Des del Senat

"L'Estat espanyol ha optat per la via turca: reprimir, empresonar, prohibir i amenaçar"

És el senador de moda. Jon Inarritu, d'EH Bildu, ha destacat els darrers mesos per la seva crítica a l'aplicació del 155 i la repressió contra l'independentisme. Un corcó dins la comissió de control del Ministeri d'Interior que no s'afarta de preguntar i denunciar. Ens trobem amb ell abans que enceti una gira de xerrades pel principat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al seu Twitter parla més de Catalunya que no d'Euskal Herria...
És cert que en aquest moment de gran repressió a Catalunya, des d'Euskal Herria, que sempre hem tingut llaços amb el poble català, creiem que és el moment d'expressar aquesta solidaritat. A més, al Senat és on s'ha aprovat el règim del 155 i, per tant, he tingut més eco a l'hora de denunciar el que està passant a Catalunya. Per més inri, sóc a la comissió de control del Ministeri d'Interior, des d'on s'està controlant tota l'operació Copernic i la brutalitat de l'1 d'octubre.

Deu ser dels pocs senadors amb impacte mediàtic...
És cert que el Senat sol tenir poc eco mediàtic. Els grans debats es fan primer al Congrés i després se solen repetir al Senat. A més, la majoria absoluta del PP evita que hi pugui haver sorpreses. On hi pot haver alguna cosa és en control del govern. En un moment d'excepció com és el 155, aprovat al Senat, he tingut més protagonisme. Però suposo que l'onada passarà. Espero que sigui aviat. Ha estat una anomalia aplicar el 155 de manera, m'atreviria a dir, inconstitucional i de manera antidemocràtica.

Vas ser al Senat el dia que es va aprovar l'article 155, com ho vas viure?
Ara que està tan de moda la paraula supremacisme, aquell dia vam veure com entrava Rajoy a l'hemicicle amb una gran ovació dels Senadors del PP. Vam veure també com, després del 155, allò va acabar amb una gran ovació del trio del 155. L'"a por ellos" que vam veure per part de policies i guàrdies civils que venien a pegar ciutadans de Catalunya, aquell dia el vam veure en forma d'aplaudiment. Ahir mateix, vam veure els artífexs del 155 parlant de quines mesures més dràstiques prendrien en cas d'aplicar-lo de nou en pròximes dates.

Pel que dius, no sembla que l'aprovessin a contracor...
No! No! De fet, sabien perfectament que s'aprovaria el 155. A vegades hem escoltat algú que va fer tasques de mediació, com Urkullu, dient que si s'hagués obeït no s'haguera aplicat. No és cert. Sabien perfectament que l'aplicarien. Estan orgullosos del que van fer. El problema és que no ha servit per fer una reflexió de l'Estat espanyol. Veiem com, en aquests moments, el conflicte polític que estava sobre la taula aquell 1 d'octubre hi segueix essent. És més, van convocar unes eleccions pensant que les guanyarien i se'n van endur una gran clatellada de la societat catalana. Les tupinades post electorals per la presidència han estat per evitar un nou Govern. Tinc la sensació que no han après la lliçó que hi ha un problema polític que s'ha de resoldre de manera política. Però l'Estat espanyol ha optat per la via turca: reprimir, esclafar, empresonar, prohibir i amenaçar.

Això es veu també a la Comissió d'Interior?
Hem vist un intent de justificar el que és injustificable. És el primer cop a la història que una consulta, legal o il·legal, és reprimida. Aquest mèrit el té Espanya. Ha fet alguna cosa que ningú havia fet al món occidental i modern. És un ridícul internacional, per molt que l'han intentat justificar. Recordem que han intentat modificar les dades. Parlaven de 400 i escaig policies ferits, que han reduït a 111 en una resposta que em van donar. També he vist que Zoido no ha respost totes les preguntes que se li han fet a la comissió. Jo estic insistint perquè faciliti tota la informació que se li va demanar al gener. Estem a mes de maig i el Govern segueix sense respondre. De fet, tinc sol·licituds d'informe que van caducar fa dos mesos i avui segueixen sense resposta. Hi ha una falta de transparència total a la comissió d'Interior.

Volguda?
Òbviament. Estan ocultant informació de la brutalitat que es va exercir contra les persones que van anar a votar, perquè són conscients del ridícul que van fer aquell dia. No se'ls va escapar de les mans, la repressió de l'1 d'octubre estava calculada. Per causar el terror a diversos col·legis electoral. Hi havia una proporció de persones que per por a anar a votar no hi anirien. Tenint en compte les enquestes de mitjans poc independentistes que deien que hi aniria més del 55%, crec que l'objectiu era que no s'arribés al 50%. No contaven que la comunitat internacional es posés les mans al cap.

Creu que l'estratègia de l'independentisme posterior al 28 d'octubre ha estat encertada?
Sempre dic que a Catalunya vinc a aprendre, no a ensenyar. Òbviament, hi ha hagut encerts i desencerts. El gran encert va ser presentar-se a les eleccions il·legítimes. La meva sensació és que el Govern intentava que algú no s'hi presentés per tenir una majoria diferent de les institucions catalanes. Des de fora crec que seria interessant crear dos fronts. Un per l'embat democràtic. Per l'altre, conformar una majoria molt més àmplia per fer front al tsunami repressiu que es va activar al setembre i que no pararà. L'Estat té la voluntat de canviar el paradigma, que sigui tal el nivell de repressió que canviï això d'un problema polític a un de repressió i entri en una cadena d'acció – repressió. L'Estat intenta sembrar la discòrdia perquè neixi una possible resposta de caràcter violent i convertir això en un problema d'ordre públic, quan hem vist durant anys que aquí hi ha una demanda democràtica i pacífica.

