Els fotoperiodistes posen el crit al cel

La imatge impera al món actual. L'eclosió de les xarxes socials, a les que cal sumar la televisió, i els telèfons mòbils han omplert d'instantànies el dia a dia de gairebé tothom. La facilitat d'accés a elements tècnics bàsics han propiciat un augment d'aficionats a la fotografia. Que la practiquen, sí, però que també en consumeixen.

Amb tot això, sembla que els professionals que es dediquen a aquest món haurien d'esdevenir tòtems per a les generacions digitals. Tanmateix, dins del món de la informació, els fotoperiodistes denuncien estar al límit. "Com que ara tothom té càmera, s'està menyspreant molt al fotoperiodista com a col·lectiu professional i se l'està substituint per coses de poca qualitat", explica Ana Jiménez.

Aquesta fotoperiodista és portaveu del col·lectiu que va promoure la carta "O qualitat o res", publicada a la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Manifest al qual ja s'hi han sumat centenars de professionals, incloent-hi firmes reconegudes com les de Samuel Aranda, Isabel Steva Hernández "Colita", Joana Biarnes o dos premis Pulitzer com Javier Bauluz y Manu Bravo.

"Els fotògrafs sempre som al carrer, en contacte físic amb qualsevol realitat, per això les nostres imatges són l'eina més directa per informar. Som testimonis del que passa i, per tant, el primer factor de credibilitat del mitjà de comunicació. Una responsabilitat, però, que no es correspon amb les condicions en què exercim la nostra feina", recull l'escrit.

Jiménez explica que el que va començar amb un article qualsevol ha acabat recollint 600 firmes que al seu entendre denoten com els fotoperiodistes se senten una "minoria incompresa dins els mitjans". A més, posa de manifest que, a part de les imatges de baixa qualitat, han de combatre la tendència dels mitjans a agafar imatges dels gabinets de comunicació per estalviar diners. "Què vol dir que et facin triar la foto que poses? Això és publicitat! On queda l'ètica, el dret a la informació, la diversitat, el punt de vista? És com si als periodistes els donessin els articles fets. És escandalós!", remarca la periodista que, a més, denuncia que moltes direccions els tracten com si fossin, "només tècnics".

Des de la crisi, els mitjans han optat per prescindir de bona part dels fotoperiodistes en plantilla, oferint-los molts cops treballar com a freelance. Una situació que impacta fortament a les condicions laborals d'un gruix important dels treballadors.

Un col·lectiu especialment afectat per aquesta situació és el de les dones, que representen només el 16% de les firmes recollides pel manifest. "És una professió absolutament masculinitzada i així la societat es perd una manera de mirar el món. Això passa perquè, on hi ha precarització i manca de conciliació, la dona és la primera a sortir de la pista", relata Jiménez. El fenomen l'exemplifica amb una dada "de les 20 fotoperiodistes que conec, només tres han pogut ser mares. Jo he pogut perquè tinc un marc regulat, però moltes no".

Amb tot plegat, hi ha qui opta per deixar la professió. "El fotògraf Ryan Kelly, recentment guardonat amb el premi Pulitzer, ha deixat la professió, cansat de l'estrès, els horaris extenuants i uns salaris a la baixa. Kelly és la punta de l'iceberg, perquè hi ha un munt de companys que també ho estan deixant", recull el manifest. Per a Jiménez, el més greu és que "la gent està tan precària que s'està perdent molt talent pel camí".