Les 50 efemèrides de 2018

Tothom vol el llegat de Tarradellas

Durant aquesta legislatura, JxCat, ERC, PSC, CatComú i PP han reivindicat la seva herència al Parlament. Fora de l’hemicicle, també C’s s’ha reclamat hereu del president.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Trenta anys després de la mort de Josep Tarradellas, just el 10 de juny de 1988, el llegat del primer president de la Generalitat després del franquisme segueix ben viu.

Segons ha pogut recollir aquesta revista, durant els 13 plens que s’han celebrat al llarg d’aquesta legislatura, fins a cinc partits i vuit polítics diferents, amb ideologies clarament diferenciades, ha citat a l’expresident des de la tribuna de l’hemicicle.

El primer en fer-ho va ser Ernest Maragall, d’ERC, com a president de la Mesa d’Edat en el ple de constitució. El va seguir l’actual president Quim Torra, aleshores encara com a diputat ras, durant la presentació de la proposta de resolució per la restitució de les institucions catalanes. El diputat de JxCat va recordar que Tarradellas era un dels molts presidents catalans als que havien empresonat, assassinat o s’havien hagut d’exiliar -com és el cas del protagonista de l’efemèride.

Un dels plens estrella per a Tarradellas va ser, però, el de la investidura fallida de Jordi Turull (JxCAT). Fins a tres polítics diferents van esgrimir el seu record. Ho va fer el candidat a la presidència reivindicant que Tarradellas va negociar amb Adolfo Suárez. També Sergi Sabrià (ERC), agraint-li la seva contribució en mantenir viva la Generalitat durant el franquisme. I, finalment, també se’l va fer seu Xavier García Albiol (PP) reivindicant que durant el franquisme “no teníem institucions pròpies, però durant vint anys vam tindre un president de la Generalitat que va mantenir la dignitat de la institució, el president Tarradellas; avui tenim Generalitat, però gràcies a vostès s’ha perdut tota la dignitat”.

Catalunya en Comú, per via de Xavier Domènech, es va sumar a la llista de reivindicadors de la figura de Tarradellas durant el ple de votació de la Llei de Presidència. Evocava, també, la representativitat de Tarradellas en mantenir el record de l’exili.

La sessió d’investidura de Quim Torra no va ser excepció, és més, s’hi va donar un debat sobre el que representava aquesta figura. “Catalunya és un país massa gran perquè no hi capiguem tots i massa petit perquè puguem prescindir d’algú”, deia el portaveu del PSC, Miquel Iceta, tot posant-se a la boca una frase de l’expresident. “Quedem-nos amb Tarradellas”, demanava, acte seguit a Torra, exhortant-lo a governar per a tothom. Iceta ja havia fet referència a la mateixa cita durant els plens del 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. De nou, Albiol, també va fer servir Tarradellas per jutjar l’independentisme: “si aixequés el cap i veiés que la presidència de la Generalitat de Catalunya pasa a ser ocupada per algú que no es reconeix com a president legítim, no es refaria de l’espant”.

Li respodria Eduard Pujol: “Senyor Albiol, no en va tenir prou, l’Estat espanyol, amb l’exili del president Tarradellas, honorat en aquesta mateixa sessió”.

Tot i que a l’hemicicle no l’han mencionat, no és va exposar que durant el setembre, Ciutadans també va brandar el llegat de l’expresident. Aprofitant un acte a l’Hospitalet en record del 40è aniversari del retorn de Tarradellas de l’exili, El Nacional recollia a la crònica del dia que Inés Arrimadas havia expressat que “de la mateixa manera que fa 40 anys Tarradellas va tornar i digué ‘Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí’, Ciutadans guanyarà les eleccions i dirà ‘Ciutadans de Catalunya, ja som aquí”. De fet, alguns cronistes polítics, destaquen que la cèlebre frase de l’expresident podria haver estat la responsable d’inspirar el nom del partit taronja.

La CUP ha estat l’únic partit, doncs, que no ha fet esment a l’expresident. Fet que tampoc és d’estranyar tenint en compte que Lluís Maria Xirinacs -mentor de Carles Riera- l’assenyalava com un dels responsables de ‘La traïció dels liders’. “El capitalisme internacional amb predomini nord-americà, que actuava a l’Estat espanyol a través de múltiples canals (militars, policia, polítics, Opus Dei, príncep Juan Carlos, dirigents socialistes), i que a Catalunya, segons la meva hipòtesi, actuava per mitjà de Josep Tarradellas (que, a més, constituïa ell sol tota una força autopromocionadora) i els tarradellistes”, recollia el cèlebre volum.

Què fa, però, que l’expresident gaudeixi d’aquesta transversalitat? D’un costat, la politòloga Astrid Barrio exposa que, durant la transició, els partits temien que la figura de Tarradellas els tragués protagonisme pel fet que “no volgués presentar-se a unes eleccions ni situar-se sota una bandera partidista, cosa que fa que la majoria de partits se’n pugui reclamar testimoni”. La també politòloga Sílvia Claveria afegeix que el seu paper a l’exili i el seu retorn va ser elogiat per la “seva mirada integradora de Catalunya”. El seu paper de símbol del republicanisme i el catalanisme el fan reivindicable per l’espai postconvergent i per ERC, mentre que el seu pactisme amb el govern de Suárez i el pluralisme polític expressat al seu retorn el fan amable per la resta de partits.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.