Set mesos després Catalunya tornarà a tenir govern. No serà, tanmateix, el mateix govern que va deposar l’Estat espanyol mitjançant l’article 155 de la Constitució espanyola. De fet, cap dels consellers repetirà al seu càrrec. Alguns, per decisió pròpia, d’altres per pressió judicial, i finalment, quatre pel veto de Mariano Rajoy. Davant d’aquestes traves continues, Torra ha apostat per desistir en la seva voluntat de nomenar als presos polítics Jordi Turull i Josep Rull i els exiliats Toni Comín i Lluís Puig.
La prioritat que s’ha imposat, per davant del relat de restitució, és el de la recuperació de l’autonomia per poder revertir el 155, malgrat la vigència de la intervenció econòmica. Així doncs, finalment, el president desisteix dels postulats que defensava JxCat per abraçar les tesis d’ERC. Els set consellers i les sis conselleres -els canvis de darrera hora han fet d’aquest el govern més paritari de la història- tindran, a part dels reptes habituals, la tasca de tornar a posar en funcionament les institucions catalanes. Així ho analitzen, fora de micro, diferents persones amb experiència com a conselleres o altres càrrecs de responsabilitat dins l’administració.
Pere Aragonès i Garcia
Vicepresident i conseller d’Economia
(Pineda de Mar, 1982)
Pere Aragonès ha passat de ser un home de partit a ser l’home del partit. Després de l’empresonament d’Oriol Junqueras i la fugida a l’exili de Marta Rovira, serà el pal de paller d’Esquerra dins el Govern. I això és tan cert que ha abandonat la seva cadira de regidor a Pineda de Mar (Maresme) per poder-se centrar en els afers nacionals. Tot i que darrerament ha conreat més el seu perfil tècnic i de treball de portes endins, del 2003 al 2007 va ser portaveu nacional de les JERC. D’aleshores ençà ha acumulat càrrecs dins l’organigrama republicà. Sempre, això sí, de la mà d’Oriol Junqueras, el seu mentor, que el 2016 el va situar com a secretari d’economia. De fet, amb l’aplicació del 155 ha estat dels alts càrrecs de la Generalitat que ha mantingut el seu lloc. Des que mesos abans del referèndum s’apliqués la intervenció econòmica, Aragonès ha estat el responsable de fer d’interlocutor amb el ministre Cristóbal Montoro.
Aragonès serà un true liberal al capdavant d’Economia, on tindrà dos reptes principals. El primer, lidiar amb l’Estat espanyol i intentar estirar tant com pugui cap a les arques catalanes, superant les traves que puguin posar des de Madrid. El segon va vinculat a l’aprovació dels pressupostos. Amb la CUP completament girada d’esquena al que pugui fer el nou Govern, Aragonès haurà de mirar d’elaborar uns pressupostos que permetin trobar algun aliat per aprovar-los, bé els anticapitalistes, o bé els comuns. A més, haurà d’equilibrar partides per refer tot allò que el 155 ha tirat enrere, especialment les delegacions internacionals. No serà poca cosa.
Elsa Artadi Vila
Consellera de Presidència i Portaveu del Govern
(Barcelona, 1976)
Amb el permís de Pere Aragonès, Artadi serà la consellera amb un pes més significatiu dins el nou Executiu. Malgrat ser descartada com a presidenta, té la màxima confiança de Carles Puigdemont i, per tant, serà una de les veus més autoritzades. Els darrers mesos, els seus han volgut fer lluir el seu currículum acadèmic, davant les critiques de l’unionisme. Doctora en Economia per Hardvard amb una beca de La Caixa, va ser l’alumna avantatjada --i assessora-- de Mas-Colell durant el govern de les retallades. També ha estat treballadora del Banc Mundial a Casablanca (Marroc) i del 2014 al 2017 va ser directora general de Tributs i Jocs, des d’on va impulsar la Grossa de Cap d’Any. Fins l’any passat era també dirigent del PDeCAT i, conjuntament amb Maria Senserrich, va ser una de les responsables del congrés fundacional del partit. Que trenqués el carnet i després aparegués com a responsable de campanya de Junts per Catalunya no va acabar de ser ben rebut en certs sectors dels democrataeuropeus.
