Els crítics

L’exhibició de Cumberbatch

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ha estat acabar de veure el primer episodi de Patrick Melrose i preguntar-me si mai he vist una mala interpretació de Benedict Cumberbatch. Algú me’n podria recomanar alguna sèrie on no acabi de fer el fet. No demano mediocritat, si no que no hi hagi perfecció. Però no. No em ve res al cap. Repasso mentalment la seva carrera televisiva, on he vist absolutament tot el que ha fet, i descobreixo que sempre m’ha agradat en tots els papers. Fins i tot quan la sèrie en qüestió no era res de l’altre món, ell era el motiu que la sostenia. Però sento la necessitat de buscar-li alguna debilitat a aquest actor després de l’exhibició que acabo de presenciar. Perquè el que fa Benedict Cumberbatch en Patrick Melrose és senzillament espectacular. Interpreta un aristòcrata que lluita al mateix temps contra una addicció a les drogues i contra el record traumàtic d’un pare monstruós a qui finalment pot enterrar.

La mort del segon porta a la decisió de posar un punt i final a la primera, de manera que el guió lliga tots dos esdeveniments en una espiral de bogeria. El que ve a continuació és un viatge a Nova York on ha de recollir les cendres del seu pare mentre experimenta les conseqüències de l’abstinència. “El truc és no pensar-hi. Però com puc no pensar-hi? És com no voler sortir d’una cadira de rodes quan l’habitació està en flames”, diu un cop és a l’habitació de l’hotel. 

Gran part del diàleg de la sèrie està construït entre el personatge i els seus pensaments, de manera que Benedict Cumberbatch contesta i es dona rèplica a si mateix mentre ofereix a càmera un repertori extraordinari d’expressions facials per mostrar els diversos estadis emocionals que travessa. El seu cos es mou en consonància i tan aviat el veiem arrossegar-se per terra com ofegant-se en una banyera, avançar amb pas decidit per un passadís, agafar-se a si mateix mentre tremola, colpejar amb fúria una finestra o agenollar-se  i replegar-se fins a convertir-se en un fetus.

Patrick Melrose
Creador: David Nicholls
(adaptant les novel·les de Edward St. Aubyn)
Repartiment: Benedict Cumberbatch, Hugo Weaving
Minisèrie
Canal: Showtime, Sky

Al seu voltant, la resta de personatges són figures que conformen l’entorn de la dansa del dolor de l’actor. Alguns no s’adonen del que li passa, d’altres se n’adonen però no diuen res perquè saben que és ric i se li permeten totes les extravagàncies que vulgui. D’aquesta manera la sèrie mostra un món de luxe on no hi ha regles i on la bogeria de l’aristòcrata pot fer-ho ballar tot al seu ritme. Només quan surt del seu entorn de privilegi, en un barri difícil de la ciutat de Nova York, és possible que li passi alguna cosa. Però està tan acostumat a ser l’estrella de la funció i que tot vagi com ell vol que ni tan sols s’immuta quan el taxista que l’ha dut fins allà decideix marxar corrent a la mínima oportunitat. 

El personatge és tot privilegi i pot ser insuportablement irritant, però els flashbacks de la infantesa en què s’aprofundeix en el trauma que té amb el seu pare equilibren la percepció i el converteixen en una figura trista, tràgica, que Benedict Cumberbatch articula a la perfecció. L’actor ha mencionat que aquest era un dels dos personatges que sempre havia volgut interpretar (l’altre és Hamlet) i es nota que té el coneixement de Patrick Melrose més profund que el que permet el guió, conseqüència d’haver-lo estimat en la lectura de les novel·les d’Edward St. Aubyn en què es basa la minisèrie.

Si bé és cert que hi ha moments en què la minisèrie sembla un vestit a mida fet per al lluïment de l’actor, també ho és que és difícil no rendir-se als seus peus quan mostra una paleta tan impressionant d’habilitats. Aquí hi ha el Cumberbatch de Sherlock i el Cumberbatch de The Hollow Crown, metamorfosejats a través d’una història que li permet tots els excessos i amb una posada en escena tan magnètica com el seu virtuosisme interpretatiu. Li cauran tots els premis possibles per aquest paper. I tots merescuts. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.