Encobriment. És el delicte del qual podrien ser acusats els quatre acompanyants de Carles Puigdemont a Alemanya, quan el president va ser detingut tot just després de superar la frontera des de Dinamarca. Així ho estudia l’Audiència Nacional, que a través del jutge Diego de Egea ha citat el 29 de maig tots quatre a declarar. Els acompanyants de Carles Puigdemont eren dos Mossos d’Esquadra, l’empresari i amic seu Josep Maria Matamala i el catedràtic d’Història Josep Lluís Alay.
De tots quatre, tres ja van ser detinguts perquè declararen tot just quan es va saber que havien aterrat a territori espanyol. Un dels Mossos d’Esquadra fou detingut al mateix aeroport i un altre al voltant de sa casa. Alay també fou capturat el mateix dia. Els tres foren alliberats després de declarar. Ara, hauran de fer-ho a l’Audiència Nacional.
Aquesta és la penúltima maniobra de l’Estat per assenyalar l’entorn del president cessat per l’article 155. Durant el mateix dia, a través del digital El Confidencial, ha transcendit que el Ministeri d’Hisenda hauria posat en marxa un expedient sancionador contra Carles Puigdemont per no haver complit la Llei d’Incompatibilitats d’Alts Càrrecs de la Generalitat.
Es tracta d’una llei que obliga els dirigents polítics a presentar declaracions d’activitats, patrimoni i interessos tres mesos després de l’abandonament del seu càrrec públic. Segons informa el mitjà esmentat, Carles Puigdemont hauria ocultat «reiteradament» les dades requerides, pel que hauria comès una «greu infracció» que el podria condemnar a no ocupar cap altre alt càrrec públic durant quatre anys.
Puigdemont hauria estat «un dels pocs» alts càrrecs públics catalans dels gairebé 200 cessats pel Govern espanyol des del 27 d’octubre que no hauria entregat aquests documents requerits. El president, que hauria estat notificat a Bèlgica, diu el digital, no va complir amb el requeriment. El Govern de la Generalitat de Catalunya és, ara, l’entitat responsable de decidir sobre el futur polític de Carles Puigdemont. Com que està intervingut pel Govern espanyol, aquesta decisió es podria prendre en un consell de ministres d’ací a unes dos setmanes, segons indica el mitjà.
Aquest fet es produeix enmig de la batalla dialèctica que hi ha entre el Partit Popular i Ciutadans. El partit taronja ha insistit a acusar el del Govern espanyol de no ser tan contundent com caldria amb el procés català. Un posicionament que Albert Rivera s’ha entestat a escenificar darrerament. El més afectat d’això ha estat Cristóbal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda, assenyalat per haver reiterat que el Govern català no va gastar diners en l’1 d’octubre.
Mentrestant, Carles Puigdemont ha convocat la direcció del PDeCAT a Berlín per, previsiblement, comunicar qui serà el candidat o candidata definitiva per ser investit president de la Generalitat de Catalunya.