Ara, al capdavant de Presidència tindrà el repte de recosir un Govern de coalició. Tasca que no es preveu senzilla després de les darreres desavinences estratègiques entre JxCat i Esquerra. Haurà de gestionar, també, temes importants com les querelles i investigacions contra la repressió estatal o el finançament dels mitjans públics i la renovació de la CCMA. També tot allò vinculat amb el món local, que ha passat de dependre de Governació a l’organigrama de presidència.
Ernest Maragall
Conseller d’Acció Exterior
(Barcelona, 1943)
El relleu de Raül Romeva al capdavant de la política exterior de la Generalitat l’assumeix el més veterà dels consellers del nou Govern —i del Parlament català: Ernest Maragall va formar part del PSC—Congrés, primer, i del PSC, després. A l’ombra de l’alcalde Pasqual Maragall durant anys, Ernest va acumular experiència a l’Ajuntament de Barcelona i va prendre relleu polític com a secretari del Govern en el primer Govern tripartit. En el segon Tripartit, Ernest Maragall va ocupar el Departament d’Educació (2006-2010). Amb la derrota de José Montilla, va començar el desgel amb el PSC, que va culminar en la seva sortida del partit el 2012 i la fundació de Nova Esquerra (NE), un partit que de mica en mica es va acostar a ERC. En coalició amb aquesta formació, NE es va presentar a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, i va aconseguir un escó per a Ernest Maragall. A Brussel·les, Maragall s’ha destacat, entre d’altres coses, per la seva participació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Turquia.
Ara, després d’haver-se format en política exterior al Parlament Europeu —com va fer el seu predecessor al departament, Raül Romeva—, Ernest Maragall recull l’herència d’un departament que la intervenció de l’article 155 ha buidat de contingut. De totes les delegacions de la Generalitat a l’exterior, el Govern espanyol només ha respectat la de Brussel·les i el president Torra ja va anunciar, en el discurs d’investidura, que l’objectiu era “restablir, consolidar i ampliar la xarxa de les delegacions del Govern a l’exterior, per tal de promoure els interessos de Catalunya al món”.
Laura Borràs
Consellera de Cultura
(Barcelona, 1970)
Des de la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), un ens amb escassa rellevància pública fins ara, la filòloga Laura Borràs ha guanyat molta visibilitat en l’espai mediàtic català i ara haurà de demostrar el seu lideratge polític des del Departament de Cultura. Sempre amb una cita literària preparada per llançar, Borràs s’havia especialitzat en la difusió de la literatura a través de les xarxes socials i amb l’ajuda d’eines telemàtiques i, a l’ILC ho ha posat en pràctica amb cert èxit.
Al Palau Marc de Barcelona, on Cultura té la seu, Laura Borràs trobarà alguns conflictes desats en armaris de fusta noble. Entre altres carpetes, la nova consellera trobarà documents que són allà des que la primera consellera de Cultura, Caterina Mieras. Són dos casos de patrimoni reclamat per l’Aragó: el primer, el de les obres de les parròquies de la Franja de Ponent, i el de les pintures murals de Sixena, que es conserven al MNAC.
La resta de prioritats de Cultura les va indicar el president Quim Torra en el discurs d’investidura: “equiparar el pressupost de cultura” al dels països més desenvolupats, “desplegar el pla nacional del llibre i la lectura”, el projecte de “carnet únic de biblioteques”, la “reactivació del cànon digital audiovisual, suspès pel Tribunal Constitucional, i la defensa d’un IVA cultural superreduït”. Per davant de tot això, però, el president va destacar la consolidació de “l’Institut Ramon Llull com a instrument fonamental de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes, a partir de la Declaració de Palma de 2017”.
Alba Vergés i Bosch
Consellera de Salut
(Igualada, 1978)
Llicenciada en Economia i Enginyeria Tècnica en informàtica de gestió, Alba Vergés deixarà la secretaria de la Mesa del Parlament —on la substituirà Adriana Delgado— per ocupar la cartera de Salut. Diputada durant les dues darreres legislatures, arran de la repressió a l’independentisme s’ha convertit amb Pere Aragonès, Roger Torrent o Marta Vilalta en una de les noves figures a l’alça dins d’Esquerra. Malgrat que la seva formació no guardi relació amb l’àmbit sanitari, aquest món no és nou per a ella. Entre 2008 i 2012 va ser cap d’administració, comptabilitat i finances del Consorci Sociosanitari d’Igualada. Els darrers anys ha estat també secretària de salut, benestar i ciutadania d’ERC i presidenta de la comissió de salut del Parlament de Catalunya durant l’onzena legislatura.
