—Com es troba, després de la notícia?
Jo em trobo perfectament. Això jo no ho reconec: la feina del bufó és posar sempre el dit a la nafra. I posar el dit a la nafra vol dir fer-ho rient, si pot ser. Per treure un somriure a la gent. No sóc conscient d’haver ofès a ningú. El que faig són jocs de paraules, pregons, versets, versots i dic el que em sembla. Tot això em sona molt estrany.
—Fa dies li va passar una cosa semblant al cantant de la mítica banda de punk La Polla Records, Evaristo Páramos...
És que és absurd. Un cantant de punk, un artista sobre un escenari. Jo faig moltes coses des de Twitter, perquè hi tinc molts seguidors: els que em segueixen pel teatre, els que em segueixen per la televisió… Jocs de paraules en faig un fotimer. Sempre. Alguns més encertats i d’altres menys, però jo faig coses perquè és el meu dret a la llibertat d’expressió, i de dir el que penso sobre qualsevol tema. Em sembla que és una anada d’olla molt bèstia. Les piulades són molt absurdes, algunes fins i tot infantiloides. S’han fet, senzillament, per treure el primer somriure del dia i prou. I n’hi ha d’altres que potser són més punyents: però és que és la meva feina.
—Però a més de l’espasa de Dàmocles de la judicatura, vostè mateix i el seu entorn familiar heu estat objecte d’amenaces, no?
Jo defenso la llibertat d’expressió, fins i tot que la gent m’insulti. Si tenen ganes de fer-ho, que ho facin. Les paraules no maten mai ningú. Un tuit no mata. Una publicació no mata. Una publicació, una revista o una vinyeta mai no mata ningú. Defenso el dret de la gent a insultar, si ho volen. Que em contradiguin o el que vulguin. Una altra cosa són les amenaces de mort. Quan t’amenacen a tu o a la família, això cal denunciar-ho. Perquè si l’amenaça es consumés, això seria una prova més. M’han aconsellat que sempre denunciï. Però la gent ha de tenir llibertat d’expressió. Els que ens van fer boicot al restaurant, ja ni recordo perquè, van veure que no els hi va funcionar. De seguida tens moltíssima gent que hi han estat realment que contraresten les bajanades que publiquen a Internet. És absurd trobar-te en una situació així. I sempre tens aquest cuc que et va rosegant per dins.
—Ha denunciat moltes amenaces de mort al llarg de la seva carrera?
Sí. N’hi va haver unes que eren molt heavies perquè es feien des d’un compte que vam trigar gairebé dos anys a descobrir qui hi havia darrera. Sense una ordre judicial és molt difícil. El compte emetia amenaces contra múltiples persones: hi havia el president [Artur] Mas, l’Abat de Montserrat, la Pilar Rahola i jo. I vam trigar gairebé dos anys a enganxar qui era: Josep Ramon Bosch, president de Societat Civil Catalana, que va haver de dimitir. Aquestes amenaces van estar penjades fins el dia que vàrem presentar la denúncia. Al cap de molts pocs mesos va quedar lliure perquè havia prescrit el delicte. Segons què prescriu, i segons què no. Quines vares de mesurar hi ha? Perquè en funció de quina sigui haurem de plantejar-nos quina justícia volem. És la impunitat total, per part del sistema. No un jutge en concret ni un fiscal en concret. És el sistema que està acabat.
—Veu un greuge comparatiu en funció de qui denuncia, doncs?
Ara mateix, la sensació és d’indefensió. Jo ja sé que tot el sistema, tot l’aparell, va a buscar-me a mi, perquè jo he vist tuits amb més mal gust, o més insultants o més escabrosos o amenaçadors o més injuriosos que els que jo he fet. Multipliquen per 10 els que jo hagi pogut fer. I veus que a aquesta gent no li diuen res. Si llegeixes la causa sencera veus que la fiscalia es queixa de que em segueix molta gent, i gent que a més té molts seguidors com la Pilar Rahola o Lluís Llach. Aleshores, diuen, puc crear una corrent d’opinió. I això és gravíssim, per ells.
—Podria dir-me per quines piulades el citen?
Per un que diu:
El meu veí zipizopez m’ha dit:
— TONI ALBÀ ||*||
“M’eztalviaré de fer cap comentari zarcàztic en aqueztez circumztànziez. Éz zert que a cada porc li arriba el zeu Zant Martí, però fer mofa d’aqueztez cozez zeria maza.”
Ells diuen: “Este recurso fonético permite al investigado hacer alusión al fiscal general del Estado José Manuel Maza Martín, fallecido el mismo día de la publicación y el tuit reproducido”. És molt bèstia. Penses: hi ha algú a la policia nacional que es dedica a mirar tots els meus tuits, a arxivar-los, a fer-ne un estudi… Estem en alerta 4 d’amenaça terrorista. Segur que cada dia tenen mil crims a resoldre. Això és l’important?