El WhatsApp treia fum a primera hora. Diverses capçaleres espanyoles anunciaven que mig miler de policies s’havien desplegat a Barcelona per practicar escorcolls a la Diputació provincial, suposadament, per un desviament de fons massius amb què finançar el procés. Els periodistes s’han desplaçat a corre-cuita a les portes de la seu de l’ens entre Rambla de Catalunya i Diagonal, però la situació s’assemblava més a l’obra de Beckett, “Tot esperant Godot” que al que vàrem viure el passat 20 de setembre al departament d'economia. Funcionaris de la institució asseguts en un banc al Passeig de Gràcia preguntant si la policia havia arribat ja. I periodistes, càmeres en mà o sobre trípode, que esperaven una intervenció policíaca que no arribava… O com a mínim no ho feia allà on eren ells.
L’acció passava a cinc carrers de distància, a la seu de la Diputació de Barcelona, sí, però la del carrer de Londres, on s’hi allotja l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament. A mesura que avançava el dia, la informació queia en compta-gotes: una primera nota de premsa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya explicava que l’operació s’havia originat al jutjat d’Instrucció 1 de la capital catalana. I segons el text, estaria lligada a una operació de més d’un any de trajectòria en què s’investigava un frau d’un mínim de dos milions d’euros. No era una operació circumscrita exclusivament a Barcelona: d’altres ciutats catalanes han estat escenari de les intervencions dels agents. La hipòtesi de la vinculació amb el procés sobiranista es debilitava.
Més tard, l’estament judicial ampliava la informació: la judicatura tenia al punt de mira un entramat d’associacions que hauria defraudat la xifra esmentada mitjançant partides destinades a ajudes al desenvolupament a països d’Amèrica Llatina, Marroc i Bòsnia, entre d’altres, entre els anys 2012 i 2015. Es feia pública l'Operació Estela.
Segons la interlocutòria a la qual EL TEMPS ha tingut accés, les dil·ligències s’inicien a partir d’un “mecanoescrit anònim” que es va entregar al jutjat que tocava per repartiment. Aquesta interlocutòria desmentiria el fet que aquesta operació s’hagués desencadenat per una denúncia de la CUP i el sindicat CGT a l’oficina antifrau, una informació que havia corregut durant el matí. El representant de la central anarcosindicalista ha explicat als mitjans que, quan van entregar els indicis de què disposaven a antifrau, l’oficina els hi va comunicar que els mateixos fets havien estat denunciats per la via judicial. Presumiblement, a través del mecanoscrit que la interlocutòria refereix.
Entre els detinguts i interrogats, l’ex president de la Diputació, Salvador Esteve, l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, el d’Igualada, Marc Castells, o l’actual sotsdirector de Cooperació Local de la Generalitat, Jordi Castells, amb desenes de càrrecs més. Castells ja fou denunciat pels delegats sindicals de la CGT per assetjament.
Ara bé, tant Maria Rovira, representant de la CUP a la Diputació, com els representants de la CGT, han volgut deixar clars els dubtes sobre el moment escollit per dur a terme els escorcolls. “Que no s’utilitzi l’independentisme per tapar la corrupció dels partits implicats, i no tolerarem que s’utilitzi la corrupció per atacar el conjunt de l’independentisme”, ha declarat Rovira davant les càmeres. I és que avui, també, era el dia en el qual es feia pública la sentència de la coneguda com a trama Gürtel. 1.687 pàgines en les quals s’acaba condemnant a 351 anys de presó a 29 dels 37 acusats. La resolució no escatimava en eufemismes: es considera provat, entre moltes altres coses, que la caixa B del PP va finançar Libertad Digital, el mitjà de Federico Jiménez Losantos, a part del que ja es va avançar en anteriors interlocutòries: que la pròpia caixa B existia, i que els populars s’haurien finançat il·legalment.
D’aquests tres segles i mig, tres dècades i tres anys per a l’ex tresorer del PP, Luís Bárcenas, i 15 anys per a la seva cònjuge, Rosalía Iglesias. Una decisió, aquesta, que podria desencadenar un veritable infern sobre la formació conservadora, ja que Bárcenas hauria amenaçat d’engegar el ventilador si la seva dona acabava complint condemna. Però el terrabastall ja és aquí: el líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha declarat que la sentència implica “un abans i un després en la relació amb el govern”, i el PSOE ha anunciat que convocarà demà divendres d’urgència l’Executiva per valorar la resolució. La moció de censura contra Mariano Rajoy està sobre la taula.
Al PP se li acumula la feina. En el moment d’escriure aquestes línies, l’ex president de la Generalitat valenciana i antic ministre de Treball en temps d’Aznar, Eduardo Zaplana, entrava en presó incondicional i sense fiança. Zaplana fou detingut el passat dimarts amb l’ex vicepresident tercer del govern autonòmic, Juan Cotino, en el que implica un cop de gran envergadura a la cúpula de l’organització en una setmana fatídica pel partit. Amb aquests arrestos s’obria un nou front al PP. Un front al qual cal sumar la resta de casos aïllats del partit al govern: Púnica, Lezo, Acuamed, Nóos, Andratx, Arena, Auditorio, Baltar, Biblioteca, Bitel, Bon Sec, Bonsáis, Brugal, Caballo de Troya, Camp, Campeón, Carrioca, Carmelitas, Castellano, Catis, Ciudad del Golf, de la Construcción, Lino, Roblecillo, Emarsa, Eólico Canarias, Faycán, Fitur, Funeraria, Guateque, Ibatur, Imelsa, Inestur, Lasarte, Líber, Madeja, Marchelo, Mercamadrid, Naseiro, Nuevo Carthago, Ópera, Orquesta, Over Marketing, Palma Arena, Patos, Piscina, Pokémon, Porto, Rasputin, Scala, Taula, Terra Natura Benidorm, Torres de Calatrava, Torrevieja, Totem, Troya, Túnel de Sóller, Turismo Joven, Umbra, Uniformes, Zeta i Parques Eólicos.
Gairebé res.