Malgrat tot, però, és una persona poc coneguda dins el sector, que esperava que David Elvira, director del Servei Català de la Salut, fos l’encarregat d’ocupar el lloc de Comín. Fer-se conèixer i mereixedora de confiança serà un dels seus reptes, però també fer revertir la intervenció del 155. Des dels diferents organismes s’ha denunciat que s’han aturat moltes inversions necessàries. La intervenció de l’autonomia també va comportar l’anul·lació de la llei d’universalització del sistema sanitari, i Vergés tindrà el repte d’invertir-la. Finalment, caldrà veure si continua amb la política de fer revertir les privatitzacions i les retallades que defensava el seu antecessor.
Josep Bargalló
Conseller d’Ensenyament
(Torredembarra, Tarragonès, 1958)
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) recupera un dels seus polítics amb més experiència a la Generalitat i un dels antics membres de l’anomenat clan de l’avellana, amb Carod-Rovira i Ernest Benach. Josep Bargalló va ser el primer conseller d’Educació del Govern tripartit de Pasqual Maragall, el 2003, però al cap de dos mesos va deixar aquest departament per assumir el càrrec de conseller primer, que Carod-Rovira abandonava després de fer-se pública la seva reunió amb ETA a Perpinyà. En el segon tripartit, Bargalló va passar a dirigir l’Institut Ramon Llull i se li atribueix l’èxit de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt de 2007. En els últims anys, des de la Universitat Rovira i Virgili, sembla haver-se preparat encara més per al departament que ocuparà: ha estat coordinador de l’Institut de Ciències de l’Educació i responsable acadèmic del Postgrau en Direcció i Gestió de Centres Educatius.
Els reptes de Bargalló en aquesta legislatura seran la consolidació del treball fet en els últims anys a favor de l’èxit escolar, continuar la potenciació de l’FP --la llei de la qual s’ha de fomentar amb la creació de l’Agència de la FP-- i mantenir els bons resultats dels últims Informes PISA, que situen els alumnes catalans per damunt de la mitjana espanyola, europea i de l’OCDE.
El nou conseller també s’haurà d’enfrontar a l’actual combinació de centres públics i concertats en el sistema educatiu català, que és la principal diferència entre la ideologia política d’ERC i el PDeCAT.
Miquel Buch i Moya
Conseller d’Interior
(Premià de Mar, Maresme, 1975)
Miquel Buch té una llarga trajectòria institucional. L’ara Conseller d’Interior va entrar com a regidor a l’Ajuntament de Premià l’any 2000, set anys després passaria a ser-ne alcalde. Aquesta tasca la va abandonar el desembre passat, de la mateixa manera que també va deixar la presidència de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, que ocupava des de 2011. S’hi va posicionar fermament al capdamunt pel referèndum de l’1 d’octubre, fet que li ha costat ser investigat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència.
Buch és també una persona activa dins el partit. El 1996 es va integrar a les JNC i, en fer el pas a CiU, es va ubicar a l’entorn del corrent Moment Zero, format per joves quadres convergents que apostaven per un gir sobiranista en la formació. El 2016 va donar suport a Jordi Turull amb voluntat, fallida, d’entrar a la direcció del partit. Ara que el PDeCAT sembla quedar en segon pla dins de Junts per Catalunya, el seu perfil netament independentista l’avala davant Puigdemont.
Al capdavant d’Interior, Buch tindrà el repte de restablir el control dels Mossos d’Esquadra en un moment en què estan al punt de mira de tothom. L’Estat espanyol n’ha desfet l’antiga direcció i l’ha dut als jutjats i l’opinió pública catalana ha descobert que també la policia catalana colpeja els manifestants independentistes. El conseller haurà de gestionar les crítiques dels moviments socials on se’l coneix per l’oposició a l’ocupació de Can Sanpere (Premià de Mar). El desgastaran tant com a Saura? Veus coneixedores del càrrec expliquen que el millor que podria fer és treure els Mossos —i a ell mateix— dels focus mediàtic.
Ester Capella i Farré
Consellera de Justícia
(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1963)
Eclipsada pel mediatisme de Tardà i Rufián, Ester Capella ha estat l’encarregada de treballar a l’ombra al Congrés dels Diputats en la darrera legislatura. Advocada de professió, és diputada des de 2015. Coneixia Madrid, però, ja des d’un any abans, quan va ser designada senadora autonòmica en la desena legislatura. Abans d’això, entre 2007 i 2011, va ser regidora i portaveu d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona.
