XII Legislatura

Rajoy impugna la llei de presidència i aplana el camí al Pla D

Amb l'admissió del recurs per part del Tribunal Constitucional, la llei queda suspesa automàticament. Un cop això passi, es preveu que Junts per Catalunya tiri endavant la proposta d'un candidat alternatiu.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Punt i final a la modificació de la llei de presidència. El portaveu del Consell de Ministres, Íñigo Méndez de Vigo, ha anunciat aquest dimecres al migdia que el Govern Rajoy ha decidit impugnar la llei aprovada la setmana passada al Parlament català que havia de permetre la investidura a distància de Puigdemont i la governança telemàtica. Com calia esperar, el Tribunal Constitucional ha decidit acceptar el recurs, pel que la llei ha quedat automàticament suspesa. Ho ha fet per unanimitat i tenint en compte també la demanda del Govern espanyol, que exigia Roger Torrent i els membres de la mesa impedir qualsevol iniciativa adreçada a investir Carles Puigdemont a distància. Arribats a aquest punt, des de Junts per Catalunya es començaria a activar el conegut com a Pla D. És a dir, la investidura d'un candidat alternatiu que no tingués conflictes oberts amb la justícia espanyola i que restaria condicionada a la possibilitat d'un futur canvi de presidència si en un futur es pogués investir a Carles Puigdemont.

Els darrers dies, les travesses per saber qui serà el substitut treuen fum, però el cert és que els diputats de Junts per Catalunya asseguren no tenir coneixement de qui és la  persona escollida. Una tria que dependrà exclusivament de Puigdemont. Fonts properes al president, però, creuen que aquest ja podria haver decidit qui seria la persona a ungir, tot i que tampoc s'atreveixen a afirmar-ho rotundament. Entre els noms que han guanyat força a les apostes dels mitjans els darrers dies hi ha els del vicepresident de la Mesa del Parlament Josep Costa, l'expresident d'Òmnium Cultural Quim Torra, l'exalcalde de Cerdanyola Antoni Morral o Elsa Artadi, tot i que aquesta darrera ha perdut pes els darrers dies.

El que sí que sembla força assegurat és que la investidura caldrà fer-la en segona votació i per majoria simple de 66 diputats (JxCat + ERC). Per arribar als 68 que són necessaris per investir en un primer intent caldrien els vots de la CUP. Malgrat que els anticapitalistes s'han reunit les darreres hores amb els partits majoritaris i que ningú vol descartar un possible acord final, en les darreres hores han remarcat que qualsevol candidat que no sigui Puigdemont contarà amb quatre abstencions. De fet, en la conferència política que va fer la CUP aquest dimecres, Carles Riera es va mostrar molt contundent amb el rumb "autonomista" que segons ells plantegen les altres dues formacions.

Així doncs, per arribar a aquesta majoria de 66 diputats que permetin investir un president efectiu, per a JxCat i ERC seran imprescindibles els vots delegats de Toni Comín i el mateix Puigdemont. Un vot que en el cas del conseller de Sanitat podria trontollar si dimecres que ve, dia 16, la justícia belga decidís deixar-lo en llibertat sense mesures cautelars. Cal recordar que la seva delegació de vot se sustenta sobre la prohibició de sortir de Bèlgica que pesa sobre Comín.

Per tant, sembla que, a partir de la suspensió del Tribunal Constitucional, tot s'hauria d'accelerar i la investidura se celebraria abans de dimecres 16 per garantir que Comín pogués votar. Des de Junts per Catalunya, de fet, s'ha remarcat els darrers dies la voluntat de que el govern estigui tancat entre els dies 14 i 15 d'aquest mes. Això podria suposar que la primera votació se celebrés entre divendres i diumenge d'aquesta setmana.

Abans, però, Jordi Sánchez haurà de renunciar com a candidat, qüestió que es podria resoldre via carta, tal com ja va passar amb la investidura de Jordi Turull. Després, Roger Torrent hauria d'iniciar una nova ronda de contactes que, perfectament, podria fer per via telefònica com també ha passat en les dues darreres ocasions.

Ultradreta contra la Mesa

Precisament Torrent és el protagonista d'una de les altres noticies del dia respecte la llei de presidència. La formació ultradretana VOX -que els darrers dies ha participat de les convocatòries per retirar llaços grocs- ha anunciat que es querellaria davant el Tribunal Suprem i demanaria presó contra el president del Parlament i els altres tres membres independentistes de la Mesa per haver permès la tramitació de la modificació de la llei de presidència. Cal recordar que VOX exerceix també d'acusació particular en els processos judicials contra els presos polítics independentistes.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.