions que es varen fer per la recuperació del patrimoni espanyol, fins que el 1941 va ser reconegut com a agregat artístic honorari a l’ambaixada a Vichy. En l’evacuació dels fons del Louvre a Espanya, el 1944, curiosa iniciativa després no realitzada, descoberta per Colorado, també hi estava implicat Sert.