L'estupefacció és absoluta entre la classe política mallorquina. Fins i tot entre el PP. L'Advocacia de l'Estat ha denunciat davant dels jutjats l'acord del passat 22 de febrer de l'Ajuntament de Pollença de subvencionar a les empreses i associacions que usin el català com a llengua vehicular, que inclouen les ajudes als comerços per retolar en català, a bars i restaurants per tenir les cartes en català...
Recurs de l'Advocacia
Segons l'Advocacia, el que fa el consistori "no és buscar el foment del català com a llengua cooficial de la Comunitat Autònoma sinó l'eliminació de l'altra llengua cooficial, el castellà". Per la qual cosa demana als jutjats la suspensió cautelar d'allò aprovat. El recurrent raona, així mateix, que l'actitud de l'Ajuntament suposa "l'incompliment del sistema legal dissenyat per la nostra Constitució".
La notícia arribà a Pollença i ningú no s'ho acabava de creure. Tothom en el poble se'n fa creus. Des de fa vint anys, el consistori, governi qui governi, ha estat atorgant subvencions per al foment del català en molts àmbits i mai no havia passat res igual ni semblant. Ningú no entén res. El batlle, Miquel Àngel March, antic portaveu del GOB i primera autoritat local gràcies al pacte de la coalició que encapçalava -Junts Avançam: PSOE, Més, ERC i independents- amb dos grups independents -Unió Mollera i Alternativa per Pollença- després de les eleccions de 2015, s'ha mostrat sorprès. En primera instància digué, amb sornegueria, a veure si això seria part "del 155", en referència a l'article de la Constitució que s'aplicà a Catalunya per intervenir la Generalitat i destituir el Govern constituït democràticament. La incredulitat deixà pas a la irritació. Perquè com ha dit Macrh, "des de fa més de vint anys (de suport municipal al català) no havia passat res mai i resulta del tot incomprensible un recurs de l'Advocacia de l'Estat sobre una qüestió que mai ha aixecat cap problema, que ha estat assumida amb normalitat i unanimitat social i política".
Encara resulta més estrambòtic perquè, tal com recordava el batlle en unes declaracions al diari Última Hora, "la partida destinada" a la normalització és només de 5.000 euros i, per tant, "val més sa corda que es bou", que és una frase feta mallorquina que vol dir, com és evident, que la part secundària, la corda i, pel cas, el recurs de l'Advocacia, durà més feina i costarà més doblers que allò que és substancial, el bou o, pel cas, les ajudes al català de l'Ajuntament de Pollença.
Però en el Govern de l'Estat no ho veuen igual. No creuen que es tracti d'una qüestió de diners sinó de principis constitucionals. Així es desprèn del que -segons el diari citat- argumenta l'Advocacia quan assegura que "la doctrina constitucional implica que de la regulació de la cooficialitat lingüística (a les institucions) no pot imposar-se l'hegemonia d'una de les llengües oficials en relació a l'altra, ni suposar una postergació o menyspreu de qualcuna de les dues", cosa que al seu parer passa amb la pretensió de l'Ajuntament de Pollença en relació al castellà. Argumenta que la decisió presa pel Consistori no és una mera subvenció a la promoció del català sinó l'ajuda pública “a eliminar el castellà" d'àmbits com per exemple les "cartes de bars i restaurants".
Val a dir que en cap moment de l'actual mandat municipal s'han manifestat diferències fonamentals en la política lingüística de l'Ajuntament de Pollença entre els grups polítics que donen suport govern municipal (Junts Avançam, 6 regidors; Alternativa, 1 i Unió Mollera, 2; que fan un total de 9 regidors) i l'oposició (Tots per Pollença -candidatura independent de dreta-, 6 regidors; PI -Proposta per les Illes-, 1; i PP, 1) , la qual cosa prova que, com diu el batlle March, no existeix cap problema al respecte d'aquest àmbit de gestió i que el recurs de l'Advocacia de l'Estat ningú l'entén. Ni a Pollença ni a la resta de Mallorca.