Dimarts ha estat el torn dels exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila i de l’exdiputada cupaire Mireia Boya. I aquesta darrera ha estat la protagonista, atès que ha estat l’única que ha volgut respondre les preguntes del jutge Pablo Llarena. Els altres tres només han contestat els respectius advocats.
Boya, de fet, ja havia estat protagonista en aquest sentit. El mes de febrer, quan va ser cridada per primera vegada a declarar, va ser l’única compareixent que va negar el caràcter estrictament simbòlic del referèndum. El dimarts 8 de maig, davant el jutge, en una declaració d’un quart d’hora, l’exdiputada aranesa ha dit al jutge que «la sentència ja està dictada» i ha assenyalat la «politització» de la justícia espanyola. Boya s’enfronta a un delicte de desobediència, que no comporta pena de presó.
Allò més sonat de la compareixença ha estat la resposta del jutge Pablo Llarena a Boya. Quan l’exdiputada li ha fet la consideració que no li semblava just que Carme Forcadell, expresidenta del Parlament, estiguera processada per desobediència i rebel·lió per haver-hi permès un debat i ella només per desobediència per haver-lo sol·licitat, el magistrat del suprem l’ha contestat que «si vol, la processe també per rebel·lió».
Els altres processats han preferit guardar silenci davant Llarena. Parlem de tots els exconsellers que en el moment en què es va dictar la interlocutòria de processament no eren diputats i no estaven a l’exili: Meritxell Borràs (Governació), Carles Mundó (Justícia) i Santi Vila (Empresa). La resta dels consellers cessats es troben encarcerats o a l’exili. Tots tres estan processats per desobediència i malversació. Els dos primers ja van passar un mes a la presó per ordre de Carmen Lamela, quan el cas el conduïa l’Audiència espanyola. Santi Vila va passar només una nit en presó després de pagar una fiança de 50.000 euros. Els altres dos foren alliberats a canvi de 100.00 euros per cadascú d’ells. Vila ha assegurat al seu advocat que cap conseller va gastar diner públic en el referèndum.
La compareixença s’ha celebrat tot just un dia després de les declaracions, també al Suprem, d’Anna Simó, Joan Josep Nuet, Lluís Corominas i Lluís Guinó, exmemebres de la Mesa del Parlament. Faltava Ramona Barrufet, que no va poder assistir-hi per motius de salut; i Carme Forcadell, empresonada. Dimecres dia 9 és el torn dels presos polítics al Suprem. Hi aniran Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que intentaran eixir de la presó, tot i que no es preveu que en surten.
Llarena no pot justificar malversació dels exiliats
Mentrestant, el magistrat Pablo Llarena continua errant el tret per assolir l’extradició de Carles Puigdemont. Segons un escrit de nou pàgines que el jutge va enviar a Alemanya i al qual ha pogut accedir el diari Ara, Llarena, tot i aportar factures i contractes, no inclou pagaments adreçats al referèndum. I responsabilitza d’aquest fet el Ministeri d’Hisenda, que no hauria enviat encara l’informe. Llarena, però, creu en els indicis que diu tenir per pensar que es va cometre malversació. Cal recordar que les incompatibilitats entre les proves de Llarena i les de Cristóbal Montoro, qui ha negat que la Generalitat de Catalunya gastara diners en l’1 d’octubre, ha generat tota una tempesta política.
I el Constitucional admet el vot delegat dels exiliats
Els dos parlamentaris exiliats, Toni Comín i Carles Puigdemont, podran delegar el seu vot. Ho ha admès el Tribunal Constitucional, que després d'admetre a tràmit un recurs presentat per Ciutadans, ha considerat que tots dos poden continuar delegant el seu vot. Per prendre la decisió oposada, hauria de ser el Govern espanyol qui tirara endavant aquest recurs. Cosa que, fins ara, no es contempla. Sí que es contempla que en el consell extraordinari de ministres de dimecres s'elimine la Llei de Presidència adreçada a investir Carles Puigdemont a distància, tal com ha anunciat Mariano Rajoy.