A Euskal Herria coneixen molt bé què és fer política pendents dels presos. Com analitza el que passa a Catalunya?
Ara mateix, hi ha un panorama en què queden per resoldre el tema de les víctimes. Veiem com hi ha 300 persones que són ostatges de la política de venjança del Govern. Des del meu punt de vista, a Catalunya, el més encertat seria avançar en resoldre el problema polític, però a la vegada crear un front ampli perquè des del carrer, les institucions, facin campanya i donin suport als presos i als familiars perquè estiguin el més d'hora possible a casa. No és una qüestió només de defensa jurídica, cal també força a les institucions, al carrer, a escala internacional per denunciar que hi ha tot un govern pres o perseguit. És l'únic cas a l'Europa occidental després de la segona Guerra Mundial. També una presidenta del Parlament i dos representants de la societat civil catalana.

Què li sembla la investidura de Quim Torra?
El conec, crec que és legítima. No sóc qui per valorar. Em sembla una bona decisió des del moment en què ha estat escollit per una majoria de membres del parlament.

Molts l'han titllat d'etnicista...
Avui llegia una entrevista a Baños que deia que aquestes campanyes de desprestigi s'havien fet també contra Carod-Rovira perquè s'havia reunit amb ETA o es va posar una corona d'espines. Ja s'ha vist això. S'han agafat quatre tuits desafortunats, amb els que s'intenta crear un estigma, no només sobre Quim, sinó sobre tot el sobiranisme català. És un exemple republicà, intentar comparar-lo amb models d'extrema dreta no té sentit, l'independentisme català és tot al contrari, és integrador. No treuen altres tuits de solidaritat amb Blas Infante, el poble andalús o les persones migrants. Més enllà de què em semblin desafortunats, si podem la lupa en els tuits que molts han fet, no passen la prova del cotó. Començant per Albert Rivera que al 2009 va anar a les europees amb un partit xenòfob com Libertas.

Com valora el paper que ha pres el PNB?
Sóc crític amb com ho estan fent. Que s'aixequi o no el 155 en aquest moment, però també perquè els pressupostos que presenta el PP són insolidaris i antisocials. Crec que el PNB no els hauria de donar suport argumentant pedaços com és que s'apujaran les pensions de manera ridícula. Esperaria molt més del PNB. Per exemple, que el senyor Urkullu hagués anat a visitar el Govern a la presó i fins i tot a Berlín. Crec que hagués respost al sentir majoritari dels bascos i les basques.

Què en queda del llegat d'Ibarretxe?
Lamentablement el seu sector no està avui a la direcció i el sector d'Urkullu és el més allunyat al que defensa el sector d'Ibarretxe. Defensa postures que en molts casos poden titllar-se d'autonomistes o regionalistes, legítimes, però xoquen veient la posició de l'anterior lehendakari.

Com has viscut la fi d'ETA?
Content. Crec que ha estat una notícia molt positiva. Esperada per la societat basca. És cert que la gran notícia va ser el 2011 quan van abandonar la violència. L'Estat espanyol és l'únic cas que, podent, no ha volgut participar de la dissolució d'una organització armada. No només això, també ha posat tots els obstacles possibles perquè no es produís. Xoca que aquells que molts cops ens hagin acusat de simpatitzar amb ETA, que no és així, estiguem molt contents i, en canvi, el PP estigui molt enfadat. S'ho ha pres molt malament, no té sentit. Sembla que se'ls ha acabat una gran excusa per fer cortines de fum. S'han multiplicat els casos de detencions per enaltiment del terrorisme respecte a quan ETA estava en actiu. També a Catalunya estem veient, dia a dia, el curiós tot és ETA. Aquella estratègia que algun jutge estrella i el ministre Mayor Oreja van començar en el seu dia.

Nosaltres vam veure com amb l'excusa de la violència es va fer un nivell de repressió total. Ara veiem que a Catalunya, sense el nivell de violència, es repeteix la mateixa mecànica. Es crea un relat fictici per intentar criminalitzar.

Què creus que suposarà per a l'esquerra abertzale aquesta fi de la violència?
Veiem com segueixen sense resoldre's una sèrie de coses com el reconeixement a totes les víctimes, veiem com queda pendent de resoldre's la qüestió de les persones preses. Allunyades, la majoria dels casos, més de 500 o 1.000 km lluny de les seves cases. Suposa una doble pena, no per a ells, sinó per a les seves famílies. Tot això queda per resoldre.
A més, s'han creat noves possibilitats, la possibilitat de crear un front d'esquerres sobiranista que aspira a governar a Euskal Herria. Això ens permet treballar en un altre clima, on un conculcador de drets humans com ETA ha desaparegut del mapa. Ara queden altres conculcadors que esperem que desapareguin en un futur. Estem en el mateix estat que Catalunya Sud i veiem que no serà fàcil, però tenim un repte al davant. Seria molt interessant obrir un front democràtic a l'estat perquè siguin els ciutadans els que decideixin el seu futur institucional.

Perquè creu que a l'esquerra abertzale li ha costat acabar d'apostar, en les últimes dècades, completament per la pau?
Crec que l'Estat ha posat totes les traves possibles per allargar l'existència d'un conflicte amb un vessant violenta. Quan a el 2003 l'Estat il·legalitza Herri Batasuna, fa que no totes les opcions polítiques es puguin defensar per mitjans polítics. Això fa que gent pensi que és legítim fer-ho per altres vies. L'estat va posar totes les traves perquè no es crees el clima. A Euskal Herria, l'Estat va conculcar drets per mera activitat política amb l'excusa d'ETA. Crec que la immensa majoria de la gent que participava en l'esquerra abertzale oficial defensava els cabals polítics.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.