Embat Judicial

Llarena confirma els processaments i accelera el judici

Pablo Llarena ha confirmat el processament per rebel·lió i malversació de 23 polítics pels fets de l’octubre de l’any passat.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tal com calia esperar, Pablo Llarena ha confirmat el processament de Carles Puigdemont i de la resta de persones que van protagonitzar, segons ell, l’octubre català. Aquesta ha estat la seua resposta als recursos interposats per Carles Puigdemont i altres encausats. Les defenses encara podem presentar més recursos. Si el magistrat els torna a rebutjar, això podria suposar la suspensió dels càrrecs dels diputats al Parlament que resten empresonats. Un fet que no hauria de dificultar una possible investidura, atès es pot retardar durant setmanes.

En aquesta reafirmació hi ha, però, algunes novetats. Per exemple, el jutge no descarta rebaixar el delicte de rebel·lió al de sedició o conspiració en «el cas hipotètic que no quedaren acreditats els dos delictes».

Per rebel·lió estan processats Carles Puigdemont, Oriol Junqueras -tots dos també ho estan per malversació-, Carme Forcadell, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Clara Ponsatí, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Marta Rovira i Jordi Cuixart. Els acusats de malversació i desobediència són Meritxell Borràs, Carles Mundó, Lluís Puig, Santi Vila i Meritxell Serret. Només per desobediència estan acusats els membres sobiranistes de la mesa del Parlament -Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, sobre els quals Llarena considera que foren un «instrument per a una actuació delictiva»-, a més de Mireia Boya i Anna Gabriel.

A aquesta llista es podrien afegir Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els tècnics del Departament d'Economia que hi hagué en el punt de mira el 20 de setembre. Llarena ha demanat a la fiscalia que valore si els ha de processar després que el jutge d'instrucció de Barcelona ho haja contemplat.

A banda, el Tribunal Suprem ha expressat que les dades proporcionades pel Ministre Montoro arran de les acusacions de malversació permetrien mantenir tals sospites. És a dir, que les dades no descarten l'utilització de recursos públics de la Generalitat en l'organització de l'1 d'octubre. Un dels arguments esgrimits per Llarena per defensar la possible existència de malversació ha estat el canvi d'ubicació de seu social que van fer tres mil empreses durant aquells dies. Així, la interlocutòria expressa que: "el trencament de l'ordenament jurídic, no només ha impulsat que prop de 3.000 empreses (amb un volum de facturació de 44.000 milions d'euros) hagin canviat el seu domicili a indrets fora de Catalunya, sinó que el Govern hagués de respondre a una delicada retirada massiva de fons de les entitats financeres domiciliades a Catalunya".

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.