L'acte de presentació de l'obra guanyadora del premi Pere Capellà de Teatre 2017 dels Octubre, "Poder i santedat (Els Àngels de Sodoma")" comptà amb la presència de Fanny Tur, la consellera de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears; d'Eliseu Climent, l'editor de l'obra; Margalida i Llorenç Capellà, escriptors i fills de Pere Capellà; i, finalment, de l'autor, Manuel Molins, guanyador del premi esmentat.
Margalida Capellà fou la primera en prendre la paraula per expressar el seu reconeixement “a un teatre, el mal anomenat 'regional' (que feia son pare) que ha estat injustament tractat per la crítica perquè fou un teatre important per a la cultura”. El seu germà, Llorenç, igualment reivindicà el teatre de son pare i alertà els presents del perill de “caure en separacions de la cultura que és única, no hi ha una cultura 'regional' separada de la resta de la cultura (en català), i en aquest sentit estic segur que mon pare se sentiria molt orgullós que un premi que s'atorga a València per obres en català portés el seu nom, perquè si una cosa tingué sempre clara fou que la cultura (dels Països Catalans) és una sola”.
Eliseu Climent, l'editor, explicà com nasqué la idea de recuperar un dels premis Octubre per al teatre i com tot d'una que li ho comentà a Fanny Tur, consellera de Cultura balear, s'entengueren i ella proposà, amb èxit, el nom de Pere Capellà. Recordà, així mateix, com naixeren els Octubre i la seva evolució en aquestes quaranta-sis edicions que s'han celebrat, sempre “un termòmetre de com està la situació política al País Valencià, començàrem (encara en la dictadura) envoltats de policia, tant com que m'aplicaren la llei antiterrorista, la situació es va normalitzar posteriorment per passar, amb Zaplana (a partir de 1995), a tornar ser perseguits, i esperem que no tornem ser perseguits per la policia, perquè en aquesta anòmala situació política que vivim...”. Recordà, així mateix, com va conèixer Llorenç -a qui li publicà un llibre- i Margalida Capellà -quan ella l'entrevistà- “sense saber que eren fills de Pere Capellà, l'autor teatral mallorquí del qual me n'havia parlat Manuel Sanchis Guarner”.
L'autor, Manuel Molins, inicià el seu parlament reconeixent ser víctima “de l'anomalia cultural que em feia no conèixer qui era Pere Capellà, quelcom que palesa el poc coneixement mutu que existeix (entre els Països Catalans) i que no és responsabilitat només del franquisme” perquè, al seu parer, la política cultural portada a terme a Catalunya durant molts d'anys “també n'és responsable” d'aquesta anomalia. Es mostrà partidari “d'anar alerta, quan parlem de Països Catalans, de caure en els paranys que ens posen, com aquest d'assumir el concepte de teatre 'regional', en el qual encabeixen Pere Capellà, i que ens convencen de menystenir, i el 'nacional' o gran teatre; no és així, hi ha teatre bo i dolent, res més”. Molins reivindicà el teatre com una creació global, sense que, al seu parer, existeixi “un teatre que si no se'l representa queda com sense ser del tot desenvolupat, això tampoc és cert, pot existir un teatre per no ser representat si bé tot teatre pot ser representant; és com allò que alguns diuen que una dona no acaba de realitzar-se si no és mare, doncs no és cert: una dona pot ser mare, si vol, si no és tan dona com qualsevol mare”. Reflexionà sobre el fet teatral avui en dia, assegurant que existeix un corrent poderós que el converteix en “banal, entretingut, però que no vol per res un teatre de pensament”. Sobre l'obra, finalment, explicà que es tracta d'una creació a la qual convergeixen idees força que l'han impactat els darrers anys, “com l'emigració, els refugiats, l'exili, l'Europa insolidària, el Vaticà com ens organitzat corrupte...” Acabà la seva intervenció dient que “solen titllar el meu teatre d'excèntric, i reconec que ho és en el sentit que és un teatre perifèric” que fuig del “món liquat que ens volen imposar”.
Va cloure l'acte Fanny Tur, la titular de la consellera de Cultura illenca que ha donat suport al premi Pere Capellà. Es mostrà orgullosa de “presentar una obra en català que ha guanyat un premi lliurat a València que porta el nom d'un mallorquí, una bella metàfora” dels Països Catalans. Així mateix recordà que “no tinguérem cap dubte” quan havien de triar el nom del premi i tot d'una pensaren “en Pere Capellà, un autor de vàlua i alhora compromès, represaliat pel franquisme” el nom i el compromís del qual “reivindiquem en aquests moments d'anomalia democràtica que vivim a l'Estat”.