No és cap novetat que l’independentisme, a través del seu flanc esquerra, sigui als carrers el dia de la classe treballadora. Però sí ho és, i prou, que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) faci seu un lema com el de “República de drets socials” i, juntament amb la Intersindical-CSC i el nucli promotor d’Universitats per la República, convoquin una manifestació l’1 de maig. Una convocatòria que també han secundat ERC i les JERC, Poble Lliure i la Forja, i una part de la CUP entre d’altres.
Amb la consigna “Alcem-nos” de senyera, a Barcelona i Girona s’ha optat per aquesta fórmula en què les diferents organitzacions independentistes faran una mica més seva una convocatòria en què les dues forces sindicals majoritàries, CCOO i UGT, acostumen a acaparar el protagonisme. I això malgrat que ja fa uns quants anys que la manifestació alternativa convocada pel sindicalisme combatiu a la tarda supera en número de participants la processó matinal de les dues grans centrals d’àmbit estatal.
Jordi Naya, part del nucli promotor d’Universitats per la República, recorda que la idea de la manifestació republicana amb l’ANC al capdavant sorgeix del seu col·lectiu i la Intersindical-CSC, una força que altres anys s’havia limitat a fer una ofrena floral a l’estàtua de l’advocat Francesc Layret a Barcelona o a convocatòries amb una concurrència modesta. “Creiem que és important fer una manifestació l’1 de maig en clau republicana però amb un discurs marcadament sociolaboral”, sosté Naya. La iniciativa es va traslladar al secretariat de l’ANC i aquest l’aprovà amb reivindicacions concretes com un salari mínim de 1.200 euros i la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. Seguidament, s’implicà d’altres agents com l’Assemblea de Treballadores per a la Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) o els agents rurals.
I és que hi ha una certa coincidència entre la militància del sindicalisme nacional que els esdeveniments dels últims mesos han donat una empenta als seus respectius espais organitzatius, fins ara amb una presència molt testimonial als llocs de feina. Gonzalo Bonnin, militant de L’Eina, la secció juvenil de CSC, considera que cal aprofitar l’embranzida per donar un caràcter nacional a la jornada. Sobretot, afirma, després de la falta d’entusiasme mostrat per part de CCOO i UGT en les últimes vagues sostingudes al Principat després de la convocatòria del referèndum. “Unes convocatòries que a la intersindical li han costat una denúncia de Foment del Treball que encara està pendent de sentència”, afirma Bonnin.
Cal dir però, que no tot l’independentisme serà present a la manifestació “Alcem-nos”. Part de l’Esquerra Independentista, amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) al capdavant, participarà de les manifestacions anticapitalistes a les quals ha donat suport els últims anys.
El 1 de Maig! Contra la precarietat! Treball i pensions dignes! Contra la repressió llibertat presos i preses! pic.twitter.com/DhOjOvFxNa
— @marxadignitat (@marxadignitat) 23 de abril de 2018
“Tot el que sigui sumar mobilitzacions per reclamar drets i una república pels drets socials ens sembla bé”, explica a EL TEMPS un portaveu de la COS. “Però sí és cert que seguim treballant amb els col·lectius amb els quals hem treballat sempre i mantenint les convocatòries històriques que hem mantingut a tot el territori”, apunta. Jordi Naya reconeix que la proposta d’un 1 de maig republicà sorgeix amb poc marge, quelcom que hauria dificultat la incorporació d’espais com la COS, que ja feia mesos que publicitaven les seves convocatòries.
En tot cas, la primera pedra per un 1 de maig netament i hegemònicament independentista ja està posada, amb o sense coincidència horària i espacial.