Controvèrsia

Els fantasmes històrics que comprometen Quim Torra

La transcendència adquirida per Quim Torra arran de la seua investidura ha generat controvèrsies no inesperades. Després d’una intensa recerca a les xarxes del nou president, tres personatges històrics de l’independentisme català, reconeguts al seu moment per Torra, han estat rescatats per l’unionisme per titllar el 131è d’essencialista i xenòfob. Els germans Badia i Daniel Cardona en són els responsables. Els descobrim amb l’historiador Fermí Rubiralta.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Que el president català sortint de les eleccions del 21 de desembre estaria assetjat des del minut zero des del bàndol unionista era del tot previsible. No ho era tant, però, que alguns dels partidaris de l’independentisme compraren, tímidament, alguns dels seus arguments. Quim Torra ja s’ha encarregat de disculpar-se pels seus antics tuits i pel to d’alguns dels seus articles. Malgrat tot, les seues publicacions han alimentat la polèmica. Fonts d’Esquerra Republicana lamenten que el seu perfil “no contribuirà a ampliar la base” de l’independentisme. Des de xarxes, articulistes com Antoni Trobat lamentaven el ressò internacional del pensament del president i el dany que podria fer a “la internacionalització d’una causa democràtica”.

 

 

Si bé hi ha cert consens en el fet que certs comentaris no obeïen al bon gust —ell mateix se n’ha penedit—, també és evident que la vinculació establerta per part de la premsa i dels polítics entre Torra i certs orígens ideològics és interessada. A Torra se’l vincula de manera difusa amb una mena de feixisme a la catalana presumptament present entre les conflictives dècades dels anys 20 i 30 del segle passat. Un feixisme catalanista que mai no va existir, almenys de manera oficial. Alguns historiadors defensen que, si bé el feixisme catalanista no va existir com a tal —amb partits o sigles concretes—, sí que hi hagué personatges i moviments que semblaven emular-lo en certs aspectes. Tres d’aquestes persones serien els germans Miquel i Josep Badia i el polític Daniel Cardona, recordats per Torra en algun article i també en algun homenatge en què l’editor ha estat present.

_________________________________________________________________________________________________________________

Miquel Badia i Capell

Polític

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 1906 - 

Barcelona, 28 d’abril de 1936) 

Miquel Badia

Militant de La Bandera Negra —grup d’insurrecció vinculat a Estat Català— durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Empresonat durant quasi cinc anys després de ser acusat d’haver participat en el complot del Garraf —atemptat contra Alfons XIII el 6 de juny de 1925 quan tornava a Madrid des de Barcelona en tren.

Amnistiat després de la caiguda de la Dictadura i designat cap de les Joventuts d’Estat Català a inicis de la Segona República.

Secretari del conseller de Governació, Josep Dencàs, des de desembre de 1933.

Cap superior dels serveis d’ordre públic de la Generalitat de Catalunya des de març de 1934. Per la contundència amb què va exercir el seu càrrec va adquirir el malnom de Capità Collons, especialment per la seua violència contra el pistolerisme i el sindicalisme.

Dimití pocs mesos després arran d’un incident en el procés Xammar, quan la policia dels Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat va detenir el fiscal que acusava l’advocat independentista Josep Maria Xammar, qui havia de ser jutjat per excitació a la rebel·lió i injúries i no li permetien expressar-se en català en les declaracions.

Participà en els fets del 6 d’octubre de 1934, quan Lluís Companys proclamaà l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.

Després d’uns anys a l’exili, la victòria del Front Popular el febrer de 1936 va facilitar la seua amnistia.

Assassinat el 28 d’abril de 1936 juntament amb el seu germà Josep a Barcelona per pistolers de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

_________________________________________________________________________________________________________________________________________

D’altres estudiosos, però, rebutgen aquesta tesi. I relacionen el vincle de tots tres amb el filofeixisme per una “descontextualització”. És el que afirma l’historiador Fermí Rubiralta, un dels qui més ha criticat aquesta teoria. Entre més coses, perquè “en aquella època, tant els moviments d’escamots o els protagonitzats per Daniel Cardona, com altres moviments polítics socialistes, comunistes, etc., tenien moltes coses semblants i que a l’època semblaven normals, tot i que avui es podrien entendre com a feixistes”.

Entre els trets que es podrien identificar com a tals, Rubiralta parla dels Escamots d’Estat Català, partit al qual els germans Badia i el Daniel Cardona estigueren vinculats. “Els Escamots anaven uniformats amb una camisa caqui, cosa que també feien els socialistes amb camises verdes”. També fa referència al “culte al líder, típic tant del feixisme com de l’estalinisme. També Estat Català ho feia en aquells moments a Francesc Macià”, el fundador del partit. Alhora, “els germans Badia practicaven el culte al cos”, tal com feien els feixistes italians i els nazis alemanys.

Cartell d’Estat Català de 1937, quan es va complir un any de l’assassinat dels germans Badia.