Malgrat tot, després de l’embat repressiu, és una de les persones de pes dins l’actual executiva d’ERC. Destaca, sobretot, la seva proximitat a Oriol Junqueras. Ara que el líder republicà és a la presó, la seva doble condició de lletrada i diputada a Madrid li ha permès visitar-lo a Estremera i assessorar-lo amb assiduïtat.
Ara, al capdavant de Justícia haurà de seguir la tasca de Carles Mundó, marcada per haver engegat el pla de Fosses i la llei de reparació de les víctimes del franquisme. També per les modificacions del Codi civil català i la creació del llibre sisè que culminava el procés de codificació de la legislació civil catalana. Haurà de legislar també per regular els drets digitals, vetats pel Tribunal Constitucional en l’anterior legislatura.
Li tocarà enfrontar-se a les crítiques del cos judicial i d’advocats, àmpliament contrari a la causa independentista. En un moment de màxima judicialització de la política, a ella li tocarà desplaçar el focus cap a un altre costat i treballar en un àmbit que ara mateix està sota lupa.
Jordi Puigneró i Ferrer
Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública
(Sant Cugat del Vallès, 1974)
La tasca de Jordi Puigneró ha estat vinculada a la seua obsessió: digitalitzar el país. Ja va impulsar aquesta iniciativa com a secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, un càrrec públic exercit des de 2013 i adreçat a fomentar la recerca, la innovació i la promoció de les tecnologies de la informació i la comunicació. És investigat per presumptes delictes de desobediència, malversació i revelació de secrets —a ulls de la Guàrdia Civil— en l’organització de l’1 d’octubre, tot i que no ha estat ha destituït amb el 155. Tampoc no ha deixat de ser crític amb l’Estat. De fet, de cara al Mobile World Congress celebrat el febrer a Barcelona, va anunciar que no assistiria al sopar de gala amb el rei, atès que havia “perdut la legitimitat” després del discurs del 3 d’octubre.
El nom del seu departament esdevé tota una declaració d’intencions. Polítiques Digitals ha estat prioritzat per davant de d’Administració Pública. Substitueix l’anterior Conselleria de Governació anteriorment ocupada per Meritxell Borràs, tot i que algunes de les seves atribucions passaran a Presidència.
Puigneró ha estat el promotor de la idea de “l’Estat al núvol”, pensat per crear estructures d’Estat a la xarxa com ara un Parlament virtual, un bitcoin català, la gestió de dades facilitades pels ciutadans, una xarxa sanitària on line i, sobretot, facilitar les eines necessàries a la població perquè en puguin ser partícips. Tot per superar el control de l’Estat amb un pla inspirat en el model d’Estònia, acostumat a evitar la ingerència russa.
Chakir El Homrani Lesfar
Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
(Barcelona, 1979)
L’antic portaveu d’Avalot, la branca juvenil de la UGT, serà qui encapçalarà el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Chakir El Homrani seguirà d’aquesta manera l’estela de les exconselleres Neus Munté i Dolors Bassa, dues dones de dos partits diferents (PDECAT i ERC, respectivament) que també procedien d’aquest sindicat. En el terreny professional aquest llicenciat en Sociologia per la UAB ha participat en el disseny de diversos títols de FP vinculats al sector del medi ambient i la gestió de l’aigua.
El Homrani —que és militant d’ERC i ha estat regidor d’aquest partit a l’Ajuntament de Granollers (Vallès Oriental)— haurà de promoure, segons va anunciar el president Quim Torra en el seu discurs d’investidura, “un pacte nacional amb els agents socials i econòmics que ens permeti evolucionar cap a un nou model productiu i de relacions laborals de més valor afegit i més adaptat a la globalitat dels mercats, amb condicions de treball equiparades als països europeus”.
Pel que fa a l’àmbit d’Afers Socials, entre les prioritats d’El Homrani hi haurà d’haver-hi la de “garantir els drets LGTBI i incrementar l’import de les sancions que s’hi preveuen”, segons va indicar el president Torra. En el mateix sentit, s’haurà d’enfrontar al fet que queden pendents, pels recursos del Tribunal Constitucional, algunes de les lleis amb finalitat social més importants de les últimes legislatures: el decret llei contra la pobresa energètica, la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones i la llei d’emergència habitacional.
