XII legislatura

Un tràmit incòmode per a Torra

El plat fort està previst per dilluns. Tot i això, aquest dissabte se celebrava un pas necessari per arribar a la segona votació d’investidura on Quim Torra serà investit per majoria simple. No ha estat així en aquesta ocasió, on ha obtingut 66 (JxCat i ERC) dels 68 vots necessaris. En la propera sessió, la CUP es mantindrà en l’abstenció. Tothom n’era conscient que aquesta no seria la jornada definitivai, potser per això, l’ambient previ era més descafeïnat que en d’altres ocasions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Ni a la cafeteria ni als passadissos s’hi palpava el nerviosisme d’altres grans ocasions. Només trencaven la tònica algunes bromes de somriure nerviós de diputats de Junts per Catalunya cap a membres de la CUP interrogant-los sobre el sentit del seu vot. O periodistes perseguint Antoni Castellà, per saber les darreres novetats de la consulta a les bases de Demòcrates sobre la investidura de Torra: a favor.

La gran incògnita era la mena de discurs que faria el presidenciable. Després del discurs gris que va fer Jordi Turull en la difícil situació de saber que entraria a presó l’endemà, de Torra s’esperava un discurs que, d’alguna manera, intentés assegurar l’abstenció de la CUP el dilluns. També restava a l’aire la manera com l’oposició trauria a passejar els polèmics tuits del presidenciable que tanta volada han agafat els darrers dies.

Després d’una salutació, feta en català i aranès, Torra ha encetat el seu discurs recordant que no hauria de ser ell qui hauria d’estar demanant la confiança de l’auditori, sinó Carles Puigdemont acompanyat de la resta d’exiliats i presos polítics. “Mai ens cansarem de lluitar per la seva llibertat”, ha assegurat.

Amb posat tranquil i un gran llaç groc al pit, el presidenciable ha remarcat la urgència d’aturar el 155 per tal de “fer república” i, citant Joan Fuster, ha expressat que “tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”. “Per tant, fem-la nosaltres”, ha afegit. Torra xerrava, i a la part alta de l’hemicicle, els diputats de la CUP prenien nota àvidament. Natàlia Sànchez i Vidal Aragonès amb ordinador, Maria Sirvent i Carles Riera es feien un fart d’omplir fulls en blanc. Al cap i a la fi, el que els quatre diputats anticapitalistes poguessin dir és el que generava més expectació. El candidat ho sabia i ha intentat, en molts moments, acostar la seva retòrica a paràmetres que poguessin ser del gust dels cupaires.

Mentre, Torra avançava i recordava que “haurà de ser Puigdemont qui, el més aviat possible, faci aquest discurs”, remarcant el caràcter provisional del seu mandat i la seva subordinació al president legítim. “Persistirem, persistirem i l’investirem”, ha afegit, remarcant que aquesta era “la base del projecte republicà que els presento”. Ha aprofitat, també, per dirigir a unes paraules als que critiquen que s’hagi allargat tant la proposició d’un candidat efectiu: “si no és així, com guanyarem la batalla als tribunals internacionals”.

Torra també ha expressat que quedaven pocs dies perquè s’aixequés el 155. Ho deia, i de fons, des de la zona de diputats de l’hemicicle se sentia: “si la CUP vol”. En paral·lel, els diputats de Ciutadans, amb Carlos Carrizosa al capdavant, feien que “no” amb el cap tot rient. No ha estat el darrer cop que han fet befa, i en una ocasió, el presidenciable ha hagut d’aturar el seu discurs per demanar-los respecte cap a les seves paraules.

Conscient del context en què es produïa la investidura, ha remarcat que ell, i els que formessin govern amb ell, estaven disposats a assumir totes les conseqüències que es poguessin derivar de la seva praxi governamental.

També hi ha hagut paraules per al Govern espanyol i el rei d’Espanya Felip VI, així com per a Jean Claude Juncker. En castellà, ha ofert mà estesa a l’Executiu Rajoy per “seure a negociar en una mateixa taula els problemes que ens tenallen”. Ha recordat també unes paraules proferides el 1990 per l’aleshores príncep de Girona a la cambra catalana: “Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui”. Torra li ha recordat allò dit fa anys i li ha recriminat el seu posicionament actual vers l’independentisme amb un sonor i contundent “Majestad, así no!”. I del castellà a l’anglès, per demanar a Juncker que la Unió Europea s’impliqui per trobar una sortida a la crisi catalana.

