Repressió

Derrota judicial i moviments per encaixar la mobilització catalana en el delicte de rebel·lió

La justícia belga ha tombat, per segona vegada, l’euroordre de Pablo Llarena per extradir els ex consellers del govern català. En paral·lel, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, proposa repensar el delicte de rebel·lió. Una idea que algú proper a ell ja havia enunciat abans.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Nova victòria de la defensa de Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, i nou revés de la justícia belga al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. Un defecte en l’euroordre reactivada pel jutge espanyol el març passat ha estat el pretext de la justícia de la capital europea per denegar l’extradició. Llarena reclama Comín per delictes de malversació i rebel·lió, i a Puig i Serret per malversació i desobediència.

El jutjat que ha hagut de pronunciar-se sobre aquesta qüestió al·lega que els fets enumerats en la segona euroordre del magistrat no es corresponen amb els de l’ordre de detenció nacional emesa el passat novembre per la jutgessa de l’Audiència Nacional espanyola, Carmen Lamela, contra els consellers. El jutge ha refusat, fins i tot, valorar el contingut de la demanda.

Aquesta decisió es dona a petició de la fiscalia de Bèlgica, qui en teoria representa els interessos de l’Estat espanyol al procés. Per tal de fer efectiva la petició d’extradició la primera vegada, el ministeri públic espanyol va equiparar la rebel·lió i la sedició al tipus penal d’aquest país de coalició de funcionaris contra la llei. Ara, els tres consellers podran sortir de Bèlgica, si bé Llarena podria tornar a emetre euroordres.

‘Adequar’ la rebel·lió

En una entrevista a TVE, el líder dels socialistes espanyols, Pedro Sánchez, ha assegurat que comptarà amb la seva formació si el govern de Mariano Rajoy es planteja una reforma del Codi Penal espanyol que impliqui un canvi en la consideració del delicte de rebel·lió. Sánchez creu que cal “adequar” aquest tipus al que hem viscut aquests últims mesos al Principat.

El cert és que les afirmacions de Sánchez recorden a una cadena de piulades del sociòleg Pau Marí-Klose, les simpaties del qual cap al líder socialista no són cap secret. Unes simpaties que ja han estat percebudes i qualificades d’“en excés favorable[s]” per articles desprovistos de qualsevol cosa remotament semblant a una crítica cap  al líder del PSOE. A la cadena, Marí-Klose apuntava a la “inclinació dels juristes a pensar la rebel·lió” en uns paràmetres que, al seu parer, estaven “desajustats a la realitat contemporània europea”. Per l’acadèmic, la possibilitat d’alçament armat a “l’Europa postindustrial del segle XXI” és molt remota, però no així els programes que volen “derrocar l’ordre constitucional”.

Pedro Sánchez repetí l’argument de Pau Marí-Klose, proposant adaptar el tipus penal objecte de controvèrsia a la “defensa d’un bé jurídic com la Constitució” des que l’actual formulació del delicte de rebel·lió està vinculat a cops militars. D’existir consens sobre aquesta reforma, no es podria aplicar als consellers actuals. Però sí tindria efectes sobre representants electes que provessin de seguir les seves passes.

La resolució judicial sobre l’euroordre d’avui podria apuntalar aquesta postura.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.