Damià Calvet i Valera
Conseller de Territori i Sostenibilitat
(Vilanova i la Geltrú, 1968)
Quim Torra ha designat com a substitut de Josep Rull al capdavant de Territori i Sostenibilitat una persona de la màxima confiança del conseller. Ambdós formen part d’una generació de joves que van fer el salt de les primeres fornades de les JNC a CiU. Des d’allà ha encadenat una trajectòria intensament vinculada a les qüestions que haurà de tractar d’ara endavant.
Entre 1997 i 2001 va ser cap de gabinet del departament de Política Territorial i Obres públiques, del 2001 al 2004 va ser director general d’Arquitectura i Habitatge. A més d’ocupar el càrrec de secretari de Territori i Mobilitat entre 2010 i 2012. Darrerament, i des de 2013, s’ha centrat en la seva tasca de dirigir l’Institut Català del Sòl.
En les seves noves funcions haurà d’afrontar diferents reptes. Un dels principals serà la recuperació de la gestió pública d’Aigües Ter - Llobregat estipulada en els pactes preinvestidura. També haurà de negociar la millora de Renfe amb l’Estat espanyol i, relacionat amb el transport, haurà d’enllestir la posada en marxa de la T-Mobilitat o el final de la Línia 9 del metro.
També li caldrà insistir en les polítiques d’habitatge en un moment que sembla que es tornen a repetir alguns patrons d’abans de la crisi. Temes com la recuperació de la llei de canvi climàtic suspesa pel Tribunal Constitucional, el control de la qualitat de l’aire o les polítiques de reequilibri territorial estaran també sobre la taula del nou conseller.
Àngels Chacón i Feixas
Consellera d’Empresa i Coneixement
(Igualada, Anoia, 1968)
Qui havia estat directora general d’Indústria en l’última etapa del Govern de Puigdemont, Àngels Chacón, assumeix la cartera d’Empresa i Coneixement que havia encapçalat Santi Vila en els últims mesos abans de l’aplicació de l’article 155. Chacón es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i es va especialitzar en Comerç Internacional; parla anglès i alemany i, des d’Igualada, ha participat en iniciatives d’innovació en el camp sanitari (el Centre d’Innovació en Simulació per la Seguretat del pacient 4D Health) i projectes europeus de creixement econòmic en ciutats mitjanes, com l’Urbact Retailink.
Les prioritats en qüestió del seu departament serà el desplegament del Pacte nacional per a la indústria, ja que, en paraules del president Quim Torra, “és la principal aposta per al creixement econòmic en aquesta dotzena legislatura”. El pacte es va signar el mes de juliol de 2017 i, malgrat les intervencions en economia, s’ha executat en un 70 per cent. El Departament de Chacón inclou també les competències en recerca i universitats i, en aquest àmbit, també es preveu tirar endavant un pacte nacional per a la universitat amb l’objectiu, segons va dir Torra, de portar-la “cap a un model basat en la modernització de les estructures, la viabilitat tècnica i econòmica, la internacionalització i la transferència de coneixement”.
Teresa Jordà i Roura
Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
(Ripoll, 1972)
Llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB, Teresa Jordà va ser alcaldessa de Ripoll per ERC durant vuit anys (2003-2011).
Des de 2011, Teresa Jordà ha estat diputada al Congrés dels Diputats i ha format part, entre més, de les comissions d’Hisenda i funció pública, pressupostos, cultura i portaveu en la d’igualtat i en la de seguiment i avaluació del pacte d’Estat sobre la violència de gènere.
Com a consellera del DARPA (Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació) es preveu que sigui continuista amb les polítiques engegades per Meritxell Serret, que es concentraven a garantir que l’agricultura sigui un sector amb futur, una qüestió bàsica en un moment en què molt pocs pagesos conreen grans extensions i, malgrat això, hi ha el risc que el nombre de treballadors del sector primari retrocedeixi. Per evitar-ho, el departament de Serret apostava per un model de dignificació del pagès, a l’estil francès, on els consumidors valoren la producció agrícola i ramadera de qualitat, i els pagesos i ramaders com a productors.
Per tal d’aconseguir-ho, el DARPA va començar a posar el focus en l’alimentació. Volia arribar al cent per cent dels catalans garantint la qualitat i la seguretat alimentària a tothom i alhora elevar els estàndards de producció, la diversificació i la força del sector davant del mercat.