Aquesta sèrie de coincidències ha convidat alguns historiadors a discrepar dels homenatges recents realitzats als tres personatges. Consideren, alguns, que hi havia, en aquests personatges, una certa fascinació per les ideologies totalitàries, en auge en aquells moments. Per acabar-ho d’adobar, la repressió de la Generalitat de Catalunya contra el sindicalisme i l’anarquisme a mitjan període republicà, quan Miquel Badia exercia la direcció de la secretaria de Governació i, poc després, la direcció dels serveis d’ordre públic de la Generalitat, ha enfosquit encara més el seu record. Rubiralta, però, explica que “l’anarquisme pretenia carregar-se totes les institucions burgeses de la República” i que aquesta era la verdadera raó d’un enfrontament que culminà amb l’assassinat de Miquel Badia i del seu germà Josep l’abril del 1936 a mans de pistolers de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

_________________________________________________________________________________________________________________________________________

Josep Badia i Capell 

Dirigent esportiu

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 1903 - 

Barcelona, 28 d’abril de 1936) 

Josep Badia

Va accedir a la presidència de la Federació Catalana de Lluita el 1934, càrrec que va mantenir fins que fou assassinat.

Assassinat el 28 d’abril de 1936 juntament amb el seu germà Miquel a Barcelona per pistolers de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).

 

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

 

Feixisme a la catalana?

Per a Rubiralta, “la prova que aquesta gent no representava un feixisme a la catalana és que, durant la guerra, els líders de la Lliga Regionalista no van tenir problema per alinear-se amb el feixisme espanyol. En canvi, no van crear cap moviment feixista propi, català, perquè no existia ni n’hi havia cap base”.

Mentrestant, destaca el mateix historiador, la posició d’Estat Català i de Daniel Cardona va ser la d’afavorir la República durant la guerra. “Daniel Cardona es va declarar el 1937 ‘nacionalista’ perquè també era ‘antifeixista’”. “I Estat Català, l’any 1935, quan les forces obreristes encaraven la constitució del Front d’Esquerres de Catalunya, van ser cridats per integrar-s’hi, tot i que després no ho fessin. Això vol dir que les esquerres no veien Estat Català com un enemic feixista”. També el Front Nacional de Catalunya, format gràcies a l’aliança entre Daniel Cardona i Joan Cornudella (secretari general d’Estat Català), va ser la primera organització a combatre el franquisme a la postguerra. A més, “57 militants d’Estat Català van morir als camps de concentració”.

_______________________________________________________________________________________________________________________________________

Daniel Cardona i Civit 

Polític

(Barcelona, 1890 - Sant Just Desvern, 

Baix Llobregat, 7 de març de 1943) 

Daniel Cardona

Soci de la Unió Catalanista, que aspirava a ser un partit que absorbira tot el catalanisme, independentment de les ideologies.

Col·laborà en la fundació d’Estat Català a inicis dels anys 20.

S’exilià a França durant la dictadura de Primo de Rivera, quan era perseguit pel règim.

Influït pel procés irlandès, col·laborà en la creació del grup insurreccional La Bandera Negra.

Acusat de ser còmplice en el complot del Garraf.

Tornà al Principat el febrer de 1931 després de l’amnistia.

El 1931 funda Nosaltres Sols (traducció literal de l’irlandès Sinn Féin), grup paramilitar sortint de la radicalització d’Estat Català, partit que va ajudar a reconstruir aquesta organització el 1936.

Alcalde de Sant Just Desvern durant la Segona República —primer amb Esquerra Republicana i després amb un partit local.

Participant en els fets del Sis d’Octubre de 1934.

Torna de l’exili el febrer de 1936 després del triomf del Front Popular, quan es reintegra a l’alcaldia.

Exiliat a França novament durant la guerra, torna clandestinament el 1942 i mor malalt.

 

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

__________________________________________________________________________________________________________________________________________

També és cert, però, que la desfilada dels Escamots de les Joventuts d’Esquerra Republicana i Estat Català (Jerec) el 22 d’octubre de 1933 a Montjuïc ha causat una gran controvèrsia històrica. La desfilada, similar a les protagonitzades pel feixisme o pel nazisme, ha suscitat una comparació inevitable. Rubiralta, en canvi, cita un altre historiador, Enric Ucelay Da Cal, que “va dir que es donava més importància a aquella desfilada que a la fundació, una setmana després, a Madrid, de la Falange Española”. “En aquest sentit”, continua, “l’interès és evident: volen ficar el catalanisme i el feixisme al mateix sac”.

Quim Torra ha estat assenyalat per haver assistit a l’homenatge que van rebre els germans Badia al número 38 del carrer de Muntaner de Barcelona, on van ser assassinats el 1936. També pels seus articles on valorava la tasca de tots dos, així com la de Daniel Cardona. Un record que incomoda part de l’independentisme i que, alhora, sorprèn que siga utilitzat per polítics que mai no s’han desmarcat del seu passat ideològic. Un passat tan evident que, en aquest cas, no genera cap debat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.