Finalment, s’ha adreçat als diputats, amb una pausa per mirar la bancada unionista, per demanar-los diàleg i retreure’ls que “no es pot mantenir l’insult com a manera de referir-nos”. Els diputats de PSC, PP i Ciutadans ha reaccionat amb un sorollós aplaudiment altament sospitós de ser proferit amb animus iocandi.

El presidenciable ha prosseguit clar i serè, afirmant que el seu seria un govern per fer república, “basat en valors republicans i grans debats de país constituents”. De fet, ha posat èmfasi en reivindicar la necessitat que la legislatura se celebri un procés constituent que “ha d’acabar esdevenint una proposta de Constitució per la República”. També ha exposat la necessitat de constituir una Assemblea d’Electes “a l’interior” i l’Espai Lliure d’Europa “a l’exterior”, com a símbols del projecte republicà.

Així doncs, tot i que no ha entrat en els detalls del pla de Govern, argumentant que ja ho havia fet Jordi Turull, ha exposat els que per ell eren els quatre eixos clau. El primer, la restitució de les institucions catalanes passarà, entre d’altres coses, per la constitució d’un comissionat vinculat a Presidència que haurà d’avaluar els impactes de l’aplicació del 155. El segon i el tercer eix, basats en la creació de “polítiques de progrés en la voluntat d’avançar cap a una república de tothom i polítiques de repartiment de riquesa”, ha anunciat que destacarien per l’implementació de la Renda Garantida de Ciutadania i polítiques per una república “justa, igualitària i feminista”.

Finalment, com a quart punt, ha remarcat la voluntat de seguir projectant Catalunya i el projecte republicà al món. Així doncs, ha assegurat que es tornarien a obrir les delegacions a l’exterior i que consolidaria “l’Institut Ramon Llull com a instrument fonamental de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes a partir de la Declaració de Palma de 2017”.

Finalment, ha adreçat paraules cap al poble de Catalunya al que ha dit que “la llibertat de Catalunya no serà obra d’aquest Parlament ni d’aquest Govern, us l’heu de guanyar vosaltres. Així és com els pobles guanyen les victòries més velles”. Torra ha exhibit discurs humanista i patriòtic, apel·lant sovint a les emocions. Un clar exemple ha estat quan, gairebé a les acaballes, ha volgut tenir un record cap a Muriel Casals, de la que ha destacat que era “una revolucionaria que somreia”.

La intervenció l’ha volgut acabar amb una frase del poeta eivissenc Maria Villangómez: “voler l’impossible ens cal, i que no mori el desig”.

 

La repressa

Després de dues hores de recés, el ple ha prosseguit amb la resposta de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas. Com calia esperar, li ha retret els famosos tweets i articles, per després dir a Torra que representava “més llenya al foc”. També li recriminava no fer esment a gaires polítiques socials i que hagués optat per no entrar a fons en el programa de govern. Amb un to més nerviós i entrebancat més del que és habitual en ella, deia que Torra no volia “dirigir un Govern: ha vingut a dirigir un CDR”. Finalment ha dit que el nou candidat a president representava només “més confrontació, més conflicte, més procés”.

La següent intervenció ha estat la del portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, qui felicitava a Torra pel discurs i accentuava el to social que ha mancat al discurs de Torra. Ha fet també una menció a l’1 d’octubre que en l’anterior ple la CUP els havia recriminat. Com en el discurs de Torra, bona part del relat ha estat dedicat a intentar captar de nou el beneplàcit dels anticapitalistes. També ha recriminat el to de C’s: “són més de cridar que no de convèncer”. Ha fet també una crida al diàleg, distanciant-se de la via unilateral.

Al republicà l’ha seguit Miquel Iceta (PSC) qui ha denunciat que “molts catalans no podem acceptar un president rebaixat”, pel caràcter de subsidiarietat amb Puigdemont i la provisionalitat expressada. “Sembla que vostè té un problema amb el castellà, no se n’adona que és la llengua de molts catalans? Com vol representar el conjunt de la ciutadania”, li etzibava un Iceta hàbil i sorneguer. Malgrat tot, el líder socialista també ha volgut mostrar un confrontació poc frontal, expressant que volia donar una oportunitat al candidat.

