XII Legislatura

El Ple admet per primera vegada el vot delegat de Comín

Tan C's com PP han anunciat que presentaran un recurs al Tribunal Constitucional. No obstant això, un cop superada la delegació del vot de Comín, els independentistes podrien intentar aprovar la llei de presidència el dia tres de maig.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

En l'àmbit legislatiu, el ple d'aquest dimarts era de tràmit. Tal com estava previst, s'han presentat i votat el compliment dels pressupostos de despeses del Parlament dels dos darrers trimestres, així com els decrets llei per la recuperació de part de la paga extraordinària dels funcionaris corresponent al 2012 i la pròrroga pressupostaria per fer front a les necessitats del sector públic. El més rellevant, però, és que, en totes aquestes votacions, el diputat d'ERC Toní Comín, exiliat a Brussel·les, ha pogut exercir el seu vot delegat per primera vegada.

Ho ha fet, malgrat les protestes i les peticions de reconsideració que el PSC, C's i el PP havien portat a la Mesa aquest dimarts i que han quedat descartades en una nova reunió d'aquest òrgan el mateix matí del ple. Com ja havien anunciat, aquests partits presentaran recursos d'empara al Tribunal Constitucional, en entendre que la delegació no s'ajusta a dret. Des de Madrid, Rajoy ja es va mostrar dimarts contrari a aquesta possibilitat i resta saber com actuarà un cop Comín ha exercit el seu vot. De mantenir-se vigent, però, aquest serviria perquè Junts per Catalunya i Esquerra Republicana sumin els 66 vots necessaris per poder investir un president en segona votació.

La Mesa ha aprovat també la celebració d'un ple el dia tres de maig a les 11 del matí, que es podria allargar fins a l'endemà, durant el qual es portaran a votació fins a sis propostes de resolució, una per cada grup parlamentari.

Segons afirmen fonts parlamentàries, és possible que en aquest ple es portés a votació també la modificació de la llei de presidència. Aquesta podria entrar a l'ordre del dia el mateix dijous del ple, quan hi ha prevista una Mesa prèvia. Cal recordar que aquest dijous el Consell de Garanties Estatutàries hauria de presentar el seu informe al respecte i que, a partir d'aquí, els partits tindrien tres dies hàbils per presentar-hi esmenes. En cas de seguir endavant, la llei permetria investir un president sense necessitat que aquest fos a la cambra de manera presencial. Ara bé, fonts independentistes creuen que és previsible que el Tribunal Constitucional tombi la llei poc després de ser aprovada.

Un cop començat el ple, els informes pressupostaris han estat aprovats sense gaire discussió, més enllà de la decisió de la CUP d'abstenir-se. Maria Sirvent ha justificat el vot dels anticapitalistes per considerar desmesurada l'externalització dels serveis del Parlament i els elevats sous dels diputats. Abans de la votació, Inés Arrimadas (C's) també ha intervingut per denunciar que s'hagués accedit a delegar el vot de Comín. Finalment, 131 vots a favor i quatre abstencions.

La sessió ha continuat amb l'aprovació dels decrets llei que han de permetre la recuperació d'una part de la paga extraordinària i addicional del mes de desembre de 2012 del personal del sector públic i la pròrroga pressupostaria per respondre a les necessitats financeres del sector públic. Aquesta aprovació va ser ajornada el passat ple del 5 d'abril. El motiu va ser que els partits independentistes entenien que calia que algun representant del Govern espanyol, al capdavant de l'administració catalana des del 155, fos present al Parlament per defensar el decret llei. Finalment, un informe dels lletrats ha conclòs que aquesta presència no era necessària i C's, PP, PSC, i Catalunya en Comú han retret als independentistes que s'hagi endarrerit l'aprovació. Al seu torn, JxCat i ERC han defensat que el dia d'aprovació, sempre que fos abans del 26 d'abril, no afectava en cap manera la data de pagament. També han criticat que cap representant del Govern espanyol hagi estat present a la cambra.

Mentre es votava aquest punt, la presidenta de la Comunitat de Madrid Cristina Cifuentes, immersa en l'escàndol dels màsters, anunciava la seva dimissió. Tot seguit, i abans d'abandonar el Parlament, Xavier García Albiol, defensava que era la millor opció per evitar que "l'extrema esquerra" governés a Madrid.

Acabat el ple, s’ha procedit a constituir les sis comissions no legislatives i una setena comissió per investigar el succeït als atemptats del 17 d’agost, tal com es va aprovar al darrer ple. Així doncs, la presidència de la Comissió de control de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals queda en mans de David Mejía de Ciutadans, la de l’Estatut del Diputat en mans del diputat de JxCat Quim Torra, la de la Sindicatura de Compte és per a Òscar Peris d’ERC, la de la Sindicatura de Greuges pel diputat de PSC –Units per Avançar Ramon Espadaler. La de Peticions serà per a Yolanda López de Catalunya en Comú Podem. Tal com mana el reglament parlamentari, la Comissió de Matèries Secretes estarà liderada pel president del Parlament Roger Torrent.

Finalment, la Comissió d'Investigació dels atemptats del 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils estarà liderada per l'alcalde de Ripoll i diputat de Junts per Catalunya, Jordi Munell.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.