CABALÍSTICA ELECTORAL

Ciutadans insinua que no hi haurà nova llei electoral valenciana si abans no es reforma l’Estatut

La síndica parlamentària, Mari Carmen Sánchez, afirma que Ciutadans no vol “una llei de mínims” sinó una “llei de qualitat”, raó per la qual insta a una reforma de l’Estatut que permeta la creació d’una circumscripció única. Els grups del Botànic l’acusen d’“oportunisme” i de demanar un “impossible”, mentre el PP es felicita perquè vol fugir de la “ingovernabilitat” que comportaria la rebaixa de la tanca electoral al 3%.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Sala Vinatea de les Corts. Es commemora el 35è aniversari de les primeres eleccions valencianes. Del 1983 ençà, algunes coses no han canviat gens. Per exemple, la tanca electoral, que continua fixada en el 5% dels vots emesos a nivell autonòmic, el llistó més exigent de tot l’Estat. I per bé que ara existeix una majoria suficient procliu a alterar-la, superior a les tres cinquenes parts, la marxa enrere in extremis de Ciutadans ha fet que la proposta presentada conjuntament pel PSPV, Compromís i Podem quede suspesa en l’aire. Després de vora tres anys de negociacions, la formació d’Albert Rivera se n’ha desmarcat de manera imprevista.

A l’acte en record dels primers comicis intervé Vicent Franch, professor sènior de la Universitat de València especialitzat en processos electorals. Malgrat que troba mancances importants a la norma presentada pels tres grups del Botànic, considera que els avanços que hi introdueix són suficientment valuosos com per aprovar-la. Així s'expressava fa poques setmanes al número 1.764 d’EL TEMPS, en un reportatge en què diversos experts en la matèria opinaven sobre la proposició en curs. De fet, abans de finalitzar la seua intervenció davant l’auditori, en què repassa el context que va envoltar les eleccions del 83, no perd l’oportunitat de demanar un desig en veu alta: que la llei en vigor, tan envellida, passe al bagul de la història.

Però el seu crit d’esperança cau en sac foradat. El debat que se celebra a continuació, moderat per l'expresident de les Corts Hèctor Villalba i protagonitzat pels portaveus dels cinc grups amb representació parlamentària, deixa entreveure que Ciutadans ha emprès un camí de no retorn. La predisposició a aprovar la nova llei que aquest partit exhibia mesos enrere [vegeu aquest altre reportatge publicat al número 1.747 d’EL TEMPS] ha mutat en una negativa frontal per la no inclusió de la circumscripció única. Un requisit que obligaria a reformar l’Estatut, que ara mateix contempla un mínim legal de 20 escons a cadascuna de les tres demarcacions. Aquest tràmit, molt més llarg i complicat, necessitaria del suport del PP al Congrés i el Senat, cosa que el fa inviable.

Mari Carmen Sánchez admet que la nova llei electoral era “un dels objectius” de Ciutadans a l’inici de la legislatura, però ara, en girar la vista enrere, no hi veu recollides les demandes que la seua formació va articular quan va començar la negociació a les Corts. “Volem una llei de qualitat, no un pedaç”, subratlla. “Donem suport i donarem suport a la rebaixa de la tanca electoral al 3%, però vam plantejar unes altres exigències a les quals no hi podem renunciar”, explica, “hem d’acostar-nos a la proporcionalitat d’una persona un vot a través de la circumscripció única”. “Volem una llei de màxims, no de mínims”, reitera. Entre els aspectes que Ciutadans també hi voldria veure reflectits hi ha un enduriment de les incompatibilitats per a ser diputat a les Corts –la nova llei veta l’accés a alcaldes i regidors–, un mailing unificat –cosa que seria costossíssima, potser inviable, ara que les eleccions valencianes i les municipals coincideixen en la mateixa data– i que les primàries –sufragades a càrrec de l’erari públic– siguen obligatòries a totes les formacions.

D'esquerra a dreta, Mari Carmen Sánchez, Fran Ferri, Isabel Bonig, Hèctor Villalba, Manolo Mata i Antonio Estañ.

La posició de Ciutadans enerva els partits progressistes. D’una banda, el síndic socialista, Manolo Mata, en critica l’“oportunisme”. “El Botànic ha fet totes les renúncies necessàries, però a Ciutadans, ara que el CIS li diu que és la segona força política, ja no li interessa una nova llei electoral”, lamenta. “Farem tots els esforços per aprovar-la, però en sóc escèptic”, sentencia. Una posició compartida per Antonio Estañ, el síndic de Podem, qui avisa que l’exigència de Ciutadans de reformar l’Estatut per reconèixer la circumscripció única és, a hores d’ara, quelcom “impossible”. Estañ , que també hi percep un “càlcul electoral”, observa que la iniciativa dels tres grups “recull moltes de les demandes de Ciutadans”, com ara acabar amb l’“anomalia democràtica” del 5%. En la mateixa línia, el síndic de Compromís, Fran Ferri, destaca que la proposició de llei és fruit d’un “procés llarg” en què s’ha arribat a un “consens” que, fins ara, incloïa Ciutadans. Ferri apunta que s’han abordat “els tres principals requeriments que Ciutadans ens va traslladar de bon començament”, és a dir, “la rebaixa de la barrera electoral, el desblocatge de les llistes i la millora de la proporcionalitat”.

En aquest últim punt, però, l’absència de la circumscripció única és l’excusa rere la qual s’amaga Ciutadans. La síndica Sánchez, tanmateix, assegura que aquesta era “una exigència nostra des del minut 1 de la negociació”. La diputada taronja pensa que “caldrà esperar el temps necessari” fins que es puga reformar l’Estatut i s’hi incloga la demarcació única. Davant les acusacions de blocatge dels grups del Botànic, nega que Ciutadans ja tinga decidit el seu vot contrari a la nova llei electoral.

Si finalment es concreta el seu “no”, una de les que ho celebrarà més enèrgicament serà la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, que s’oposa sense embuts a la rebaixa del 5%. “És un exemple de les coses que no importen la gent; a la gent li preocupa l’economia, l’ocupació, les llistes d’espera i l’educació, no la llei electoral”, proclama. Bonig s’autodefineix partidària del sistema anglosaxó –“qui guanya d’un vot, s’emporta el representant del seu districte electoral”– i alerta que el 3% “atomitzaria el vot i incrementaria les dificultats de formar govern, tal com passa a Itàlia”, cosa que “no donaria seguretat ni estabilitat”. Bonig, que també és una defensora de les primàries i presumeix d’haver-les introduïdes al PPCV, remarca que no li sembla oportú de regular-les com a obligatòries a tots els partits ni sufragar-les amb diners públics: “És tan democràtic escollir els candidats en unes primàries com fer-ho en un congrés”. Bonig, a més, somia un sistema en què un terç dels escons siguen escollits de forma directa. Per alguna cosa és la més tatcherista de les diputades –i diputats– que han trepitjat les Corts valencianes en aquests 35 anys de vida parlamentària.

La tramitació de la llei, mentrestant,  continua el seu curs. Els grups del Botànic confien que Ciutadans no presente una esmena a la totalitat que tombe el canal de comunicació encara obert i que, a partir d'ací, es puguen introduir esmenes que inclinen el vot del partit en favor del 'sí'. Un repte a corre-cuita que ara com ara sembla utòpic, però que caldria no descartar. Al capdavall, la millora de les lleis electorals és una de les banderes de Ciutadans i evitar-ne un avanç, per tímid que li puga semblar, significa quedar ancorat en 1983. 35 anys enrere.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.