L'estupefacció inicial ha deixat pas a una gran polseguera política. La denúncia de l'Advocacia de l'Estat contra l'Ajuntament de Pollença per atorgar a ajudes a les empreses que usin el català com a llengua vehicular -per retolació, cartes de bars i restaurants...- ha causat un enorme rebombori entre els partits.
En el Govern no donen crèdit. La consellera de Cultura, Fanny Tur, ha valorat que “és preocupant la involució democràtica del PP, que no reconeix allò que empara la pròpia Constitució. Això demostra que té un problema de comprensió lectora greu, que em preocupa com a consellera”, deia, irònica. Els cinc partits que donen suport a l'Executiu -PSOE, Podem, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera- s'han expressat en termes semblants, com era previsible. Tots carreguen contra el PP per la seva actitud “contra la normalització del català” i titllen com a “aberrant” l'actitud de l'Advocacia de l'Estat. Des de Més s'ha recollit la mordacitat del batlle de Pollença, Miquel Àngel March, quan digué que el recurs als jutjats devia ser part “del 155”, i s'ha elevat a opinió política. Josep Ferrà, portaveu parlamentari de la formació, assegurà, seriós, que “això és la translació de l'article 155 a Balears” tal com “ja avisà Rajoy que passaria”, fent referència a quan el president del Govern central alertà, en la seva visita a Palma el passat 21 d'abril, del “perill de contagi” del sobiranisme català a les Illes i s'expressà contra el decret de català a la sanitat.
A l'oposició, el regionalista PI -Proposta per les Illes- titllà de “vergonya” que un ens públic com és l'Advocacia de l'Estat “es dediqui a aquestes coses” com és “molestar” les iniciatives “a favor de la llengua pròpia que són, a més, totalment voluntàries”, segons va manifestar el vicepresident de la formació, Josep Melià.
Des de Ciutadans, Xavier Pericay posa l'esment en que “no es pot destinar doblers públics a aquest tipus de qüestions” perquè, al seu parer, “la doctrina del (Tribunal) Constitucional fixa que no es pot fer predominant una llengua sobre l'altra i és això el que passa en aquest cas”.
Allà on ha fet més mal la situació que s'ha originat a Pollença és en el PP. En privat com a mínim es diu que és “una greu ficada de pota” de la Delegació del Govern, la titular del qual és Maria Salom, perquè “no en traurem res de bo i en podem treure molt de dolent”, tal com assegura una font. En públic es matisa més. La portaveu parlamentària, Margalida Prohens, assevera que “nosaltres hi votàrem a favor (a Pollença) a pesar que el nostre portaveu advertí la majoria de govern (municipal) que així com s'havia redactat hi havia un potencial problema de constitucionalitat que ara s'ha fet evident”. Al mateix temps, algun batlle popular, com el de Petra, Martí Sansaloni, s'ha manifestat radicalment en contra del recurs perquè “s'hauria de dedicar (l'Advocacia) a altres coses”, però en general intenten contenir la seva opinió. Tot i que la processó va per dins. Estan enfadats amb Salom perquè no entenen la raó d'aquesta ofensiva en contra del català. La titular de la Delegació del Govern va emetre aquest dimecres un comunicat en el qual assegura que “l'obligació (de la Delegació del Govern) és vetllar perquè els dos idiomes siguin iguals tal com diu el (Tribunal) Constitucional”. I, per cert, que per deixar clara la seva postura, anuncià també que els seus serveis jurídics han eixamplat la denúncia contra l'Ajuntament de Capdepera per haver aprovat una subvenció en els mateixos termes que el de Pollença.
A la cúpula del PP balear no s'entén res del que ha passat. Dimarts passat, durant el plenari setmanal del Parlament, quan ja es coneixia que Delegació del Govern havia transmès a Advocacia de l'Estat la decisió de Pollença i que la resposta era portar-la als tribunals, fonts conservadores mostraven la seva estranyesa perquè “nosaltres hem fet igual durant molt de temps”. En efecte, les ajudes al català per part d'ajuntaments governats pel PP han estat una constant des de fa dècades. La incomprensió és encara més intensa perquè “això ens obliga a prendre posicions públiques que inevitablement seran discordants i en conseqüència ens erosiona”.
El dimecres, el president del PP balear, Biel Company, intentà, aprofitant una compareixença davant dels periodistes per mor d'un altre tema, acabar amb la polèmica situant-se en una posició de difícil equilibri: “nosaltres no jugarem mai a la confrontació amb temes de llengua”, afirmació que alguns varen entendre com una crítica implícita a la Delegació del Govern, i acte seguit afegia que “jugarem sempre a estimar i potenciar els dos idiomes oficials” de les Illes, per així que no es pugui dir que no es manté dins d'allò interpretat pel Tribunal Constitucional. Quan se li demanà concretament sobre els recursos de l'Advocacia de l'Estat tirà balons fora: “nosaltres no ens ficam en aspectes legals” de la qüestió.
La incomprensió entre molts quadres dirigents del PP és absoluta. Tal com publicava Última Hora aquest dijous, l'actual batlle de Pollença no ha fet més que repetir, exactament igual, allò mateix que l'exbatlle del PP de la localitat, Tomeu Cifre, havia aprovat el 2015, que era igual al que s'havia aprovat anteriorment tantes altres vegades.