XII legislatura

L’independentisme d’esquerres aposta per generar contrapoder econòmic

En els seus darrers posicionaments estratègics, tant ERC com la CUP remarquen la necessitat de bastir estructures que permetin reduir la dependència dels poders fàctics alineats amb l’espanyolisme.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Durant el llarg octubre català, el trasllat de la seu social de moltes empreses va ser una de les grans amenaces que va qüestionar l'estratègia independentista. La campanya mediàtica engegada a l’entorn d'aquest fet va ser un dels principals pilars del relat de la por emès des de l'unionisme. El Banc Sabadell, CaixaBank, Gas Natural, Abertis, Allianz o Aigües de Barcelona van ser algunes de les grans marques protagonistes.

En tant que representants de sectors clau com la banca, la gestió energètica, les infraestructures, les assegurances o la gestió d’aigües, la seva marxa era una mesura de pressió gens menyspreable. Així ho han llegit també els partits independentistes d’esquerra, que en els seus darrers posicionaments polítics han identificat en la manca de control sobre aquest sector una de les febleses del moviment d’emancipació nacional. 

En l’apartat “enfortir el país”  del document provisional de la ponència política del Congrés Nacional d’Esquerra Republicana d’enguany, s’especifica la necessitat de “desconnectar gradualment l’economia catalana de la teranyina del règim del 78”. Així doncs, remarca que caldrà facilitar que “els catalans tinguin els seus estalvis i contractin els seus serveis bàsics amb empreses amb consciència social i que no depenguin dels favors del BOE”.

La CUP, al seu torn, en la conferència política ‘Horitzó República’, celebrada aquest dilluns, va remarcar la necessitat que es vagin produint “espais d’assoliment de sobiranies”. Així, el diputat Carles Riera reflexionava sobre el fet que l’independentisme, malgrat tenir majoria social i política no ostentava el poder efectiu i que això es va visualitzar amb “el canvi de seu d’empreses tradicionalment afins a Convergència”, però que no compartien els postulats independentistes. Per tant, remarcava la urgent necessitat d’entrar en una lògica de bastir contrapoders.

Les estratègies per teixir aquest sistema de serveis i d'economies alternatives a les grans empreses vinculades a l’IBEX-35, però, compta però amb diverses vies per materialitzar-se. 

Des d’Esquerra, l’aposta passa per una escala més personal. “El moviment independentista, a partir d’un exercici conscient d’autodeterminació de cadascun dels seus membres es transforma en el moviment republicà. Cada ciutadà ha de ser capaç de ser protagonista i motor en la construcció de la República en cadascun dels àmbits clau: l’energia, l’economia [...] a partir d’accions individuals que sumades al conjunt poden provocar canvis en les relacions de poder”, diu la ponència política republicana. Es tractaria doncs d’accions com les que s’han impulsat des de la majoria de sectors independentistes els darrers mesos per contractar serveis com el subministrament de la llum, la telefonia o la gestió de bancaria a empreses del món de l’economia social i solidària com Som Energia, Som Connexió o Caixa d’Enginyers i a petites i mitjanes empreses com Parlem.cat. Una via d’acció que seria compartida també per sectors de Junts per Catalunya i la CUP.

En la seva conferència política, però, els anticapitalistes reclamaven la necessitat d’implicar també les institucions en aquest enfortiment de la sobirania econòmica. Així doncs, reivindicaven que calia que des de la Generalitat es recuperés la gestió pública de serveis estratègics. “Cal promoure estructures republicanes amb titularitat pública en l’àmbit de les infraestructures. Si aquestes estan en mans privades, no es poden al servei del país”, explicava la diputada Natàlia Sànchez. Ella mateixa argumentava que si, ara, l’educació catalana i TV3 estaven en el punt de mira, era perquè són estructures d’obediència pública al marge de possibles ingerències.  

Aquest punt, de fet, ja va estar sobre la taula durant les negociacions prèvies a la investidura fallida del 30 de gener on els partits independentistes van acordar recuperar la titularitat pública d’Aigües Ter-Llobregat. Aquest punt gaudia de l’acceptació de les tres formacions. Els anticapitalites, però, reclamen que això sigui extensiu també a d’altres àmbits com les comunicacions o la sanitat. Tanmateix, en aquest darrer ítem, les distàncies ideològiques amb Junts per Catalunya són, per ara, massa àmplies, segons fonts de la formació liderada per Carles Puigdemont.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.