Xavier Domènech, que des de la bancada no podia evitar riure amb els comentaris del seu predecessor, s’ha mostrat content per què hi hagués una proposta de president efectiu, tot i que ha criticat que s’hagués trigat cinc mesos a fer-la. “Ha sigut un bon discurs per a Carles Puigdemont i per intentar convènncer la gent de la CUP, però no pel conjunt del país”, ha reblat. El líder de Catalunya en Comú ha demanat ferventment a Torra que expliqués què en pensava dels espanyols. La pregunta quedaria sense resposta.

Un dels més contundents en la seva primera resposta ha estat el portaveu de la CUP, Carles Riera, qui catalogava el discurs d’autonomista. També ha reivindicat que “si avui som davant d’un quart candidat és perquè JxCAt i ERC no han volgut desobeir l’Estat”. Finalment, ha exposat que demà la seva militància decidiria si calia investir o no a Torra. En acabar el discurs, mentre pujava cap a la bancada, ha xocat la mà amb Magda Casamitjana, que lluïa una samarreta amb el lema “jo sóc Dolors Bassa”. Samarretes d’aquesta mena les duien també Adriana Delgado, amb “jo sóc Marta Rovira”; Eva Baró, amb “jo sóc Carme Forcadell”; i David Rodríguez, “jo sóc Meritxell Serret”.

La darrera intervenció de l’oposició ha estat la de Xavier García Albiol, del PP que ha recordat a Torra que si “pot ser candidat a president és perquè Espanya és una democràcia. És més, si en algun moment té la temptació de passar de les paraules als fets, actuant al marge de la llei, respondrà actuant com ha fet amb aquells que ja ho han intentat”. Restava només Eduard Pujol, de Junts per Catalunya, qui mostrava, com no podia ser d’una altra manera, el seu acord absolut amb l’expressat pel candidat a la presidència: “el problema no el tenen amb vostè senyor Torra, sinó amb l’existència d’aquest Parlament”. Pujol ha tingut temps també per recriminar el comportament a la bancada de Ciutadans  que no ha parat de fer remor durant bona part de les intervencions independentistes.

 

Rèpliques

“Demanem diàleg amb totes les conseqüències. Haurem d’assumir riscos”, deia Torra només iniciar el seu segon torn d’intervenció. De davant seu l’assenyalava Carlos Carrizosa (C’s), com volent dir que seria ell qui els assumiria. “Jo, sí. Surto d’aquest debat amenaçat”, constatava el presidenciable.

A partir d’aquí, Torra dedicava el gruix del discurs a fer saber a la CUP que el seu mandat seria nítidament republicà i que estava completament compromès amb el procés constituent. Indicava, també, que considerava imprescindible que la suma independentista fos de 70 diputats i que es comprometria a fer que la majoria contés sempre amb els diputats anticapitalistes.

Ha reivindicat també el llegat de Carrasco i Formiguera, diputat al Congrés espanyol que durant la República va defensar l’Estatut català i posteriorment seria afusellat. El citava, textualment: “per mi és un honor ser un radical i defensar Catalunya radicalment”.

Semblava que el discurs convencia, parcialment a la CUP, que en el moment de la contrarèplica s’ha mostrat molt més afí al candidat. Remarcant, clar, que el sentit del seu vot depenia de les bases. Ha dit que compartien el camí cap a la república, tot i que els ha demanat definir un full de ruta.

Cal esmentar dues repliques més. La d’Arrimadas advertint a l’independentisme que s’equivocava posant al capdavant un candidat que “reivindicava” els Germans Badia, especialment a Sergi Sabrià, a qui ha demanat que la mirés als ulls i li respongués si estava d’acord amb els postulats de Torra. La segona, la del mateix Sabrià, retornant a Arrimadas la petició de que el mirés als ulls i preguntant-li si li semblava normal riure “quan el senyor Torra parla de presos”.

Finalment, tot tal com estava previst. 66 vots a favor, 65 en contra i 4 abstencions. Totes les mirades posades en el consell polític de la CUP a Cervera, des d'on han anunciat que reiteraran l'abstenció.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.